I
Tot lo que veya en aquella dona'm tenía entusiasmat. El color blanquíssim y la correcció do sa fesomia, son cabell negre, sos ulls més negres encara; las línias onejants y preciosas del seu cos, la seva expressió virginal y serena ab indicis d'antiga matrona, fins la senzilla elegancia de son vestir menestral, m'encisavan. Saltant per demunt de totas las preocupacions que pot tenir un home de carrera...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brosta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brosta. Mostrar tots els missatges
Una visita estranya
Lo dia de Tots-sants, quan vaig dur los panellets á casa la promesa, son pare va dirme:
—Veniu tu y ta mare aquest vespre, y farem la castanyada plegats.
—Gracias—jo responguí—, mes no pot esser en rahò de qu'estem compromesos ab los cosins del davant, y vostés ja veuhen que fòra un mal paper....
—Me sap greu—va fer ell—; pero, si es aixís, corrent, paraula es paraula.—
Mes greu me sabia á mi perdre...
Viatge tenebrós
I
L'una cosa es ser cristiá y l'altra ser ximple, senyor Comella. A vosté l'empeny la moda dels temps, y á mi sols me governa la meva conciencia. Qué hi vol fer? Vosté, anys atras may se móvia de l'esglesia y sempre anava á la sagristia darrrera de mossen Tal y'l pare Qual; jo, fora'ls dias d'obligació, casi no hi anava, ningú'm veya pasar de la pica de l'ayga beneyta, y ab capellans, sens deixar...
Mixeta
A casa tenim una gata petita, petita qu' es mólt bufona. La varem arreplegar eixint de la mameta. La cara, las potas y la panxa, es á dir , tot lo que diu lo davant ho té blanch com una neu, y tot lo demés d'un color burell lluhent y bonich; sos ulls talment daurats, devegadas, á las foscas, quan ella s'enfila dalt de las botas de casa semblan dos llums. Pero es mes dolenta! Si 'u es? No'm puch pas...
Lo pessebre de casa
—Sis, set, vuyt... Senyora Paula ¿fara'l favor de dirme si sap quantas horas assenyalan?
—Las onze tótas justas, Manela.
—Gracias. Es que no sè que 'u fa, pero de dia en dia'm torno sorda com una campana. Li dich que ya comenso a estar avorrida.
—Perço no s'ha d'incomodar tant, plaga, devegadas es un cop d'ayre, que aixis com ve, se'n va... Noy, apártat, fuig d'aqui.
—¿Que ja fas enfadar a ta mare?...
Lo noy gran
La Paula d'Horta y en Miquel son marit y muller que viuhen en un pis dal del terrat al carrer de las Molas. Ella es bugadera... Pero ¿que 'us diré si tothom la coneix? Ell es camálich y casi no'l coneix ningú, perque del travall á casa y de casa al travall, home pacifich y tan de pocas paraulas, que rara vegada's deixa sentir. En cambi ella baladreja prou, y no's fa res que no sia ordenat d'ella,...
La pregunta de Sant Pere
(Tradicional)
Quan Jesús anava pèl mòm, una vegada ab St. Pere eixia d'una ciutat á la que l'ira del Etern Pare enviava foch pera destruirla en cstich de sos pecats. Havian ja caminat bon xich, quan lo sant apóstol se girá á mirarla ab llástima, y, desprès de passarse la má per la barba com qui rumia, diguè ña son Mestre
—Senyor ¿perqué vostre Pare y Criador nostre, tant misericordiòs com es, per'...
La Perla de Ribera
I
Pel any 14, quan ja havian tret als francesos, al carrer de Sellent hi havia un triper que li deyan Nofre. Fora d'aquest enginy, tenia altres negocis que li donavan molt, y entr' ells lo de l'usura, com que al darrera d'una ventalla reixada al estiu y de drap al hivern, hauriau vist casi sempre sa careta bifia y arrugada y sos ullets llagrimosos allí esperant als malaventurats que la haguessen...
Lo mohiment continuu
I
Quan encara no corrian las máquinas de pintar, los pintadors de motllo guanyavan la primera pesseta. Açó sí, aquellas fabricas criavan una murriesca de xicots, que no'us dich res: cada pintador n' havia de menester un per' tirar lo bach , y allí la pobre canalla'n sentia de verdas y de maduras; lo qu'era, lo que no era, lo que's pot dir y lo que deu callarse. Com, per altra part, la feyna era cosa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)