20 de maig de 1905. Crítica de Narracions estranyes escrita per Joseph Alemany y Borràs a La costa de llevant.
La important publicació ilustrada de Barcelona, editora de la obreta que'ns ocupa, porta ja donats, á llum una serie de llibres d'una varietat esquisida, trobantshi en ella barrejadas totas las tendencias literarias, particularment aquellas que no repugnan á las bonas costums y al modo d'esser del nostre poble.
La Punyalada del malaguanyat olotí En Marián Vayreda; Les noveles vigatanes y La nonada dels vigatans Martí Genis y Agilar y Lluis B. Nadal respectivament; En mitja galta y La Rosella dels barcelonins senyors Pons y Massaveu y Oller y Rabasa, seguits del erudit Miquel S. Oliver de Mallorca que ha adornat la biblioteca de la Ilustració Catalana ab lo primer cant del seu hermós poema Llegenda de Jaume el navegant, son més que suficient testimoni de la bondat dels llibres que veuhen la llum á aquella casa que promet ser ab el temps la casa editorial dels millors autors de Catalunya, puig l'amore ab que presenta las obras la fan ben merexedora de la confiansa que li tenen los respectius autors.
Aixís es, donchs, que no hem d'esforsarnos pera enlayrar lo llibre que ab lo títol general de Narracions estranyes acaba de donar a llum, puig lo seu autor es suficientment conegut dels catalans que han seguit ab quelcom de asiduitat lo moviment literari català, essent lo Diccionari de barbarismes una de las sevas obras més capdals.
Las narracions que conté aquest llibre que son ¡Oydà!, L'ull acusador y L'embaxada de la mort posan de relleu una vegada més las reconegudas qualitats del Sr. Careta y Vidal, que com à novelista y narrador atractiu y sempre interessant tenia ja ben guanyadas, entre altres en sas obras Las conseqüencias y Cor y sanch ventatjosament conegudas del nostre públich.
Joseph Alemany y Borràs.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada