—Gandul, mes que gandul, diu lo xich—, arri á travallar. fes com jo, sua'l cuyro.
—Calla, bestia, que tota ta vida serás un ase —respon lo gran.
—Per no ser ase, vaig á estudi al vespre; fes com jo, —resposteja'l petit. —Tan grandás, anar entre'ls noyets! ¿No te'n donas vergonya? semblas lo pare de las criaturas.
— Bè, millor, cúydat de tu —fa'l gran quan no tè resposta per tornarli.—
Y aixis sempre pel estil se disputan y fins hi ha ocasions que arriban á trompadas. La mare'ls descomparteix; pero sempre donant la rahó al gran, perque, vaja, es un xicot molt savi, y no por tenir may culpa. En prova del que dich, escolteu á n'ella com ne parla ab la vehina del pis de sota, que ha pujat á estendre la roba.
—Ah si, senyora, si, no es perque jo 'u diga, es un xicot de totas prendas, ben parlat y ben tot. Quan entra á una casa, vosté veurá com se treu la gorra, «Déu los guart. Com ho passan?» Ab tots aquells compliments com lo fill d'una casa de senyors; es dir tot, punt per punt lo que diu lo llibre qu' enseya de modos. ¿La doctrina? Tota la sap, full per full; si fins aquí á casa devegadas la canta á tall d'ópera. Y la lletra que tè! Entri, que li vull enseyar un quadro que'm va fer pel dia del meu sant. ¿Que tal? ¿Eh? ¿Oy que sembla fet ab motllo? ¿No li dich? Miri, es un dirli á vosté, per lo saber que tè, 'l mestre l'ensenya per vuyt rals, y ell, lo noy fa dir las lletras al petits y 'ls acompanya á casa; perque, filla, un duro cada mès, són molts quartos. Vuyt rals al mes ¿que no es prou? Per guanyar vuyt rals, tinch d'anar com un' arrastrada... Y tot está tan car al dia d'avuy! Pero faig lo pensament: ¿puch patir? ¿dos anys? Despres ell ja se la campará; y mes tart, jo y son pare tindrem una bona vellesa... Y'l sentís parlar castellá! L'altre dia va venir un soldat que li rento la roba, un castellá d'aquells mes entravesats, que devegadas li dich «vèsten á <i>tu tierra</i>, que no t'entench,» y, filla! comensa'l noy parlar com ell; no's pensi tres ó cuatre paraulas, un quart seguit li va donar conversa. ¡Y tot tan ben xafat! Vaja, li dich que donava gust. Si ara no fòs á estudi, li faria llegir lo romanso d'aquells tres que varen matar la setmana passada. De la manera que 'u llegeix y ab aquells accionats, li faria trencar lo cor»
Axis, poch mes poch menys, s'esplica ab tothom, y'l noy segueix anant á estudi ab lo consentiment de son pare, que á tot lo que vol sa muller arronsa las espatllas.
Lo noy xich te setz' anys, ja es fadrí y vesteix com un home, lo gran aviat ne fará divuyt, y encara va ab aquella capa vella, que fa tant temps, varen donarli uns senyors, y ab aquellas calsas que li son curtas, y ab aquell posat que dòna la viciadura dels pares: encara es un noy. Tè divuyt anys, y aviat li vindrá la quinta; no hi ha mes, ja es hora de ferli guanyar alguna cosa. Vetaqui que llavors lo pobre xicot comensa á sentirse punxadas y un dolor, un cert dolor á las camas y á la viga de l'esquena, com que necessita dos bastons pera caminar; y passa dos anys d'aquella manera trista, distrayentse de tant en quant, destapant l'olla hont se cou lo dinar, ó cridant á las vehinas. Arriba lo dia del sorteig, y cau soldat. ¿Com ho farem? ¿Com ho direm? Van á trobar á un palatreca que ab açó de quintas hi te una má d'ángel, y ab quaranta duros que mantllevan los pares del xicot s'arregla la cosa. Després d'algun temps (perque'l mal be ha de durar un xich mes), cansats y empenyats fins á la nou del coll, prenen la resolucio de ficar al noy en una casa de comers hont de prompte no guanyaró sino cinch duros al mes.
Es molt poch; pero ¡bah! ja anirá pujant de mica en mica. Al cap de dos dias, lo principal ja li diu que no serveix; y veus aquí als pares desesperats buscant d'açí y d'allí qualsevol cosa per' ocupar son fill. Un esmolet necessita qui li rode la mola, se convenen, desprès de regatejar molt, á sis rals cada dia; pero'l xicot s'ha criat tan fluix, qu'en cap de las maneras pot fer voltar llarga estona aquella roda. ¿Donchs que fara?
----------
Lo xich estalviant ha arrivat á tindre una botigueta de fuster. Es un bon travallador, sap bon xich de lletra y de dibuix; pero tota la vida será un ase de travall.
Lo gran (oh'l gran ray!) ha exit ab la seva, ja's guanya la vida ab las lletras. Tot lo dia's passeja com un senyor cridan pels carrers: «Lo diari d'avuy, dos quartos.»
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Quadros de Barcelona, dins del recull dels textos premiats en els Jochs Florals de Barcelona de 1876
- Brosta, recull de narracions publicat el 1878
- Folletí de la Tomasa, recopilatori de relats publicat l'any 1891
- Premi extraordinari, Jochs Florals de Barcelona de 1876 per Quadros de Barcelona
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada