Antoni Careta y Vidal col·laborà de jove en La Bandera Catalana, en L’Escut de Catalunya i en totes les revistes que el seu amic i mentor Francesc Pelagi Briz va crear: Lo Gay Saber (que dirigí en 1878-80) i Calendari Català. El 1869 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves ; escriví també les peces Les bones festes, Tot per ella!, La marca de foc. Traduí (1878) el poema provençal de Fèlix Gras Li carbounié ; les seves poesies, publicades a La Renaixença i a les antologies Llibre de l’amor, Llibre de la fe i Llibre de la pàtria, foren recollides en el volum Eures (1882). És autor de les novel·les Un voluntari d’Àfrica (1880), Cor i sang (1881), La fàbrica vella i Les conseqüències, i d’un gran nombre de narracions costumistes, recollides en els volums Brosta (1878), Dibuixos a la ploma (1885), Rajolins (1893) i Narracions estranyes.
Ferm defensor de la llengua catalana i contrari a la reforma ortogràfica de Pompeu Fabra, el 1901 publicà el seu Diccionari de barbrismes , que havia estat precedit pel llibret Barbarismes i vulgarismes que malmeten la llengua catalana (1886).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada