Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Bandera Catalana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Bandera Catalana. Mostrar tots els missatges

Llegendas del travall (IV) - La Bandera Catalana


Portada La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal


18 de setembre de 1875 La Bandera Catalana.

 Publicació de l'última entrega dels relats Llegendas del travall.

Llegendas del travall - La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal Llegendas del travall - La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal


NOTA: Al final del relat hi ha el text "(Seguiran)", així que sembla que aquest conjunt de Llegendas del travall hauria d'haver continuat amb més entregues. Tot i això, en el darrer número aparegut de la revista hi ha un nou text d'en Careta però no té cap relació amb aquesta serie de relats sobre les llegendes del treball.

Enllaç de la publicació a Arca

Escrit per en Careta

 ,  Fes el teu comentari

Crítica La filla del marxant

Portada La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal


6 de febrer de 1875 Crítica d'Antoni Careta al drama La filla del marxant

Crítica La filla del marxant - La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal
LA FILLA DEL MARXANT,
DRAMA EN TRES ACTES Y EN VERS PER D. JOSEPH FELIU Y CODINA Y D. FREDERICH SOLER.

 Ab est títol va estrenarse en lo TEATRE CATALÁ un' obra basada en l'assumpto de la bella cansò popular que aquí tots coneixem; sols qu' en lo drama ja no es per la malhaurada jove del faldelli vermell enribetat de negre, sino per la nina que salvaren los pescadors del rey pescant a la ribera, per qui'ns interessem. La pobra de sa mare ja fa mols anys qu' eixí de la presó vestideta de blanch ab lo butxial darrera, víctima d' un fals testimoni, y la filla, que ja s'es feta casadora, se troba ignorant de son origen vivint ab un avi rancuniòs á qui té per pare. No'ns detindrem á contar l'argument qu' es molt complicat, pero bastant ben urdit; sols nos proposem dir ab quatre paraulas l'efecte que 'ns ha fet l'obra.

Escenas en que sobreix la vida, moltas d'ellas dramáticas, alguna de primer ordre; quadros animats de sabor catalá, malmesos certas vegadas per falta de sobrietat y massa exageració; carácters tant sostinguts com los d'Andreu y Ventura, tant cómichs com los de Quirse, Madrona y mestre Jordi; l'un hora arrencan llágrimas, l'altr' hora rialladas, excitant tot plegat un interés sempre creixent per los obstácles ab que pugna lo desenllás. Com á cosa superba entre lo millor, citarém las escenas XIV y final del segon acte; mes devem fer esment, en quant á esta darrera, que tè gran semblansa ab la mateixa d'Honra patria y amor.

Crítica La filla del marxant - La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal

No es aço de cap manera suposar mala fé literaria en los senyors Feliu y Soler, y tant no'n es, que'l senyor Ubach y Vinyeta, havent concebut avans la mateixa situació, sapiguè traureun un carácter notable y vigoròs, cosa que no han fet los autors de La filla marxant ab la Layeta. Hem vist ab pena qu' esta vegada s'ha abusat del mal costum de fer personatges semblants á cansons ab tornada, pus hi ha una Madrona que diu «los de casa ray!» un Quim que sols procura que no li espatllen la flor, un Joan que tot ho sap y un don Dalmau que no pot dormir. Sentim haver de dirho, però aixó'ns fa l'efecte d'un bon quadro embrutat á grat scient de coloraynas per' agradar als ignorants. Ab tot, esta obra es un pas mes cap al bon gust, ja que s'evitan en ella, qüasi sempre, lo lirisme embafador y las tiradas de versos inútils, campejanthi, en general, un llenguatje propi en cada interluctor y trobantse á cada pas detalls que caracterisan l'época.

Ab tots los seus defectes, La filla del marxant es una joya que rumbejará ab ergull lo teatre català.

A. C. V.

Enllaç de la publicació a Arca

Escrit per en Careta

 , , ,  Fes el teu comentari
Subscriure's a: Missatges (Atom)