Bella pesca

Idili
Pere, Andreu

ANDREU
Eh Pere!
PERE
Deu te guart.
ANDREU
Com un patriarca
vos esteu del parral á sota l'ombra.
PERE
Home, digam: ¿lo temps á qué convida?
Re's belluga, la terra sembla morta.
Guayta'l mar. ¡Quina calma! No un sol gussi.
Si fins lo peix á móureshi no gosa...
Y donchs, Andreu, ab esta calda encesa
¿com es que açí se't veja á semblants horas?
ANDREU
Res, so pensat que'us trobaria á casa,
y aqui'm teniu. Vinch á matar la estona.
PERE
Ben fet, home, ben fet. Ta companyia
es sempre pera mi molt agradosa.
Tu fumas ja; donchs jo encendré la pipa,
y, garlant, vuydarém alguna ampolla...
Pero ¿qué tens, Andreu? ¿Te'n passa alguna,
estás malalt ó bé l'estiu no't prova?
ANDREU
Lo que jo tinch es una cosa estranya:
res me fa mal, y pena tot me dona.
PERE
Aixó ray! Ets prou jove, diverteixte,
y en lo bulici oblida tas cabórias.
ANDREU
Ja'u so provat, y encara'm fa mes pena.
Sols en lloch com aquest mon cor reposa.
Esta casa del poble separada
de las neus del hivern sembla una tofa,
munió d'aucells en la teulada nia,
lo parral atapit guarneix la porta,
y ab tants d'arbres y flors com la hermosejan,
quan se mira de lluny lo cor ja roba.
PERE
Aixís ta malaltia t'ho fa veure,
semblants fatleras la tristor las dona.
Pero lo estrany, que jo no puch entendre,
es la causa. ¿Qué't manca?
ANDREU
Tot me sobra.
Tinch barcas y xabech: pessas de batre,
arts y altres aparells la casa m'omplan:
portantme un guany que molts envejarian,
seguidament son á la mar tres collas.
Y aixó que tant ditxós avans me feya,
avuy no'm dona ja pena ni gloria:
tant m'es que's trega mísera cavalla
com los peixos mes richs qu'en mar se troban.
¿Que'n faig jo dels diners ni de la vida?
Per mi ningú s'alegra, ningú plora!
PERE
Veig que ja s'aclareix tot lo misteri,
Tu estás enamorat.
ANDREU
Ab passió folla.
Pero ay trist de mi!
PERE
¿No vol guarirte
qui ha sigut de ton mal la causadora?
ANDREU
Nos havem parlat molt, y'us asseguro
qu'es mia de tot cor aquella joya;
mes jo no crech que vulla consentirhi
lo pare d'ella qu'encisat la estotja.
PERE
Digas. ¿Esta familia es terrassana?
ANDREU
No, son gent, com nosaltres, pescadora.
PERE
¿Y aixó't fa patir tant? Sembla impossible!
Ves, home, ves, ja pots cantar victoria.
Per ditxós se tindria ab semblant gendre
lo mes rich del patrons que hi ha á la costa.
Ves, parla, y ja'u veurás, ves desseguida...
¿Vols que hi vaja per' tu, ja que no gosas?
Me dirás qui es la teva enamorada?
ANDREU
Si, si, ja'us ho diré... La filla vostra.
PERE
¿Ella? Ma filla dius? Y'us ho callavau!
Digas: ¡es veritat que tu'l vols, noya?
Oh! si, ploras de goig. Abrássam, cuyta...
De bon grat te la dono per esposa.
¡Ay Deu meu! Si no'm mata l'alegria,
un ciri portare á la Bona nova!

Juny de 1887

Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Calendari-guia de Banyolas y sa comarca, publicat el 1901

Observacions:

• Aquest escrit el presenta als Jochs Florals de 1888.