Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ACV. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ACV. Mostrar tots els missatges

Crítica Jesús

Capçalera La Ilustració Catalana
31 de març de 1893. Crítica d'Antoni Careta al drama Jesús

JESÚS,
POEMA DRAMATICH EN SIS ACTES Y EN VERS PER FREDERICH SOLER.

Crítica d'Antoni Careta al drama Jesús Crítica d'Antoni Careta al drama Jesús

Enllaç de la publicació a Arca

Un ilustrat crítich, que, entre altras qualitats posseheix una bona fe que no es gayre comuna, nos deya una vegada qu'ell admira molt als que tenen los dots de talent y perseveransa pera fer llibres. Los qui sabem per experiencia propia lo qu'es haverne fet, ab més ò menys èxit però ab bona voluntat, no trobarèm pas que l'esmentat crltich no tinga rahó, perquè, verament, pera escriure ab conciencia una obra d'imaginació un xich llarga, cal passar fatichs y angunias que, pe'l profà en la matèria, son incomprensibles. Mes quan las obras que ha escrit un sol autor durant tota una vida son, no ja tres ò quatre, sinó més de cent, totas ellas de carácter complex y la major part, no sols aplaudidas, sinó marcadas ab lo segell de la genialitat, ;què'n direm llavors? No podrèm menys d'admirarnos de que hi haja màquina humana tan potent en l'ordre intelectual y de tanta resistencia en lo flsich. A tals ideas nos porta la publicació de la obra darrera de Frederich Soler, de la que anem à dir alguna cosa; nó tot lo que'n diriam si poguessem comptar ab més temps y major espay. Sens entrar en consideracions de si es ò nó oportú en la època present oferir al teatre obras en (pie es tracta l'august misteri de la nostra Redempció, parlarèm del poema Jesús, comensant pera dir á nostres lectors que veyem lo decidit empenyo que l'autor ha posat en que son llibre no tingués la menor discrepansa ab lo qu'ensenya la veritat del catolicisme. Difícil sería donar una idea, per xica que fos, del argument, qu'es altament dramátich y, sens apartarse, á nostre entendre, del Evangeli, esta enllassal hàbilment ab fets incidentals, qu'essent purament imaginaris, enriquexen la obra artística; baste dir qu'es una cadena de quadros variats y hermosos, que van succehintse'ls uns als altres ab interès sempre crexent, y qu'en lo llenguatge y la versificació s'hi veu galanesa y, quasi sempre, cumplen aquell precepte de Boileau, que. pera nosaltres, es axioma: Soyez simples avec art. Més de quaranta personatges intervenen en la acció, y la major part d'ells tenen carácter marcadament propi, descollant, emperò, como era natural, però de notable manera, la figura del diví Protagonista. No essentnos possible, com ja hem dit, donar idea del argument, no'ns ho es tampoch dexar aquí justificadas las noslras atirmacions respecte al conjunt; pero, en quant als detalls, creyem poder consejil irho.
No acabarlam may si comenst-ssem á transcriure tiradas de versos y passatges sancers tals com ta lliberació de la dona adultra, la oració al hort, los coloquis entre Dimas, Farés y Har-Abbás, y'ls de Sadoch, lo Juhcu errant de la llegenda, ab Judas. Jïellissim coronament del poema, tant respecte á esperit com á efecte plástich, es l'aparició als apòstols, consumada la obra del Calvari, del esplendor á que arribaria la Ks^lesia assentada en lo Vaticà de Roma. Tals son, rcasumint, las impressions qu'en aquest moment se'ns ocorre manifestar respecte al poema /fsús, la obra de més empenta, tal vegada, entre las moltas que ban guanyat una ferma reputació al popular Mestre en Gay Saber. ;Qu'en lo poema hi ha tal descuyt de forma òd e llenguatge? No dirèm pas que nó, perqu'en res del món es possible arribar d la perfecció absoluta; mes axò també du la seva utilitat: ja que no als crltichs de veras, pot servir d'entreteniment als parássits del geni, puix axò'ls agrada y ells no estan en condicions de poder fer cosa que sía^de profit. Nosaltres, que'ns honram en no |K.'rtánycr á semblant casta, felicitem coralment al autor per haver lograt lo que's proposa en la invocació de son llibre: ço es, oposar un ram de poesia idealment perfumada •(als esclats pútrits del foll art realista que avuy infesta Hens, paper y marbres.» 

Crítica La filla del marxant

Portada La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal


6 de febrer de 1875 Crítica d'Antoni Careta al drama La filla del marxant

Crítica La filla del marxant - La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal
LA FILLA DEL MARXANT,
DRAMA EN TRES ACTES Y EN VERS PER D. JOSEPH FELIU Y CODINA Y D. FREDERICH SOLER.

Ab est títol va estrenarse en lo TEATRE CATALÁ un' obra basada en l'assumpto de la bella cansò popular que aquí tots coneixem; sols qu' en lo drama ja no es per la malhaurada jove del faldelli vermell enribetat de negre, sino per la nina que salvaren los pescadors del rey pescant a la ribera, per qui'ns interessem. La pobra de sa mare ja fa mols anys qu' eixí de la presó vestideta de blanch ab lo butxial darrera, víctima d' un fals testimoni, y la filla, que ja s'es feta casadora, se troba ignorant de son origen vivint ab un avi rancuniòs á qui té per pare. No'ns detindrem á contar l'argument qu' es molt complicat, pero bastant ben urdit; sols nos proposem dir ab quatre paraulas l'efecte que 'ns ha fet l'obra.

Escenas en que sobreix la vida, moltas d'ellas dramáticas, alguna de primer ordre; quadros animats de sabor catalá, malmesos certas vegadas per falta de sobrietat y massa exageració; carácters tant sostinguts com los d'Andreu y Ventura, tant cómichs com los de Quirse, Madrona y mestre Jordi; l'un hora arrencan llágrimas, l'altr' hora rialladas, excitant tot plegat un interés sempre creixent per los obstácles ab que pugna lo desenllás. Com á cosa superba entre lo millor, citarém las escenas XIV y final del segon acte; mes devem fer esment, en quant á esta darrera, que tè gran semblansa ab la mateixa d'Honra patria y amor.

Crítica La filla del marxant - La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal

No es aço de cap manera suposar mala fé literaria en los senyors Feliu y Soler, y tant no'n es, que'l senyor Ubach y Vinyeta, havent concebut avans la mateixa situació, sapiguè traureun un carácter notable y vigoròs, cosa que no han fet los autors de La filla marxant ab la Layeta. Hem vist ab pena qu' esta vegada s'ha abusat del mal costum de fer personatges semblants á cansons ab tornada, pus hi ha una Madrona que diu «los de casa ray!» un Quim que sols procura que no li espatllen la flor, un Joan que tot ho sap y un don Dalmau que no pot dormir. Sentim haver de dirho, però aixó'ns fa l'efecte d'un bon quadro embrutat á grat scient de coloraynas per' agradar als ignorants. Ab tot, esta obra es un pas mes cap al bon gust, ja que s'evitan en ella, qüasi sempre, lo lirisme embafador y las tiradas de versos inútils, campejanthi, en general, un llenguatje propi en cada interluctor y trobantse á cada pas detalls que caracterisan l'época.

Ab tots los seus defectes, La filla del marxant es una joya que rumbejará ab ergull lo teatre català.

A. C. V.

Enllaç de la publicació a Arca