Si no fes viure ab desfici,
seria lo meu ofici
un ofici mòlt bonich;
jo fins sè que tota reyna
tenia per noble feyna
lo teixir en temps antich.
Mon promés tè gran memoria,
y va contarme l'historia
d'una reyna qu'enviudá:
mes d'un príncep la volia,
y ella ab tos se prometia
quan sa tela haguès fet ja.
Y alló que dias feya,
quan era nit ho desfeya;
quiscun d'ells ab desconhort
son amor abandonava,
y...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euras. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euras. Mostrar tots els missatges
Lo llit
Á MON GERMÁ FREDERICH.
A casa tinch un llit vell
que'l guardo per recordansa.
De jaspi de dos colors
las sevas posts sòn pintadas,
tè los peus esculturats
y l'escultura es daurada.
Nuvis en ell varen ser
mon besavi y ma besavia;
sòn quatre generacions
las que ha vist l'una après l'altra.
¡Ay que'n dèu saber est llit
del amor tendras paraulas,
de somnis bells del infant
y del qui's mor de pregarias!
...
Amor meva
Tendra y gentil poncella,–la vida es un romiatge:
per quí tè companyia,–lleuger es lo camí;
quasi retut me trobo–de fer sol mon viatge.
Amor de la mev'ánima–¿lo voldrás fe ab mi?
No sè si ets pobre ó rica,–sò vist de part de fóra
ta casa, y niu me sembla–d'amor y santa pau:
res sè de ta hermosura–y açó que't veig tot'hora;
mes, sens donarmen compte,–de tu me trobo esclau.
Per mes que'm vejas pobre,–jo...
La sortija
Noys, s'acosta ja la festa.
Tal sortija com aquesta
de segur l'hauran vist pochs;
amaniu, donchs, banderetas
de paper, y feu bombetas,
salamons, tiras de flochs.
Per mon concell creguéu:
de cadenas no'n poséu.
Adornéu bè la capella,
feu que sia rica y bella;
poséu llums, jo'ls pagarè:
lloguéu robas viroladas:
compréu mata, y feu arcadas;
sobre tot, qu'estiga bè.
Mes cadenas, no per Dèu,
ni jugant...
Las runas del mas
Quan se veu la campanya engalanada
ab lo mantell de gaya primavera,
á una casa me'n vaig qu'es arrunada,
y allí'm ve una tristor mòlt falaguera.
No s'hi veu res de bella arquitectura,
no era un palau soberch de la grandesa;
mes un jorn albergava la fe pura,
l'amor, lo patriotisme y l'honradesa.
Sos darrers habitants d'ella fugiren
en un temps que regnava crua guerra;
los que lluytant com héroes...
Passió inmaculada
I.
Bella es la nit de Sant Joan:
huy totas las plantas fan
mil maravellas
y, en passeigs, horts y jardins,
com s'alegran los fadrins
y las donzellas!
Los fochs anavan morint
y de tot arreu eixint
gayas musicas,
quan pujaren al plegat
quatre ninas al terrat,
totas bonicas.
Pero d'entr'ellas, l'Agnés,
confessa'l vehinat en pes
qu'es la mes bella.
Encara no tè setz'anys,
y mòlts joves greus afanys
passan...
La bandera de Santa Eularia
I.
Quant Catalunya jeya esclava
del fer idólatra romá,
noble donzella s'humiliava
per fer gran lo nom cristiá.
Com lo martiri sols volia
sofrir per Crist, lo seu amor,
l'alberch payral ne deixá un dia,
y s'encará ab l'adust pretor.
Fins als botxins ella ab deliri
volguè ensenyarlos lo ver Dèu;
per coronar lo seu martiri,
com Jesu-Crist, morí en la creu.
Y, quan sa patria Barcelona
l'impur oracle...
Al poeta Williams CH. Bonaparte Wyse
AUTOR DE "LI PARPAION BLU"
DEMANDA.
Tu, que has donat á Provença
un vol de blaus papallons,
pórtan aquí d'alas blancas
y d'alas de tots colors,
pórtanhi, lo dolç "felibre",
t'ho deman per compassiò;
sino las flors de ma terra
se moririan d'amor.
1867
Llistat de publicacions on ha aparegut:
La barretina, publicat el 2 de maig 1868
Euras, recull de poesies publicat l'any...
Diumenge de Rams
Del llibre inédit Festas de ma terra,
A LA SRA. DONA MARIA AGNA FERNANDEZ DE BRIZ
Dematí'ls infants se llevan,
y en bona fe, sembla estrany
quan tots los altres diumenges
sempre'ls sembla qu'es abiat,
y las mares s'escarrassa:
"Vaja, fill, llèvat, qu'es tart.
¿Que no tens d'anar á missa?
y avans, no tens d'esmorzar?
No t'has de rentar la cara?"
Y ab altras rahons semblants,
ben sovint tocan vuyt...
Goigs de Sant Jordi
PERA CANTAR TOTS LOS BONS FILLS DE CATALUNYA AMB LA TONADA DE "La Dama robada".
A mon excelent amich D. Francesch Pelay Briz, Mestre en Gay Saber.
I.
Sant Jordi gloriòs,
vos que feu miracles,
deunos bona sórt
y la Gloria santa.
Cavaller de Dèu,
jovencel encara,
vareu dur á cap
empresa mòlt alta.
Un drach espantòs,
per certa encontrada,
pastors y remats
famolench menjava.
Y...
La papallona
Jo sò una flor ab alas,
o sò la papallona
que, quan de totas galas
la terra Dèu corona,
daurats pèl sol, bellugo
mos virolats colors.
De flors estich voltada
quan veig la llum del dia,
la flor son cálzer bada
per darme sa ambrosía,
la flor acull y encensa
mos regalats amors.
Me son amigas totas:
las que á la matinada
s'abeuran ab las gotas
de perlejant rosada,
las que tancadas viuhen
dels ayres al...
A mon germá Frederich Careta Vidal
Mas flors mes estimadas
avuy só apomelladas;
te'n faig humil present.
La terra que las cria
y'l qui te las envia,
lo teu retorn esperan.
¿Que hi fas aquí á l'América patint d'anyorament?
Barcelona 1882
Llistat de publicacions on ha aparegut:
Euras, recull de poesies publicat l'any 188...
La lliga-cama
–¿Hauriau trobat
una lliga-cama
que'm sento mancar
ara no fa gayre?
–L'ha cullida aquell
galant que allí passa;
ficársela he vist
dintre la butxaca.
–Dèu vos dò salut.
Li anirè á la saga,
no las vull portar
desapariadas.
Penyora del cor!
¡Ay la lliga-cama!–
Jove, Dèu lo guart.
Diga, una paraula.
¿M'ha cullit vosté
una lliga-cama?
No m'ho negue, no,
prou gent se'l guaytava.
De rosas y aucells
veja...
D'Adrien Dezamy
Si haguès tingut la sórt,–oh ma Tisbe adorable,
de tocar amidant–aquest peu admirable
que la mateixa Cypris fins haura envejat.
¡oh vullau ço que'us diu–vostre galant entendre!
No pas ab sabatò–de satí rosa tendre,
sino ab un bes l'haria Amor calsat.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
Euras, recull de poesies publicat l'any 188...
Lo violí trencat
(Poesia de Béranger.)
(TRADUCCIÓ DEDICADA Á EN JOAQUIM RIERA.)
Vina, mon gos, ma bestia aymada,
mes que despite, menja, cá.
Encara hi ha coca escucrada;
demá tindrem sols negre pa.
Los inimichs que astuts guanyaren,
en esta vall van dirme ahí:
"Tócans la dansa!" No'u lograren;
y un d'ells trenca lo meu violí.
Ell fou l'orquesta en l'encontrada;
prou jorns de festa! á Dèu, dolçors!
¿Qui durá'l ball...
Escrit per en Careta
Euras, Pierre-Jean de Béranger, Poesia, Textos, Traduccions Fes el teu comentariAls catalans
(Composició tramesa als Jochs Florals del present any de 1882)
Jo, que ans d'obrir las fullas–de la inmortal historia,
sabia que ma patria–tinguè un passat capdalt,
jo que ab amor la canto–sens trauren or ni gloria
y en mig de tots volsaltres–puch dur lo cap ben alt;
Avuy ple de tristesa,–veyent tanta impudencia,
com ombra dels vells segles,–vos vinch á preguntar;
¿Qu'heu fet ¡oh compatricis!–de...
L'enamorada
A MON AMICH EN JOSEPH ROCA I ROCA
Lo cel tot una estrella,
tot ho banya de llum la lluna en ple;
miro d'açi y d'allá, paro l'orella...
¿Perque tampoch, fent esta nit tan bella,
lo meu amor no ve?
Fa prop d'una mesada
que no'l veig ni s'aixuga lo meu plor;
la mare va dient que'm torno orada;
jo estich malalta, estich desconhortada,
m'esta matant l'amor.
¡No's veu! L'hora es calmosa,
tan sols lo...
Somni profétich
I.
En la florida jovenesa mia,
una nit somniava que dormia
y de sopte m'havia despertat.
¿Vols saber qu'era alló que'm desvetllava?
Un esser qu'en mon coll son bras passava
tot jayent en lo llit al meu costat.
Era una dóna de bellesa rara;
mes tenia quelcom d'aygla sa cara,
ploma fina y ben negra son pit alt
contrastant ab sa pell blanca y glaçada:
sa nuesa era ab joyas adornada
y son cap duya diadema...
Mon palau
Jo tinch un rich palau
d'amor y santa pau;
de llor branca marcida
en la finestra's veu,
y en la porta una creu
de palma benehida.
Quan entro, mon fael cá
me ve d'açi y d'allá
saltant y fent joguinas,
y veig mon hort polit...
Pèl maig, tot es florit,
rosers y clavellinas.
Mes tot mon bè'l tinch dalt.
(¡Que Dèu lo guart del mal!)
¡Quin dolç perfum ne llensan
los lliris que al bell peu
de la Mare de...
Ideal
Era jove l'escultor
y tothom d'ell ja parlava.
Sens familia se trobava
y d'amichs desert lo cor.
May l'havia seduhit
de cap dóna la bellesa;
y ell era font de tristesa,
sospirava dia y nit.
Si algú oferta d'un caudal
per una estátua li feya,
"No pot ser, travallo–deya–
en la mev'obra inmortal."
Y era cert, lo delit sèu
en son estudi'l tenia:
allí ab afany esculpia
un gros marbre blanch com neu.
Feya,...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)