Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calendari Català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calendari Català. Mostrar tots els missatges

Crítica del Diccionari de barbrismes

Portada Calendari Catalá
Setembre 1901 Calendari Catalá.

Crítica del Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana firmat per E. Moliné y Brases al Calendari Catalá pera l'any 1902.

Crítica Diccionari Barbrismes

Los estudis llinguístichs s'han enriquit ab dues obres. La Gramática etimológica catalana de Mossen Grandía y'l Diccionari de Barbarismes de N'Anton Careta... No passa axís ab lo Diccionari de Barbarismes d'en Careta, llibre utilíssim y al alcanç de tots, mes aviat de vulgarisació y de propaganda que d'estudi, ahon podrém apendre á depurar lo nostre llenguatge, trayentne los senyals que hi ha dexat la llenga imposada. Son criteri no precisament puritá, sinó un xich arcáich, lo fá caure devegades en solucions poch práctiques; mes en la majoría de cassos ho encerta y per axó sol es digne de alabança aquest primer esforç per traure la pugó castellana de la nostra rica llenga.
E. Moliné y Brases

Enllaç de la publicació a Arca

Escrit per en Careta

 , ,  Fes el teu comentari

Document espressiu y curiós del segle XV - Calendari Catalá

Calendari catalá pera l'any 1901
1901 Calendari Catalá.

 Publicació de l'article Document espressiu y curiós del segle XV en el nou Calendari Català per a l'any 1901.

Document espressiu y curiós del segle XV - Calendari Catalá - Antoni Careta Vidal Document espressiu y curiós del segle XV - Calendari Catalá - Antoni Careta Vidal

En l'aplech de Cartes comunes del Arxiu Municipal de Barcelona, volum corresponent als anys de 1400 á 1406, setroba un document sens data ni firma que, per lo que'ns ha semblat espressiu y curiós, copiém a ratlla seguida sens alterarhi res, com no sia puntuarlo un xich per ferlo més entenent. Diu axi:

«En Jachme Cestries, fem uos saber que segons que auem entès, uos no uolents renuntiar al clam de la pau et dela treua en senyal que no queriu pau ab nos; mas aquells que axo uos enaguen que no faran pau, uos han mort uostron fill, que no pas nos, pero be ho sap Deu, e fariu que saui que daquesta cosa nois creguessen per nostro prou, car si vos no feu pau ab nos, nos uos prometem sobre nostra ffe que vos no cullireu gayre blats dessa nostra lauro ni daquella que aueu presa, que nos los vos aydarem assegar primerenchs semblantment de les uinyes, que noles uos calra esporgar, que nosaltres les uos esporgarem. Item enuiats souin la esclaua ab lo mul ab los bous ala riera, que nosaltros los uos aydarem aguardar alguna estonada que nous ho cuydarets. E daltres proffits queus entenem adonar aprop aquests que tots anys uos entenem a visitar. Saludaunos molt an Farrer Tries uostron frare. E per senyal daço, per mils atendre les coses dessus dites, auem uos començat de talar lo pus dolent aybre (arbre) que aveu ont nos uos donam espay que ajats nostron acort daci apaschua primer vinent eus prometem que dessa paschua nous dampnifficarem en res; mes si pau no uolets de paschua en la, tenits uos per conuidat axi en persones com en bens.»

De lo transcrit deduhim que un cert Jaume Cestries, senyor de terres, per lo que's comprèn, indignat perquè li havian mort un fill, volia procehir contra l'anónim autor de la carta, suposant que'l tal havia fet l'homey, per induhirlo á tal creença los veritables matadors, los quals, axis, tractavan d'espolsarse la responsabilitat. Aquell a qui tal crim s'atribuhia se coneix que, veyent venir demunt seu procehiments que, no sols eran ferli ultratge, sino que l'havian de molestar en altres conceptes, va disposarse a pendre satisfacció de tot per endavant; mes, ans de tot, lo convida á la pau, reduhintse, per de prompte y en senyal de que es home que sab fer lo que diu, a tallarli un arbre, donantli temps fins á Pasqua per que's resolga, y prometentli que abans del termini no li fará cap mes dany. ¡Quína ironia hi ha en la promesa de ajudar á cullir primerenchs los blats y á esporgar les vinyes de son adversari; lo meteix que en les salutacions que encarrega per en Ferrer Tries! ¿Y aquell arbre que diu lo pus dolent? Ben segur devía ésser un dels més ufanosos de la encontrada. Finalment, apar veure la esclava, —que, potser, fos sarrahina y, tal vegada negra,— anant ab lo mul á guardar los bous á la riera.

¡Llástima que no sia fácil trobar altres documents que axamplen y aclarescan mes encara la tal lletra que per ella sola es una pintura plena de color y vida!

Per la copia,
ANTONI CARETA Y VIDAL.
Novembre de 1900
 

Escrit per en Careta

 , ,  Fes el teu comentari

Bons recorts - Calendari Català 1881

Portada Calendari Catalá del 1881

I . 

Quan no teniam periódichs escrits en nostra llenga, lo CALENDARI era la única crónica del mohiment catalanista, y perxó en l'article del devant se procurava consignar tot lo que fes favor en tal sentit ó poguès dur alguna utilitat. A copia d'anys, lo nombre de publicacions ha anat creixent, y lo que avans era de necessitat ja no ho es ara com llavors, per quant fins un Diari s'encarrega de ferho saber; y aixís es com los Bons Recorts del present anuari ja no necessitan esser tant complerts com algun dia y sols se conservan per seguir la tradició y al mateix temps per tocar punts que'ns semblen de molt interès y hajan passat desapercebuts ó bè'ns aparega que s'hajan de tractar baix cert punt de vista. Aixís es, donchs, que á res nos obligam al escriure'l present article; en una paraula, fem lo que'ns apar, y ningú s'estranye de si manca alguna cosa al catálech, puig repetim que avuy dia no hi es de absoluta necessitat lo que li dona semblant aspecte, y perxó'l fem á la lleugera, sens encaparrárnoshi mica. Donem aquestas esplicacions no per satisfer á quí, prenent peu d'oblits nostres, vol fernos apareixe dominats d'alguna passió baixa que bè sap ell prou que no tè cabuda en nosaltres; no fem mes que advertirho pera que'ls autors de valer que publiquen algun' obra en catalá y no la vejan citada en estas planas sapian qu'es per oblit y res mes. Dit açó, entrém en materia.

 S'han publicat; á demès del volum dels Jochs Florals de Barcelona y de Lo Rat Penat de Valencia, los dels certámens següents: Academia bibliografich-mariana, Associació literaria de Gerona, L'Aranya, y lo del que's celebrá á Tortosa en honor de Francesch Vicens Garcia. Han vist la llum també Poesias
liricas, de N'Artur Masriera, hont se manifestan bellíssimas disposicions; Ramellet de proverbis, máximas y adagis catalans, publicat á Perpinyá per en Justí Pepratx; Las damas d'Aragó, d'En Salvador Sanpere, llibre estimable pèls documents que dona á coneixe; Fullaraca, aplech de travalls en prosa y en vers que acredita com á poetissa de sentiment y bon gust á la senyoreta N'Agna de Valldaura; Garlanda de joyells catalans, interessants monografías per En Joseph Puiggarí; Primavera trista, tendras poesias amorosas d'En Joseph Serra y Campdelacreu; Cansons de Montserrat y La llegenda de Montserrat, publicacions degudas al reputat poeta religiós Mestre en Gay Saber Mossen Jascinto Verdaguer; y Costums que's perden y recorts que fugen, aplech de recordansas dels primer anys de la vida de son autor N'Antoni de Bofarull, obra de molta ensenyansa y única en lo seu genre á Catalunya. Ha eixit ja'l primer volum de l'obra que, tractant de nostra renaixensa, escriu En F. M. Tubino, de la que mes avall haurém de dir quelcom.

 Segueixen eixint los mateixos periódichs que antany, fóra L'Aureneta de Bons Aires: á esta mena de publicacions s'hi ha afegit un Diari y la Ilustració Catalana. Creyém que dins de poch sortirá lo Calendari del Rat-penat pèl any vinent. L'Album histórich monumental de Lleyda que fan los Srs. Renyè y Pleyan, y aixís mateix los de l'Associació catalanista d'excursions científicas, continuan també publicantse.

 Una Associació catalana musical ha vingut á aumentar lo nombre de las que ab carácter científich, ó artístich y ab fins patriotichsj a existian.
-------------------

 Molt hi hauria pera dir referintnos al teatre catalá; mes per avuy sols deixarém consignat que las obras que han tingut millor éxit son: Claris, d'En Conrat Roure; De mort á vida, d'En Joaquim Riera; Joan Blancas, d'En Francesch Ubach y Lo forn del Rey, d'En Frederich Soler.

II.
De certàmens no'n parlem, perqué en la nostra terra ja casi no pot averhi festa sens certámen. Jochs florals á Barcelona, Jochs florals á Valencia, concursos semblants á Lleyda, Girona, Tarragona, Sant Martí, Badalona, Igualada... y ja n'havem perdut lo compte. Y aquesta abundó que podria fer apareixe nostra patria com una segona Grecia, dona, pel contrari una tristíssima mostra de decadencia fins en los mateixos Jochs florals de la capital. No sabem en que consisteix que haventhi encara entre la nuvolada de poetas vivents los que tanta gloria donan á nostras lletras, aquests casi may ixcan premiats, veyentse, pèl contrari, en los llibres que de tals concursos n'ixen molts trevalls de poch ó ningun valer. Que vingan los optimistas de conveniencia á negarnos aquest fet; pero que ho fassan ab provas. Per lo exposat, renunciem, ara com ara, á dir res per menut de tals festas, á lo que 'ns obliga també la consideració del espay qu' est llibre perdria ab una llista interrmenable de noms repetits.
-------------------

Enguany, ab moti de las festas de! milenar de Montserrat, tinguerem ocasiò de veure entre naltres al patriarca dels poetas de Provença En Joseph Roumanille, autor de las tant celebradas «Ouvreto» y á N'Anselm Mathieu lo tendre y ajogassat cantor de «La farandoulo.» Estigueren alguns dias á Barcelona y varen tindré ocasió d'assistir á la festa dels Jochs florals, espectacle que 'ls va conmoure, perquè significa tot un poble que s'afanya en donar un testimoni d'amor á la bona tradició de sos avis. Allí's trobaren ab sos compatricis lo seient bibliotecari de Marsella En Víctor Lieutaud y l'erudit crítich Sr. Morel-Fatio que hi eran en companyía del suech Sr. Wulf, qne casi sap mes idomas que anys no
compta de vida. A tots ells procuraren obsequiar nostres escriptors, y si las festas que ab tal fí organissaren no fossen pron per lo valer de semblants hostes, no va esser per falla de bona volantat en nostres compatricís; lo que si podem assegurar que'ls il·lustres forasters ne restaren molt pagats y que fins algun d'ells tant conmogut estava al comiarse de Barcelona y de sos amichs, que fins las llágrimas li rodolaren cara avall. Creyem que tots guardarán bona recordansa de la estada que aquí feren, com nosaltres la tenim d'ells.
-------------------

La catalana musa ha sigut demanada á concorre á las festas qu'en honor de Camoens ha celebrat Portugal, y ella ha respost al convit ab sa proverbial galantería deixant ben sentat son pabellò. Al mateix temps arribava l'il·lustre felibre irlandés En W. Bonaparte Wyse, autor del hermós aplech de poesias provençals que du'l títol de "Li parpaioun blu". Los nombrosos amichs que tè á Barcelona aprofitaren sa curta estada per mostrarli la gran estima en que'l tenen, celebrant un dinar en honor sèu. Tè en vías de publicació un altre llibre en provençal, "Li piado de la coumteso", y mentres espera tornar á afavorirnos ab sa visita, tenim motins per creure que s'ocupa en traduhir quelcom de nostres poetas mes renomats.

-------------------

Ara debem una resposta á En Francisco M.ª Tubino que, en sa "Historia del renacimiento literario contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia", dedica
al Calendari catalá moltas planas, algunas d'ellas per combatre las tendencias que á son parer tè la nostra senzilla y casulana publicació. No sabem que'l nostre pobre llibre se propose altra cosa que fer estimar á Catalunya com se mereix pel seu passat y tambè pel seu present y en eix concepte no comprenem que sia desagradable als vehins de Castella, com tampoch tindria esplicació lógica que no'ns plaguès á nosaltres un llibre anyal qne ensenyès als castellans á estimar á sa patria Castella. Mirat ab rezel jft des del primer moment pel Hr. ïubin o
nostre almftnacli, rea te d'estrany qne'ns ataqai per
dos afirmacions nostres qoe ara tornem 6 ratificar
desprè s de 16 anys de hayerlas estampades y ab to t
y la esmena que ha creg-ut deverhi posar lo ilustra t
académic h sevillà. Deyam en nostre primer calendari qne Ariban bavin restaurat la nostra Ileng-uaY be iqn e no es cert? Per ventura lo Sr. Tobino
voldr à fernoa creure tjue'ls escriptors que precediren
en lo segle present al coleccionndor de la Ilillioteca
<t« auloret espaiioUt, ho Teyan millo r que 1* autor de
la Orfd d la pàtria que encara avuy ab lot y nostres
vin t anys de renaixement cap autor ft superat en
llenguatge? NO)'l Boayor Tublno no pot haver volg u t dir aixó. La flgurn d' Aribau la te prou conegud a per no equivocarse, j a que à ella deu la literatura de Castella sa obra mes grandiosa, la que la
honra mes y es la que havem anomenat mes amunt.
Aribau , donchs, ea lo verdadcr restaurador de la
llengua catalana en lo present siglc, pui g tot lo que
avana d'el l s'escrigu è [en lo segle que som) no ea
altr a cosa que un riirrigü-Carrago de castellaniames
y vulgarismes.
Nos ataca desprè s perqu è diguérem (y aostenlm
avuy} que 1' acció del Bruch, Cu la primera en que
à camp ras va acr balot P exèrcit de Napoleon y ab
moti u d'aix ó retrau lo2deMai g de Madrid. Eespectem y admirem aquesta fetxa del poble de Castella ; pero,nos apar que no te res qne veure ab lo
nostre 0 de Juny . La primera acció Tou un alsament
sens èxit, si be glurlusíssim pela que l'Iniciaren .
La segona va ésse r una victori à completa de sometents sobre u n exèrci t regular. Pero si es per qnesti ò
de fetxas què's desitja certa supremacia, uos permet é rém^recorda r al escriptor de Sevilla que aqu í j a en
lo mes de Mars del any vuy t ab perill de la vida, loa
joves barcelonina, aaltavan laa murallaa per alliatarse en lo exèrci t que's formava en lo pui g del
Coll. Y dlhem que saltavau las maratlas perqu è pola
portsla no'ls deixavan eixir; veu tamb é com lo 
— 12 —
prfmer impuls donnt d la guerra, tamb é potser
izqu é de Catainnya.
Ab tot, aix ò no tia voler roliaixar n i u n milfmetro
del valor que lieraostraren los madrideucha en aquel l a g-lorioja jornada , això 00 moa es ilofitja r que 'a
fassn justici a fi las altrna parts qup per sort 6 per
enginy , saberen fer entendre als veteranes de Jena
y Auaterliz, que h i havia qui sabia ferlos recular y ,
per glòri a nostra, recularloa feyan sens altre tàctic a
D! dlaclplina que la millor de totas, com era lo sant
amor qae duyan Catalunya nostres avis. Terminarémdonch s aTcrmant nostra cita del Calendari d$l
1865, tota veg-ada que M que h i hagi hagut à Madrid
n n 2 de Maj/o no vol dir que no sia cert que l ' acció
d t l Braeh no fus ]aprimera en que aqu í Espanya los
francesos fosaen batuts, destrossats, acorralats y
acompanyats li f iroa fins als porttvls de Barcelona.
MORTS '
Enguany la mort ha Tet gran segada eu nostre
camp: N ' Anton i Bergnesde las Casns, conegut helenista y catedràtich ; Kn Joaquim Espalter que de '
molts anys s' havia fet nn lloch entro 'la artistas de
Madrid; Kn Simó Gómez , l'hàbi l colorista que semblava un dels millors deixebles de la bona escola
del aeglc xvn ; En Vicens Boix, lo patriarca y mestre
dels escriptors valencians; En Joaquim M . Bartriua»
10 poeta de viva y atrevida imaginació ; lo musich
compositor de fama En Bernat Calvò Puig ; y l* Inoblídabl e actor En Joaquim Garcia Parronyo que ab
sos coneixements y saa ma ne ras distingides, havia
creattantspersonatges del teatre catatA; tots aquests,
11 un jove, l'altr e & mitj a edat, y'ls demís al terme
regular de la carrera de la vida, han deixat lo mòn .
|Dè n valia que Ja que'Is hem perdut per la pàtri a
terrena, pugam vonrels algu n dia en la Pàtri a ce -
lestial !
-------------


Enllaç de la publicació a Arca.

Escrit per en Careta

 , , ,  Fes el teu comentari

Bons recorts - Calendari Català 1880

Portada Calendari Catalá del 1880

I . 

En tot lo temps que va desde la publicaciò del darrer Calendari, fins al present han vist la llum pública las següents obras:

 Lo Reliquiari, d'En F. Matheu; Consideracions sobre la literatura popular, d'En G. Vidal; Certamen de l'Associació literária de Girona (1878); Jochs florals d'enguany; Veus escampads, d'En J. Martí; Idilis y cants místichs de Mossèn J. Verdaguer; Ramell de violas  d' En P. Pallol, Cansons il·lustradas, d'En A. Mestres; La garba montanyesa, aplech de poesías del "Esbart" de Vich; La bala d'argent, llegenda d'En F. Fayos; Expansions, d'En F. Ubach; Vigatans y botiflers, novela de Na Maria de Bell-lloch; La pinya d'or, de F. P. Bríz y alguna altra qu' en est moment no recordám. Tractant de Catalunva, també han eixit algunas monografias en castellá, com El archivo municipal de Vich, obra feta ab diligencia y gran zel per En J. Serra y editada pel Municipi de dita ciutat, y El inquisidor fray Nicolás Eymerich, d' En E. Grahit y Papell.

 Segueixen publicantse la Biblioteca catalana, (qu'ha termenat d'estampar l'últim volum del Tirant la blanch), Lo Gay saber, La Renaixensa, La veu del Montserrat, L'art del pagès, La Llumanera de Nova York, L'Aureneta de
Bons-Ayres, veu la llum un Diari catalá,y entre'ls molts setmanaris que ja surtían d'altres anys, ara ix L'Escut de Catalunya: Lo Butlletí de l'associació d'excursions catalana y L'Excursionista, són dos periódichs mes consagrats á l'art, á las ciencias y á la literatura. Los calendaris de L'Art del pagés, de l'Institut catalá de Sant Isidro y Lo Rat-penat de Valencia, continuan també publicantse.

 Están en prempsa las Poesias líricas, d'En A. Masriera; Fullaraca, volum de travalls en prosa de la Sra. N' Agna de Valldaura; y l'obra qu'en castellá escriu en F. M . Tubino sobre'l renaixement literari de Catalunya.

 A mes de las societats Catalanista y Catalana, que tenen per objecte las excursions artísticas y científicas pel nostre país, á Sabadell y en altras localitats van fundantse corporacions ab lo fi de contribuir á la nostra renaixensa.
---------------


 Lo teatre fa sa via, y va donant, com sempre, bons fruyts. Per l'actual temporada, s'han promés obras en nombre tal , que duptem véure representarlas en tant poch temps. Al contemplar esta instituciò que fa tant bons serveys y tant nos honra, nos entristeix l'idea de la mort que temps á venir li está reservada, si'ls que li dònan vida y diuhen estimarla no tenen un xich menys d'egoisme y bona cosa mes d'amor al art y á sa terra.
II

Los autors premiats en los Jochs Florals son los Srs. Soler (F), Coca, Gallart, Franquesa, Ubach, Martí (J.), Oller, Ixart y Sanpere.
ACADÈMIA BIBILIOCHÁFICH MARIANA DE LLEYDA (1878) Na Maria Josepha Massanes, y 'ls Srs. Bassegoda , Omarch y Ribas y Servet.
ASSOCIACIÓ LITERÁRIA DE GIRONA (1878) Srs. Bofarull, Ubach, Sanpere, Bauson y Grahit.
JUVENTUT CATÓLICA DE BARCELONA. —Srs. Reventòs, Collell, Franquesa, Briz, Muns, Palau (Gregori), Masriera, Bertran, Coca, Casademunt y Espiell.
CERTAMEN DEL PERIÓDICH "LO NUNCI". —Srs. Calvet, Ubach, Verdú, Casademunt, Gallart, Vilanova, Martí y Mestre, Cendra , Poblador, Garriga, Campmany y Comabella.
ATENEO DE TARRAGONA.— Lo Sr. Masriera.
CERTAMEN DEL PERIÓDICH "LA BORDADORA". — Sras. Penya, Valldaura y Moncerdá.
SOCIETAT LITERÁRIA Y DE BELLAS ARTS DE LLEYDA. —Srs. Roca (Lluis), Pleyan y Portussach.
ECO DE BADALONA. —Sra. Moncerdá y Srs. Riera , Ximenez, Gallart, Genís, Renom, Pirozzini, Soler, y Franquesa.
ATENEO DE SANS. —Sra. Valldaura y Srs. Sanpere , Casanovas, Casademunt, Ribot, Pirozzini (Felip), Gonzalez, Coca, Masriera, Vilanova y Gallart.
JOCHS FLORALS DE VALENCIA. —Sras. Pujol de Collado (Na Josepha) y Durán (Na Lluisa) y 'ls Srs. Llorente, Rubió, Puiggarí, Torromé, Masriera, Gallart, Llombart, Pla, García, Galiana, Reig y Flores, Tramoyeres, Farré, Carboneres, Pasqual y Genís, Iranzo, Ferrer y Bigne, Fayos, Casademunt, Labayla, Martí, Cester, Verdú y Bodria.
CENTRE FAMILIAR DEL PUTXET. —Srs. Ubach, Masriera, Coca y Pons y Massaveu. 
CERTÁMEN EN HONOR DEL DR. VICENS GARCÍA. —Srs. Campins, Cabot y Rovira, Masriera, Ribot, Oller, Massó y Corbella.
CERTAMEN DE L'ASSOCIACIÒ PER L'ESTUDI DE LAS LLENGAS ROMANAS.— Hi fou distingida una traducció catalana de las Máximas de Fenelon, deguda á N'Álvar Verdaguer.
COL·LEGI MERCANTIL. —Sra. Massanes y Srs. Pirozzini (Cárles), Omarch, Ribot, Vilanova, Coca y Verdú.

 S'espera'l resultat d'altres certámens, com los de Girona y Lleyda. Lo GAY SABER, primera revista qu' escrita en catalá va publicarse, tambe ha obert un concurs a! objecte de premiar las millors novelas que's presenten per
tot lo desembre vinent.
-------------


 En anys anteriors cridarem l'atenció respecte á lo que passava tocant á certámens; avuy aquests s'han multiplicat tant, que, si tot lo que s'hi premia fos bó, las millors literaturas antigas y modernas no's podrian comparar ab la nostra. Per desgracia no es aixís: no sempre lo bo está
en majoria en las col·leccions qu' ixen de tals concursos. Hem sentit parlar d'algun jurat que, prenent la cosa ab bulla, s'entretenia distingint lo mes fluix y mancat de condicions; s'ha dat lo cas de premiarse travalls llegits en mes d'una reuniò composta de dotzenas y potser çentenars de personas; cada dia ixen noms improvisats que pretenen
ofegar reputacions ben adquiridas; y, ab tot y que cada hu perço no val mes ni menys, y aquell qui tè saber y geni sempre mostra la seua superioritat, es sensible veure tals injusticia, perque'ns posan en ridícol davant de la gent superficial y de nostres enemichs de dintre y de fóra, que sòn molts.
Vejan, donchs, los que verament estiman la literatura y l'idioma com se pot curar esta malaltía, y comensen pèls Jochs Florals, institució avans respectable y que avuy camina á la mort.

MORTS
Enguany hem perdut á En Joaquim A. d'Alcántara, poeta, autor dramátich y periodista. Deixa publicats en nostre idioma un volum de poesías y algunas comedias estrenadas ab bon éxit.
Descanse en pau.

 Barcelona, 15 Octubre de 1879




Enllaç de la publicació a Arca.

Escrit per en Careta

 , , ,  Fes el teu comentari

Bons recorts - Calendari Català 1879

Portada Calendari Catalá del 1879

I . 

"Quin il·lustre exemple tenim en esta mateixa nissaga que ocupa l'estrem de nostra Península oposat al nostre...!
Ella á la que cap altra iguala en sa prodigiosa activitat cientlfica é industrial, ella que sapiguè pasmar al mon ab empresas casi verasemblants, perpetuant son nom en l'Orient, es la que mostra un amor mes pur y ferm á la llenga dels seus progenitors, fent gala d'esmersarla no tant sols en los esbarjos de la conversa passatgera, sino tambè en obras destinadas per la estampa á l'inmortalitat..."

Aixís se expressa referintse á Catalunya D. Joan A. Saco en lo prólech un volum de "Versos en dialecto gallego" escrits per D. Joseph Perez Ballesteros; y nosaltres, desprès de regraciar al generòs é il·lustrat escriptor foraster, invitám als que no cregan semblant afirmació pera que llegescan los títols de las obras catalanas que s'han publicat enguany (1).

Lo proces de les olives, fet estampar á Valencia per En C. Llombart; Diccionari de las llengas catalana y castellana, per En Jaume Angel Saura (6a edició); Quadros en prosa, de En J. Pons y Massaveu, Perlas catalanas y Poesias, de N'Artur Masriera; Flors d'enguany, poesías de diferents autors, publicadas per  En F. Rodriguez; un plech d'Epigramas catalans; Escenas de la vida pagesa, d'En J. Riera; un estudi sobre'l Teatre catlá, d'J Maluquer y Viladot; Intimas y cantars, d'En Miquel Pala; Lo Carnestoltas á Barcelona en lo segle XV, de N'A. Balaguer; lo volum dels Jochs Florals; los dels certámens de l'Associació literiraria de Girona; de la societat Niu guerrer y Centro Graciense; Barcelona, ressenya histórica de N'A. Aulestia; Traedias, d'En V. Balaguer (2a edició); Baladas, per En F. P. Briz; Tabal y Donsanyna y Tipos d'auca, del citat senyor Llombart y altres; L'Atlantida, de mossen J. Verdaguer; Brosta, del autor d'estas ratllas; La Divina Comedia traduida per Mossen Febrer y publicada per en C. Vidal; y l'Album pintoresch monumental de Catalunya col·lecciò de vistas heliógraficas acompanyadas text explicatiu.

 Segueixen repartintse la Biblioteca catalana, dirigida per En M. Aguiló; lo periódich Lo Gay Saber despres de alguns anys de no publicarse va reheixir á principi de aquest; segueixen la revista La Renaixensa y l'Art del Pagés; á Vich s'ha fundat un setmanari baix lo títol La veu de Montserrat y aquí á Barcelona entre la muniò de periódichs setmanals que sol haverhi, se distingeix La Nunci per son carácter mes literri; continuan surtint á Nova York La Llumanera y á Bons Ayres L'aureneta, com també los calendaris Lo Rat-penat, de Valencia y á Barcelona lo de L'art del pagés y lo Institut catalá de Sant Isidro.
Está á punt d'eixir Lo Reliquiari, d'En F. Matheu y si no estem mal informats, En F. P. Briz va á publicar un llibre de poesias que du per nom Primaveras. N'Emili Vilanova pensa ferne tambè un altre de quadros de costums y En J. Montserrat potser donga á llum sa traducciò de las Messénicas de Tyrteu que li valguè un premi en lo certámen de Montpelier.
A mes de la Societat catalanista d'excursions científicas, qu'es la que publica l'Album pintoresch monimental, se ne ha fundat un'altra ab lo títol de Societat catalana d'excursions, y Valencia ja compta la de Lo Rat-penat.
-------------

Del teatre, com de costum, sols ne parlarém de passada puig, si l'extensiò del present article ho permetès mólt podriam dir d'autors, actors y publich. Nos limitarém donchs, á fer constar que, entre las móItas obras estrenadas, s'ha parlat bon xich de Lo Contramestre y La qua de palla, d'En Soler, Lo Rabadá, d'En Feliu y Codina, y La má freda y la qua del zueta, d'En Ubach.
II.

Heuse aquí lo resultat del Jochs Florals d'enguany. 
Flor natural: "Locriat major", d'En Martí Genis. —Primer accéssit: "La poesia", d'En J. Martí y Folguera. —Segon accéssit: "Afany", anónima. —Englantina d'or: "Embarcament del exercit catalá per la conquesta de Mallorca", d'En D. Calvet. —Primer accéssit: "Serps del cor", del senyor Martí y Folguera. —Segon accéssit: "La comptesa Malhalta", de la Sra. Na Dolors Moncerdá. —Viola d'or i argent: "La filla de Jephté", d'En J. Torres y Reyató. —Primer accéssit: "L'ángel caigut", anónima. —Seson accéssit: "Tardor", d'En J. Franquesa. —Lliri d'argent y or ofert per la Diputació de Lleyda: "Armengol de Gerp", del citat Sr. Martí. —Accéssit: "Lo canal de Urgell", de N'Artur Gallard. —Pensament d'argent y or ofert per la Deutació Balear: "La Llegenda de la Patria", d'En M. Obrador y Bennassar. —Accéssit: "La corona", del sobredit Martí. —Rosa de or y argent oferta per la Deputació d'Alacant: "La canso del treball", del mateix. —Agulla de or oferta pél Ajuntament de Figueras: "Empurias, de idéntich autor que l'altra. —Brot de roure d'argent ofert per la Societat La Misteriosa: "Primavera",  anónima. —Primer y segon accéssit: "¡Oh Patria" y "La cansó de mare", ambuas del tantas voltas anomenat Martí y Folguera. —Tumbaga d'or oferta pél Director del periódich L'art del Pagés.: "La Mercé de Bellamaia", novela d'En M. Genís. —Los premis de la revista la Renaixensa y del Ateneo no se adjudicaren.

 Lo Sr. President va anunciar que la Deputaciò de Barcelona oferia pél certámen de l'any vinent, una estatua de bronzo representant la tragedia al autor de la millor obra dramática. Acabá la festa una poesia de comiat feta expresament pel mantenedor En F. Soler.

A mes s'han celebrat lo següents concursos:

 ASSOCIACIO LITERARIA DE GERONA. —Foren premiats escrivint en catalá los Srs, Bassols y Prim, Ubach, Torres y Reyato, Coroleu, Franquesa, Sanpere y Pastor Aicar.
CENTRE GRACIENCH. —Sra. Moncerdá, Srs. Vidal (E.), Soler, Fontova, Ubach, Franco, Verdú, Casademunt y Garriga.
CERTÁMEN DE LA RENAIXENSA. —Srs. Sampere, Coroleu, Pella y Riera. CERTÁMEN DE MONTPELLER. —Srs Balaguer (A), Montserrat, Riera, Matheu, Reventós, Ubach y Martí.
CERTÁMEN CLAVE. —Poesía: Srs. Coca, Riera y Uhach. —Música: Srs. Laporta, Ribera y Ferrant.
L'ARANYA. —Sras. Massanès, Valldaure y Moncerdá; Srs. Ubach, Pons, Galceran, Pirozzini, Castells (prebere.), Penya, Franco, Vilanova, Verdú y Escuder. SOCIETAT DE BELLAS ARTS DE LLEYDA. —En Joseph Pleyan de Porta.
SOCIETAT LITERARIA DE SANS. —Sre. Moncerdá; Srs. Soler, VIlanova, Franquesa, Masriera, Fernandes. Casademunt, Bassegoda, Fontova, Farré y Martí y Porta.
JOVENTUT CATÓLICA DE TORTOSA—Srs. Rubió y Casademunt.
CERTAMEN DE REUS. —Sres. Guimerá, Torres y Ubach.
CERTAMEN DE LLEYDA. —Sras. Massanés y Moncerfá y Srs. Omarch, Ribas y Bassegoda.
NIU GUERRER. —Srs. Roure, Brossa, Artau, Weyler, Fontova, Renom, Carcassó y Granell.
COL·LEGI MERCANTIL. —Srs. Brizi, Riera, Pons y aquest Massaveu, Ubach, Masriera y Coca.

 Com se veu, l'afició als certámens creix cada dia, y naltres que l'any passat ja cridarem la atenciò sobre punt, avuy afegim:

 No sempre ixen premiadas obras que'n sian ben dignas, y alguns cops, lo premi consisteix en un objecte sens importancia de cap mena. Convè, donchs tenir compte en la formaciò dels jurats y es precis que al que guanye un premi se li donga quelcom que, per la materia de que sia fet, puga durar y, per ser de bon gust meresca guardarse. No hi fa res que'ls concursos de literatura no sian tan freqüents ab tal de que sian mes lluhits.
----------

Que la literatura nostra cada dia tè mes importancia, que quant mes va mes se'n ocupan fora d'aquí, es un fet evident. Fins a Catalunya mateix, se veu lo cas d'ocuparsen las publicacions castellanas mes de lo acostumat. Aixó es causa de que donem lo crit d'alerta, puig sospitem qu'entre tantas n'hi haurá alguna que vol servirse de la nostra renaixensa per altres fins. Que ningú se deixe enlluhernar ab paraules mes ó menys seductoras! Lo catalanisme no ha de ser arma de cap partit, puig está mólt per damunt de tals miserias, lo catalanisme es pèls que parlan y senten en catalá y, al ferho, no'ls hi mena una segona intenciò.

MORTS.
Enguany tombè hem de planye la pérdua de tres bons compatricis.
N'Esteve Torrabadella fou un advocat de nom y erudit sobre tota ponderaciò en las cosas de la terra. Sa modestia era tant gran, que sols coneixian son valer uns pochs amichs de confiansa, puix no mes entre aquets se permetia algun cop mostrar sos coneixemts quant venia á tom la conversa ó quan un savi á la moda desbarataba sobre algun punt de nostra história y aixo sempre ab carácter confidencil, puig may se'l pogué persuadir pera que doná cap travall á la estampa. Per xo admirava tot lo que 'ls altres feyan, si n'era digne, y professava entranyable amor á Catalunya.
En Llorens de Cabanyes se distingí per sòn amor al art y á las lletras. Va publicar travalls en catalá, y algun n'hi haguè que se'n va dur premi. Al mateix temps, sempre estava disposat a protegir qualsevol idea que recayguès en bè de nostra patria.
Lo Doctor mossen Antoni Perramon fou un orador sagrat de mérit, que's destingia per sa erudiciò tant en lletres sagradas com en las profanas. Possehia un gust literari exquisit despullat de tota preocupaciò d'escola, y havia figurat dignament en lo jurat de algun certámen. Desprès del exercici de son ministeri y de la práctica en las bonas obras, la literatura era son pler, y estimava sobre tot la de casa. Qui 'ns habia de dir desprès d'una conversa plena d'entussiasme que ab ell tinguerem, que al cap de pochs dias lo perdriam per sempre mes! Descansen tots tres en pau. 

 Antoni Careta y Vidal

 Després d'escrits aquestos Bons Retorts, ha sortit una "Revista catalana" pera suplir a "La Renaixensa", suspesa per 10 mesos. —Nota del C.

 (1) Devem fer constar l'oblit en que cayguerem en la mateixa secció del Calendari del any passat deixanthi d'incluhir la obra "De flór á flor", de nostre amich En Pau Bertran y Bròs.

Enllaç de la publicació a Arca.

Escrit per en Careta

 , , ,  Fes el teu comentari
Subscriure's a: Missatges (Atom)