Bons recorts - Calendari Català 1881

I . 

Quan no teniam periódichs escrits en nostra llenga, lo CALENDARI era la única crónica del mohiment catalanista, y perxó en l'article del devant se procurava consignar tot lo que fes favor en tal sentit ó poguès dur alguna utilitat. A copia d'anys, lo nombre de publicacions ha anat creixent, y lo que avans era de necessitat ja no ho es ara com llavors, per quant fins un Diari s'encarrega de ferho saber; y aixís es com los Bons Recorts del present anuari ja no necessitan esser tant complerts com algun dia y sols se conservan per seguir la tradició y al mateix temps per tocar punts que'ns semblen de molt interès y hajan passat desapercebuts ó bè'ns aparega que s'hajan de tractar baix cert punt de vista. Aixís es, donchs, que á res nos obligam al escriure'l present article; en una paraula, fem lo que'ns apar, y ningú s'estranye de si manca alguna cosa al catálech, puig repetim que avuy dia no hi es de absoluta necessitat lo que li dona semblant aspecte, y perxó'l fem á la lleugera, sens encaparrárnoshi mica. Donem aquestas esplicacions no per satisfer á quí, prenent peu d'oblits nostres, vol fernos apareixe dominats d'alguna passió baixa que bè sap ell prou que no tè cabuda en nosaltres; no fem mes que advertirho pera que'ls autors de valer que publiquen algun' obra en catalá y no la vejan citada en estas planas sapian qu'es per oblit y res mes. Dit açó, entrém en materia.

S'han publicat; á demès del volum dels Jochs Florals de Barcelona y de Lo Rat Penat de Valencia, los dels certámens següents: Academia bibliografich-mariana, Associació literaria de Gerona, L'Aranya, y lo del que's celebrá á Tortosa en honor de Francesch Vicens Garcia. Han vist la llum també Poesias
liricas, de N'Artur Masriera, hont se manifestan bellíssimas disposicions; Ramellet de proverbis, máximas y adagis catalans, publicat á Perpinyá per en Justí Pepratx; Las damas d'Aragó, d'En Salvador Sanpere, llibre estimable pèls documents que dona á coneixe; Fullaraca, aplech de travalls en prosa y en vers que acredita com á poetissa de sentiment y bon gust á la senyoreta N'Agna de Valldaura; Garlanda de joyells catalans, interessants monografías per En Joseph Puiggarí; Primavera trista, tendras poesias amorosas d'En Joseph Serra y Campdelacreu; Cansons de Montserrat y La llegenda de Montserrat, publicacions degudas al reputat poeta religiós Mestre en Gay Saber Mossen Jascinto Verdaguer; y Costums que's perden y recorts que fugen, aplech de recordansas dels primer anys de la vida de son autor N'Antoni de Bofarull, obra de molta ensenyansa y única en lo seu genre á Catalunya. Ha eixit ja'l primer volum de l'obra que, tractant de nostra renaixensa, escriu En F. M. Tubino, de la que mes avall haurém de dir quelcom.

Segueixen eixint los mateixos periódichs que antany, fóra L'Aureneta de Bons Aires: á esta mena de publicacions s'hi ha afegit un Diari y la Ilustració Catalana. Creyém que dins de poch sortirá lo Calendari del Rat-penat pèl any vinent. L'Album histórich monumental de Lleyda que fan los Srs. Renyè y Pleyan, y aixís mateix los de l'Associació catalanista d'excursions científicas, continuan també publicantse.

Una Associació catalana musical ha vingut á aumentar lo nombre de las que ab carácter científich, ó artístich y ab fins patriotichsj a existian.

-------------------

Molt hi hauria pera dir referintnos al teatre catalá; mes per avuy sols deixarém consignat que las obras que han tingut millor éxit son: Claris, d'En Conrat Roure; De mort á vida, d'En Joaquim Riera; Joan Blancas, d'En Francesch Ubach y Lo forn del Rey, d'En Frederich Soler.

II.

De certàmens no'n parlem, perqué en la nostra terra ja casi no pot averhi festa sens certámen. Jochs florals á Barcelona, Jochs florals á Valencia, concursos semblants á Lleyda, Girona, Tarragona, Sant Martí, Badalona, Igualada... y ja n'havem perdut lo compte. Y aquesta abundó que podria fer apareixe nostra patria com una segona Grecia, dona, pel contrari una tristíssima mostra de decadencia fins en los mateixos Jochs florals de la capital. No sabem en que consisteix que haventhi encara entre la nuvolada de poetas vivents los que tanta gloria donan á nostras lletras, aquests casi may ixcan premiats, veyentse, pèl contrari, en los llibres que de tals concursos n'ixen molts trevalls de poch ó ningun valer. Que vingan los optimistas de conveniencia á negarnos aquest fet; pero que ho fassan ab provas. Per lo exposat, renunciem, ara com ara, á dir res per menut de tals festas, á lo que 'ns obliga també la consideració del espay qu' est llibre perdria ab una llista interrmenable de noms repetits.

-------------------

Enguany, ab moti de las festas de! milenar de Montserrat, tinguerem ocasiò de veure entre naltres al patriarca dels poetas de Provença En Joseph Roumanille, autor de las tant celebradas «Ouvreto» y á N'Anselm Mathieu lo tendre y ajogassat cantor de «La farandoulo.» Estigueren alguns dias á Barcelona y varen tindré ocasió d'assistir á la festa dels Jochs florals, espectacle que 'ls va conmoure, perquè significa tot un poble que s'afanya en donar un testimoni d'amor á la bona tradició de sos avis. Allí's trobaren ab sos compatricis lo seient bibliotecari de Marsella En Víctor Lieutaud y l'erudit crítich Sr. Morel-Fatio que hi eran en companyía del suech Sr. Wulf, qne casi sap mes idomas que anys no

compta de vida. A tots ells procuraren obsequiar nostres escriptors, y si las festas que ab tal fí organissaren no fossen pron per lo valer de semblants hostes, no va esser per falla de bona volantat en nostres compatricís; lo que si podem assegurar que'ls il·lustres forasters ne restaren molt pagats y que fins algun d'ells tant conmogut estava al comiarse de Barcelona y de sos amichs, que fins las llágrimas li rodolaren cara avall. Creyem que tots guardarán bona recordansa de la estada que aquí feren, com nosaltres la tenim d'ells.

-------------------

La catalana musa ha sigut demanada á concorre á las festas qu'en honor de Camoens ha celebrat Portugal, y ella ha respost al convit ab sa proverbial galantería deixant ben sentat son pabellò. Al mateix temps arribava l'il·lustre felibre irlandés En W. Bonaparte Wyse, autor del hermós aplech de poesias provençals que du'l títol de "Li parpaioun blu". Los nombrosos amichs que tè á Barcelona aprofitaren sa curta estada per mostrarli la gran estima en que'l tenen, celebrant un dinar en honor sèu. Tè en vías de publicació un altre llibre en provençal, "Li piado de la coumteso", y mentres espera tornar á afavorirnos ab sa visita, tenim motins per creure que s'ocupa en traduhir quelcom de nostres poetas mes renomats.

-------------------

Ara debem una resposta á En Francisco M.ª Tubino que, en sa "Historia del renacimiento literario contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia", dedica

al Calendari catalá moltas planas, algunas d'ellas per combatre las tendencias que á son parer tè la nostra senzilla y casulana publicació. No sabem que'l nostre pobre llibre se propose altra cosa que fer estimar á Catalunya com se mereix pel seu passat y tambè pel seu present y en eix concepte no comprenem que sia desagradable als vehins de Castella, com tampoch tindria esplicació lógica que no'ns plaguès á nosaltres un llibre anyal qne ensenyès als castellans á estimar á sa patria Castella. Mirat ab rezel jft des del primer moment pel Hr. ïubin o
nostre almftnacli, rea te d'estrany qne'ns ataqai per
dos afirmacions nostres qoe ara tornem 6 ratificar
desprè s de 16 anys de hayerlas estampades y ab to t
y la esmena que ha creg-ut deverhi posar lo ilustra t
académic h sevillà. Deyam en nostre primer calendari qne Ariban bavin restaurat la nostra Ileng-uaY be iqn e no es cert? Per ventura lo Sr. Tobino
voldr à fernoa creure tjue'ls escriptors que precediren
en lo segle present al coleccionndor de la Ilillioteca
<t« auloret espaiioUt, ho Teyan millo r que 1* autor de
la Orfd d la pàtria que encara avuy ab lot y nostres
vin t anys de renaixement cap autor ft superat en
llenguatge? NO)'l Boayor Tublno no pot haver volg u t dir aixó. La flgurn d' Aribau la te prou conegud a per no equivocarse, j a que à ella deu la literatura de Castella sa obra mes grandiosa, la que la
honra mes y es la que havem anomenat mes amunt.
Aribau , donchs, ea lo verdadcr restaurador de la
llengua catalana en lo present siglc, pui g tot lo que
avana d'el l s'escrigu è [en lo segle que som) no ea
altr a cosa que un riirrigü-Carrago de castellaniames
y vulgarismes.
Nos ataca desprè s perqu è diguérem (y aostenlm
avuy} que 1' acció del Bruch, Cu la primera en que
à camp ras va acr balot P exèrcit de Napoleon y ab
moti u d'aix ó retrau lo2deMai g de Madrid. Eespectem y admirem aquesta fetxa del poble de Castella ; pero,nos apar que no te res qne veure ab lo
nostre 0 de Juny . La primera acció Tou un alsament
sens èxit, si be glurlusíssim pela que l'Iniciaren .
La segona va ésse r una victori à completa de sometents sobre u n exèrci t regular. Pero si es per qnesti ò
de fetxas què's desitja certa supremacia, uos permet é rém^recorda r al escriptor de Sevilla que aqu í j a en
lo mes de Mars del any vuy t ab perill de la vida, loa
joves barcelonina, aaltavan laa murallaa per alliatarse en lo exèrci t que's formava en lo pui g del
Coll. Y dlhem que saltavau las maratlas perqu è pola
portsla no'ls deixavan eixir; veu tamb é com lo 
— 12 —
prfmer impuls donnt d la guerra, tamb é potser
izqu é de Catainnya.
Ab tot, aix ò no tia voler roliaixar n i u n milfmetro
del valor que lieraostraren los madrideucha en aquel l a g-lorioja jornada , això 00 moa es ilofitja r que 'a
fassn justici a fi las altrna parts qup per sort 6 per
enginy , saberen fer entendre als veteranes de Jena
y Auaterliz, que h i havia qui sabia ferlos recular y ,
per glòri a nostra, recularloa feyan sens altre tàctic a
D! dlaclplina que la millor de totas, com era lo sant
amor qae duyan Catalunya nostres avis. Terminarémdonch s aTcrmant nostra cita del Calendari d$l
1865, tota veg-ada que M que h i hagi hagut à Madrid
n n 2 de Maj/o no vol dir que no sia cert que l ' acció
d t l Braeh no fus ]aprimera en que aqu í Espanya los
francesos fosaen batuts, destrossats, acorralats y
acompanyats li f iroa fins als porttvls de Barcelona.
MORTS '
Enguany la mort ha Tet gran segada eu nostre
camp: N ' Anton i Bergnesde las Casns, conegut helenista y catedràtich ; Kn Joaquim Espalter que de '
molts anys s' havia fet nn lloch entro 'la artistas de
Madrid; Kn Simó Gómez , l'hàbi l colorista que semblava un dels millors deixebles de la bona escola
del aeglc xvn ; En Vicens Boix, lo patriarca y mestre
dels escriptors valencians; En Joaquim M . Bartriua»
10 poeta de viva y atrevida imaginació ; lo musich
compositor de fama En Bernat Calvò Puig ; y l* Inoblídabl e actor En Joaquim Garcia Parronyo que ab
sos coneixements y saa ma ne ras distingides, havia
creattantspersonatges del teatre catatA; tots aquests,
11 un jove, l'altr e & mitj a edat, y'ls demís al terme
regular de la carrera de la vida, han deixat lo mòn .
|Dè n valia que Ja que'Is hem perdut per la pàtri a
terrena, pugam vonrels algu n dia en la Pàtri a ce -
lestial !

-------------

Enllaç de la publicació a Arca.