Amor meva

Tendra y gentil poncella,–la vida es un romiatge:
per quí tè companyia,–lleuger es lo camí;
quasi retut me trobo–de fer sol mon viatge.
Amor de la mev'ánima–¿lo voldrás fe ab mi?

No sè si ets pobre ó rica,–sò vist de part de fóra
ta casa, y niu me sembla–d'amor y santa pau:
res sè de ta hermosura–y açó que't veig tot'hora;
mes, sens donarmen compte,–de tu me trobo esclau.

Per mes que'm vejas pobre,–jo sò molt rich, donzella,
tresors pera tu guardo–de l'ánima en lo fons;
al sol de l'amor meva–óbrat, gentil poncella,
mon cor es una bresca–d'amor y de cansons.

De nostras esposallas–que sia abiat la festa.
¡Ditxòs de mi! De vespres–afadigat vindrè,
m'adormirè en tos brassos, sobre ton pit ma testa,
respirarè l'aroma–de ta flayrosa alé.

¡Ay, flor de l'amor meva!–si davas fruyts un dia,
en ells nostras imatges–veyent com en espills,
tot tremolòs los brassos–al coll te posaria,
dient: "¡Beneyta sias,–oh mare de mos fills!"

Y quan nostres fruyts dolços–assahonats serian,
finant tots dos á l'hora,–¿que'ns fòra lo morir?
Mentres los nostres cossos–en igual lloch jaurian,
l'amor de nostras ánimas–veuria'l Cel florir.

Tendra y gentil poncella,–la vida es un romiatge:
per quí tè companyía,–lleuger es lo camí;
quasi retut me trobo–de fe sol mon viatge.
Amor de la mev'ánima,–¿lo voldrás fer ab mi?



Llistat de publicacions on ha aparegut:

Observacions:
El títol de l'obra apareix escrit de diferentes maneres: Amor meva i Amor méua.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada