30 de març de 1904 La veu de Catalunya.
Publicació de l'article titulat Martiri y Resurrecció.
Jesús, aclamat per la munió, entrá en la ciutat de Jerusalém.
«Y mólts extenían els seus vestits pel camí —diu l'Evangelista (1);— y altres tallavan fullas dels arbres, y las extenían pél camí.
»Y'ls qui anavan davant, y'ls qui seguían darrera, cridavan, dihent: Hosanna:
»Benehit el qui ve en nom del Senyor: Beneint el regne del nostre pare David, el qual ve: Hosanna en las alturas.»
Enguany s'ha conmemorat ja'l primer pas del diví Mestre cap a son inestimable sacrifici. Hem vist grogas palmas, artizadas y guarnidas las unas, y sense cap adornament las altras, rams de llor florit, brots de cendrosa olivera; y, entre'ls cants litúrgichs que entonavan els clergues y els crits de goig dels infants, eixían remors suavíssimas y misteriosas d'aquellas brancas; semblava que la olivera pronunciés a cau d'orella dolsos mots de pau, que la palma exhalés gemechs arrancats per un martiri que no era lluny y que'l llor entonés cants triomfals embolcallats ab flaires de gloria.
¿Qué s'ha fet aquella alegría del diumenge? ¿Cóm és que s'ha convertit en negra confusió? Jesús ha sigut pres en l'hort de Gethsemaní. Ha arribat l'hora de las tenebras; per aixó'l temple resta fosch, y, a dins, els mateixos infants que llensavan crits joyosos, ara mouen remors sinistres ab sas massas picant els «fasos». L'ambició dels grans, la traició del fals amich, la passivitat dels deixeples y la perversitat de tots, caigueren , agombolantse demunt del Fill de Deu. Y al Qui era Rey de reys, l'assotaren, el coronaren d'espinas y, després de befarlo y escupirlo, el clavavan de peus y mans; y, mentres, pres de vivíssims dolors, dalt de la creu entregava l'esperit a son Pare celestial, la llorda soldadesca's repartía cínicament las sevas vestiduras.
En el transcurs dels sigles, la esplendorosa Catalunya, la que fou exaltada entre las diversas nacions, en poder dels sens butxins va ser lligada de peus y mans, escarnida, ultratjada y ferida de mort... ¡Senyor! ¡fassas la vostra voluntat santíssima, així en la terra com se fa en el Cel! III
El dijous y el divendres de la Setmana Santa, se para tota feina pera anarsen els fidels cristians d'iglesia en iglesia a fer las Estacions. Tothom marxa ab gran reculliment, portant sas millors y més seriosas galas per a honorar la dolorosíssima tragedia de la Magestat Divina. No s'ou ni un cant, com no sia'l pausat y solemne de la Passió, entonat en veu baixa; tot se presenta trist y místich en aquell dia, fins mística apar la olor de la humil farigola boscana que's veuen las portas del temples; talment sembla que l'home, regenerat pel inmens sacrifici, caiga fermament penedit en brassos del seu Criador.
«Alleluia! ¡Alleluia! Crist ha ressucitat».
«Alleluia! ¡Alleluia!» repican giravoltant gayament las campabas y braman els canons ab veu de tro.
Y tothom, xichs y grans, fent brugits diversos, exclama plé de goig: «¡Alleluia!»
Aparéixen en la ciutat remadas de tendres anyells, simbolisant al Qui, éssent el fort entre'ls forts, se feu mansíssim per a salvarnos.
Y la Pasqua arriba, y el jovent ix a anunciarne l'aubada cantant caramellas, y els padrins, en senyal d'alegria, fan dolsos presents a sos petits fillols; y, no cabent el goig en el poblat, els seus habitadors s'esbarrian trescant per la campanya.
La Vida ha vensut a la Mort, Crist ha ressucitat. ¡Alelluia! ¡Alelluia!
Senyor Deu y Redemptor; aixís com salvareu al llinatge humá de la mort eterna, també podèu fer viure y morir als pobles. En memoria de la vostra triomfant Resurrecció, feu que torni a lluir de plé la estrella de Catalunya, y que, al escalf de vostra omnipotent alé, se mantinga sempre més esplendoros a pels sigles dels sigles.
¡Amén!
(1) Sant March, cap. XI, versic. 8, 9 y 10.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada