(De Jean Ricard)
Poesía original
Vera imatge del ver poeta,
tots los vespres, mon grill bufò,
nos cantavas ta cansoneta
entre las flors d'aquest balcò.
Tu, per parlar volias l'hora
en que l'hom calla y Dèu ha lluhit
puig tota veu dolça millora,
quan un l'escolta al ser de nit.
Jo empresoní ta fantasía
dintre una gàbia, 'ls camps deixant;
te va restar la poesía:
ta benaurança era ton cant.
Un jorn...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jean Ricard. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jean Ricard. Mostrar tots els missatges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)