¿Poetas?

Tota honor nos sembla que's déu

colre. Ne los sabents mes de! entendre

passen, car fan honor als qui no

la mereixen.

AUSIAS MARCH — Cants morals.

No tinguè may la Poesía
tants com avuy de servidors:
quasi tothom ab entussiasme
va á son palau á fer la cort.
Jo sò un de tants, jo tambè l'aymo:
lo temps que fa, ni'l sè tampoch;
quan era nin ja'm dominava
lo gran poder d'aytal passió.
Pero l'amor que jo li porto
no's sembla en res á la de mòlts
que li rendeixen vassallatge.
¿Sòn ells poetas ó no'n sòn?

Vesteixen ells d'inflats vocables
extravagants inspiracións,
ó en altres mots vulgars ó exótichs
vessan arreu conceptes llorts.
De mon enginy ab Ja pobresa.
jo abella só que va pèl mòn
fugint dels cants y las matzinas,
cercant la mel entre las flors.
Si al cap d'avall n'ix humil bresca,
no es sols per' mi, qu'es per' tothom
y ab termes purs vull oferirla:
¿Son ells poetas? No, no'n sòn.

Aferman ells que de Poesía
per tot endret raja la font.
tan en lo crim y en la pobresa
com en lo noble y en lo bo.
"¿Cantar sentint?—diuhen.—Brau merit!
Lo que no's sent demana esfors."
Mes jo he cregut qu'es del Cel filla
y qu'en lo Cel tot es bellor.
Qui amor cantá sens may sentirme,
feu ab sos cants profanació:
si hi cantá fe, vils flastomías.
¿Sòn ells poetas? No, no'n són.

L'art convertint en baix ofici,
cantan segons demana'l só:
resant avuy, demá renegan.
llops ab disfressa de pastor.
No creuhen res ni res estiman,
no volen mes que or y renom,
y escala's fan los uns dels altres
per' satisfer sas ambisións.
Jo, sempre vaig ab ma conciencia
y en ella trop mon guasardò;
tot lo demès, per' mi, es follía.
¿Sòn ells poetas? No, no 'n són.

Sempre he cregut que la poesia
era la fe de la Bellor,
de la Bellor que'l Bè reflexa,
del etern Dèu magnífich sols.
D'aquesta fé que dins meu sento,
jo me'n he fet un sacerdot:
davant del mon n'aixeco'l cálzer
ab humiltat y devociò.
¡Oh! si no's veu en los meus llabis,
aquesta llum, nia en mon cor!
Perço es que dich ab veu sancera:
no sòn poetas ells, no'n sòn.

Bè sè'l poder que arriba á tindre
en cors mesquins lo negre oyd.
bè sè de cert que mon coratge
per ells jamay haurá perdò.
Jo'ls combatrè sens cap temensa
com bon creyent y soldat pros:
la rahò tinch, lo dret m'hi llansa,
é hi jugarém lo tot pèl tot.
Sè qu'ells voldrán ferirme sempre
fins á la mort y aprés ma mort...
Per ells no mes, per ells me'n planyo:
no sòn poetas, no, no'n sòn.

Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Lo Catalanista, publicat el 9 de setembre de 1888
• Aplech de poesías, recopilatori de la Biblioteca de Lo Catalanista publicat el 1889