2 de febrer de 1911 La veu de Catalunya.
Publicació de l'article titulat La Barcelona que se'n va.
Un Sant Crist, una capella, un hospital y una font
Allí hont acaba la Riera de Sant Joan, y s'embranquen els carrers de Sant Crist de la Tapinería, de Graciamat, y de l'Avellana, hi havía tres distintes penyores del passat, dúes de les quals son amenaçades de immediata destrucció per l'actual reforma de Barcelona. Son aquestes les indicades en el precedent títul; sobre elles vaig a dir quelcom, empro sense extendremhi avuy tant com se podría y jo voldría.
I
En l'Arxiu Municipal de Barcelona, s'hi troba un document que porta la data de 23 d'agost de 1432. Malgrat la seva llargaria, per lo curiós y desconegut, vaig a transciurel.
"En nom de Jhu xst. e de la sua sagrada mare amen Capítols fets e concordats entre los honorables obrers de la Ciutat de barchna com obrers instats e requests per alguns Ciutadans de la dita Ciutat poblats en la partida deius escrita de la vna part, e en Jacme Granell, e P. lobet mestres de cases de la part altre sobre la font fahedora per ordinació dels dits honorables obrers en lo cap del carrer den Avella ves la Riera de sent Johan.
Primo los dits Jacme granell e P. lobet conuen (en) e prometen als dits honorables obrers de fer o construhir la dita font en lo dit loch de bona pedra pichada bona e bella stable e durable prenent del canto de la torra de micer Pau erolles reforsant lo peu de la dita torra fins al canto del dit carrer ab son canterer grases, e ayguera tro sus a la clavaguera maior. En la qual faràn los dits mestres Quotra gargolles y Grifons raiants so es tres dins lo dit carrer den aulla e. j. Griffo e Gargolla al cap de la font de la part de la Riera de sent Johan lexant en loch pertiment vna porta per escombrar en son cas la dita font.
E mes faràn los dits mestres vna represa en que pusque star vna ymage de sent Johan en lo cap de la dita font deves la Riera de sent Johan.
Item es conuengut e concordat que los dits mestres hagen a pendre laygua pres lo cap de la devallada o riench pus nou dels celestins on se dona vuy en dia la Canonge blancha, e que hagen a ffer. j. spiral ab sa partio de porta en la paret dels celestins deuant la Seu de barchna, on se pertescha laygua de la font del senyor Rey e de la dita font fahedora en lo dit carrer den auella e hagen e sien tenguts los dits mestres amanar la dita aygua dels dits lochs, e fer complidament la dita font raiant canteres, grases, e ayguera (a) lur cost e messio E hayen facultat los dits dos mestres de amanar la dita aygua fins a la dita font per aquell loch o lochs quels donarà de vijares E mes sien tenguts e hajen affer los dits mestres vn pou per scurar la dita font
Item es conuengut e concordar que los dits mestres hagen a tot lur carrech la pedra calç arena e tota la construccio de la dita font canteres, grases e ayguera e manam ni daygua e total acabament de aquella e Encara sen tenguts a la scombra e altres carrechs e avaries los quals a la total perfeccio de la dita font, canteres grases e ayguera e manar de la aygua son o serna necesarias e expedients.
Item es conuengut y concordat que los dits dos mestres hagen haver comensada dobrar la dita font per tota la primera sepmana de Setembra primer vinent e la obra comensada continuar fins a total perfecció de aquella.
Item es conuengut e concordat entre les dites part que los honorables obrers hagen a carrech de fer prestar ponencia sí per ventura en manar la dita aygua los dits mestres haurien atreuassar algu fer cessar tals empayts o contradiccions o embarch que en tal cas los dits honorables obrers los facen donar loch e fet cessar tals empayts o contradiccions.
Item més es conuengut o concordat que los dits honorables obrers hagen a pagar tan solament las axètas o grigons de coura e lo ferra e plom quiy sia necessari a ligar lo cantoner e golfos porta o portes per scurar la dita font.
Item es conuengut o concordat que los dits honorables obrers donen e paguen als dits dos mestres per la dita font menar daygua e altres coses necesarias a la perfecció de aquella Trecentas setanta lls. barcins sens plus pagadors en tres pagues en e per la forma saguent.
Primo donaran e bastrauran los dits honorables obrers als dits dos mestres en lo comensament de la fabricació de la dita font fahedora docents florins dor daragó o per aquells cent e deu lls. de moneda de barchns de tern per so que los dits mestres pusquen haver e comprar pedra calç e altres cosas necessaris en fer construir la dita font en la manera dessus dita Entes empero e declarat que los dits honorables obrers en paga prorata dels dits doncents florins si a ells sera plasent puguen donar als dits mestres pedra aquella qui a la dita font será necessaria, e que los dits mestes síen tenguts pendre aquella bona per bona e per aquell for per lo qual la comprarien doltre e no en altre manera.
Item es conuengut e concordat entre les dites parts que feta e acabada la casa de la dita font en la manera dessus dita attes quelos dits mestres son de intencio de construhyr la dita font primerament abans que amanen laygua per so que en lo temps del manar de la aygua la font pasque axugar que en aquell cas los dits honorables obrers donen e paguen als dits dos mestres altres Cent e deu lls. barchns. Entes empero e declarat que si los dits honorables obrers conexien o vehían que fos necessari bestrauran als dos dits mestres alguna quantitat abans que la dita casa de la font o aljup fos del tot acabat o acabada queu pusquen fer, e que acabats los dits aljup e casa de font canterer grases e ayguera los hagen a fer compliment fins a les dites Cx. lls. barchns
Item es conuengut e concordat entre les dites parts feta e acabada la dita font canterer grases e ayguera ab tota sá perfecció raiant aygua no restant pus en aquella a fer en aquell cas los dits honorables obrers sien tenguts fer compliment de paga als dits dos mestres e donar e ... a ells la resta de les Trecentas Setanta ll. so es Cent Sinquanta llrs. barchns.
