Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joventut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joventut. Mostrar tots els missatges

Crítica a Narracions estranyes

13 d'abril de 1905. Crítica de Narracions estranyes escrita per R. Miquel y Planas a la Joventut.

Crítica a Narracions estranyes - Joventut - Antoni Careta Vidal

Notes bibliogràfiques

L'amor d'aquest nou llibre no es pas un escriptor novell; les lletres catalanes li deuen molts apreciables trevalls, no sols literaris, sinó ademés de filologia, y el seu Diccionari de Barbrismes, tot y reclamant un complement, no deixa d'ésser un llibre de gran utilitat pera'ls qui, escrivint en català, volen fer quelcòm més que reproduhir el llenguatge que molts catalans malparlém.

Emperò'l senyor Careta, lluny de produhirse ab les pretensions a que alguns ab menys rahó qu'ell se creurien ab dret, se'ns ofereix, al contrari, ab una modestia verament extremada, al capsar el llibre ab una dedicatoria en la qual l'autor declara que les narracions que'ns dóna naixen mortes al baf del nostre sigle... Res hi fa! Les Narracions estranyes presenten remarcables qualitats que res necessiten de les formes novissimes ab que alguns autors moderns s'apoderen de l'atenció y a voltes del sistema nirviós dels lectors.

Crítica a Narracions estranyes - Joventut - Antoni Careta Vidal

¡Oydá!, L'ull acusador, La embaixada de la mort, són els tituls de les tres novéletes que formen el volum de les Narracions estranyes. En totes tres l'element imaginatiu sembla pendrehi una gran importancia destinada a despertar l'interès en el lector pera conèixer el denouement, el qual ve sempre a temps pera donar una explicació satisfactoria a tot lo que d'inversemblant s'hi era introduhit. Potser trobaríem alguna relació entre la manera de fer del senyor Careta en el llibre de que tractém y aquelles extraordinaries ficcions que feren l'anomenada de l'Edgard Poe.

Lo extraordinari hi té sa intervenció en ¡Oydà! d'una manera destrament portada. La transició resta inadvertida pera'l qui llegeix, y quan després se dóna compte de que's tracta d'un somni, l'encís ja s'ha produhit y la narració acaba dintre d'un ordre d'idees natural y lógich.

En L'ull acusador una enginyosa ficció basada en un suposat descobriment de la ciencia fisiològica, y en La embaixada de la mort una broma de vehinat, constitueixen el fons de les narracions, les quals se llegeixen ab interés ben sostingut.

Crítica a Narracions estranyes - Joventut - Antoni Careta Vidal
Com a novelador, en Careta y Vidal manifesta en aquest llibre una qualitat remarcable: la naturalitat. Res de rebuscaments encaminats a produhir sensació. Els episodis se succeeixen d'una manera lògica, sense incidents ociosos que distreguin de l'assumpto principal. El llenguatge participa d'aquesta mateixa naturalitat, es correctíssim sens ésser arcaich, polit y elegant sense que resulti pera res premiós ni amanerat. Y en quant a lo que l'autor sembla haver volgut prevenir al començar, no sabèm còm pendrensho, nosaltres que tenim per criteri allò de que a bon seny no hi va l'engany. Certamem el llibre del senyor Careta ha estat concebut dintre una moralitat estricta com obra destinada a ésser llegida per tothòm, y no mostra enlloch cap propòsit per part de l'autor, de rompre motllos; això no pot ésser un desmèrit, ans al contrari, donchs del defecte en que algunes vegades incorren els qui escriuen ad usum delphini (o sia de lo que'ls castellans califiquen de ñoñería) n'està ben lluny l'autor de les Narracions estranyes, que creyém poder recomanar son llibre als més despreocupats, segurs de que allà hont com en el cas present hi ha sinceritat, hi ha també bellesa.

Enllaç de la publicació a Arca

Crítica del Diccionari de barbrismes

Capçalera Joventut

1 d'agost de 1901 Joventut, periódich catalanista.

Crítica del Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana al diari Joventut.

Crítica al Diccionari de Barbrismes
Mancats estavam d'una obra de tanta utilitat pera la nostra llengua com es un diccionari de barbrismes. El que acaba de donar à llum el senyor Careta y Vidal conté més de tres mil articles, ó sia, més de tres mil esmenas d'expressions qu'están en us dins de la nostra llengua, malgrat esserhi totas ellas exóticas, segons l'autor.

Procedint ab tot rigorisme, com sembla ferho'l senyor Careta y Vidal, trobém que'l seu Diccionari no es prou complert, y creyém que a la investigació del autor no s'escaparian, si ell s'ho proposés, altres milers d'expressions que tenen quelcóm de barbrismes y que no figuran pas en la seva obra. Tan corromput está un idioma rich com el nostre!

L'obra del senyor Careta y Vidal no es, donchs, una obra acabada: es, si, un bon servey fet á las lletras catalanas, servey que sens dubte esdevindrà major y més excelent en lo successiu, per part del mateix autor, que ja ha dat el primer y més dificil pas, ó per part d'altres que vulguin seguir y completar la seva tasca.

El senyor Careta y Vidal, pera compondre son Diccionari, ha begut en bonàs fonts: llibres antichs, códix, crónicas, fascicles, aforismes, etc. Creyém que á voltas ha equivocat certas accepcions, y creyém també que no ha sabut prescindir de certas paraulas y expressions que molts tindrán per veritables arcaismes, tan rebutjables á son juhi com els barbrismes mateixos, y per tant.s'abstindrán de ferne us. En las (llenguas, com en tot, hi sol influhir, forsosa y fins necessàriament, la general evolució progressiva. En major ó menor grau ¿quina es la llengua que no ha rebut influencias extranyas? No sols las neollatinas entre sí, sinó també, en relació ab ellas, las anglo saxonas, germánicas, etc.. etc.

Deixant de banda aquest criteri oportunista, hem de remarcar novament la utilitat d'una obra com la del senyor Careta y Vidal, puig son necessaris molts coneixements pera realisar una tasca tan patriótica y profitosa com la de regenerar la llengua catalana, ressucitant sos bells mots oblidats y netejantla de vicis y resquicias qu'en general la desnaturalisan y la marcan ab un sagell de mal gust.

Coralment felicitém al autor, que revela voluntat é iluslració no comunas. Segueixi per aquest camí y li deurán beneficis las lletras catalanas. 


Enllaç de la publicació a Arca