Item es convengut e concordar entre les dites parts que los dits dos mestres obligant se a fer e complir ab total perfecció la dita font raian segons dalt es contingut ab obligacio de tots furs bens donen per fermansas.
En Pere Andreu perayra,
Johan coprans perayra,
Jacme lobet assahonador,
Johan lobet taverner,
Johan conesa ballester,
Nalart batifulla dor.
Salvador Texes boter."
(Arxiu Municipal de Barcelona, Notularum segon).
II
En 1308, Pere Desvilar fundà y dotà pera'ls pobres, en especial pera'ls seus parents que ho fossen l'Hospital de l'Almoyna, en el plà den Lluy, junt al convent de Santa Clara, volent que's donés a sa institució el nom d'Hospital de la Almoyna, fundat per Pere Desvilar. A n'aquesta denominació va afegirshi la invocació de Sant Pere Apòstol y Santa Marta, titulars del oratori que en dit hospital hi havía. Més tart, augmentaren les dotacions ab deixes d'altres persones, les quals com el fundador, volgueren atendre a les necessitats de la seva parentela.
Enderrocar l'edifici a causa de la demolició del barri de Rivera, hont va erigir la Ciutadela Felip V, el Municipi comptà al marqués de Sentmenat un cos de terra que hi havía entre la casa del dit noble y a font que encara existeix en el carrer dit avuy de l'Avellana. Allí, en 1743, restà erigit el nou hospital ab sa capella.
En 1752, els regidors que administraven l'establiment, ordenaren que s'hi acullís als pelegrins y se socorregués a quiscun ab una lliure de pà. L'erudit enamorat de Barcelona, don Ramón N. Comas diu (*) que se'ls socorría ab una almoyna de tres pessetes.
Prohibit en 1778, per Carles III, el pelegrinatge y no presentantse ja cap necessitat ab proves d'ésser llegítim descendent dels fundadors, l'Ajuntament donà en 1841 les rendes de l'institució al Hospital de la Santa Creu y entregà l'iglesia y la casa a la Congregació d'Esclaus del Santíssim Sagrament, reservantse empró la propietat d'abdós edificis. Ab tot, jo he vist encara allotjarshi pelegrins.
L'hospital, donchs, va reconstruirse entre la vella casa dels Sentmenat y la font del carrer dit avuy de l'Avellana. Cotejant la escriptura dalt transcrita ab l'estat actual de la font, se veu que aquesta, al adherírseli l'hospital (o potser en temps posteriors encara), va rebre una quasi total modificació; entre altres coses, ja no son quatre les "gàrgoles" que s'hi veuen, sinó dúes (més ben dit, dos troços) y, la "represa en que purque star vuna ymage de sent Johan", ja no es la que en Granell y en Llobet hi feren, sinó una altra molt menys antiga.
(*) "Excursió del carrer de l'Avellana a la torra del Seny de les hores de la Catedral" per Ramon Comas.
III
Conta la tradició que, per un gran aiguat (en R. N. Comas opina que fou el del 18 de juny de 1578, que l'esmenta en el "Dietari del Antich Consell Barceloní"), la fortíssima corrent que anava per la Riera de Sant Joan portà un crucifix, el qual va encallarse en les juntures de les pedres precisament allí hont acaba la dita Riera y que la tal imatge, recullida per una persona pietosa, va ésser posada a la casa vehina. El crucifix ha ocupat fins ara una represa o capelleta de la cantonada del carrer de Graciamar y el carreró al qual va donar nom. La propietaria del edifici conserva ab gran zel la religiosa penyora y, tan ella com alguns vehins, mostren la devoció que li tenen llumenantla sovint, en especial per la festa de Santa Creu de Maig, donchs aquell día apareix la capella guarnida ab poms de flors y molts ciris.
******************
Ara bé: ¿ha de pèrdres irremissiblement aquests conjunt típich y tradicional d'un indret de Barcelona? ¿No fóra bó conservar lo que resta de la gòtica font, no fóra bò conservar Santa María, modesta, però bella pàgina del barroquisme, ab son hospital com a recort de l'antiga caritat barcelonina? ¿Y no podría obrirse en la paret de dit hospital una capelleta per posarhi els crucifix que va dur en aquets indrets la rierada, perpetuantse aixís una antiga tradició devota?
Entench que pot ben ferse si hi hà bona voluntat, si en el criteri dels que ho han de fer no predominen l'utilitarisme material, l'afany de ferho tot nou y l'encegament de la rigorosa simetría y de la crúa ratlla dreta. Procurem, donchs, que ab la reforma, no perdi la nostra ciutat sa fesomía y que, tot modernisantla, s'hi enllacen lo pietós, lo artistich y lo pintorresch d'altres èpoques. No ajudem, ni inconscientment, en poch ni en molt, la mala obra d'àcrates y anarquistes y la que'l neixent "futurisme" tant o més demoledor, se proposa.
30 setembre 1909
Més informació:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada