Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicacions. Mostrar tots els missatges

En la resurrecció d'un Gremi - Butlletí AC Mercers al Detall de Barcelona

Septembre de 1923 - Butlletí de la Associació y Cooperativa de Mercers al Detall de Barcelona, any 7, nº 9.
Setembre de 1923 - Butlletí de la Associació y Cooperativa de Mercers al Detall de Barcelona, any 7, nº 9.

Mentre'l mal va fent de les seves en perjudici de lo poch (¡y tan poch!) bo que ja resta, ab tot, cal dir que algunes vegades se noten intents de reacció sanitosa, com es, per exemple, lo que donen los Mercers Julians ajuntantse gremialment; es a dir, tornant a sumarse a la sana Tradició, de la qual may había d'haver renegat cap poble ni cap estament social.

Lo dit gremi, en lo qual compto al alguns bons amichs, publica una revista y aquests me demanaren que escrivís per ella alguna cosa. Res vaig prometrel, ab tot y pensar complaurels en mes o en menys, ja que's tractava de gremis, als quals sempre he tingut grossa afició, y sobre tot del gremi dels Julians, del qual ja'm ve de lluny saberne algunes poques cosetes.

En la resurrecció d'un Gremi - Butlletí de la Associació y Cooperativa de Mercers al Detall de Barcelona, any 7, nº 9. - Antoni Careta Vidal
Sé, per exemple, del tal gremi, y fins ho he vist en pintura, que tenía la casa en la plaça del Angel, poch mes o menys en lo que ara es entrada del carrer de Jaume 1er y al costat d'una font gòtica que vaig aconseguir encara; que pèls baixos de la casa dita s'entrava a la devallada de la Llet; qu'entre les obertures del enfront del primer pis, hi havia una capella ab la imatge del Cavaller Sant Julià, pel qui semblaven esser tots los afectes del gremi, donchs lo Sant Julià Abat, compatró de la casa, quasi per res sonava, talment com si no existís.

Sé també, que ja en lo segle XVI, per les festes publiques, comptava'l gremi ab la invenció del pas de la Caça de Sant Julià. En la relació dela entrada del excelent Emperador Carles V en Barcelona, s'esmenten, entre les móltes corporacions que anaven a rèbrel:

En la resurrecció d'un Gremi - Butlletí de la Associació y Cooperativa de Mercers al Detall de Barcelona, any 7, nº 9. - Antoni Careta Vidal
"Item mercers ab lur pano ab reprensatacio de Sant Julia caualcant anant a casa (caça) en companyia  de altres de cauall ab vna tanca feta a forma de vn bosch ab rama dek qyak feran volar molta natura de ossells ço es coloms, tortres, guatles, mussols e altres. E [duyen] barretas de grana tots en vna manera vestits ab cascauells a les cames fahent lo ball de la Tribalda tots enramats de fulla deura." (Arxiu Municipal de Barcelona. Quart llibre de Cerimonial, fol. CXXXX vi.)

Ab lo temps, lo gremi prenía gran volada, ja que anaven ingressanthi oficis y mes oficis. Segons sembla, totes aquelles corporacions de menestrals que comptaven ab poch nombre de persones havíen ja pres com per costum ficarse en los Julians; y no solíen pas esser los quí açò feyen los qui mes conexió teníen ab los botiguers de teles ni ab los mercers, donchs hi figuraven oficis de tant poca similitut com les quinquillayres, los naypers y'ls ullerayres.

En la resurrecció d'un Gremi - Butlletí de la Associació y Cooperativa de Mercers al Detall de Barcelona, any 7, nº 9. - Antoni Careta Vidal
En lo segle XVII apar que'l mal de la invasió deguè arriar a tal punt, que'l savi Concell de Cent hi pendria cartes per adobarho, perque llavors no s'havien inventat encara les corporacions administratives ab l'obgecte únich de traure'l such dels administrats. Alguna cosa va ferhi, y de profit, no'n càpia dupte.

No he tingut lleure per averiguar si'ls Julians arribaren a surtir ab sa invenció per rebre al lladegaç de Felip V; pero es ben segur que, si hi foren, ja no ballarien la mateixa dança ab que reberen al gran Carles. Havia passat mes d'una centuria y mitja; la Tribalda era ja cosa antiga, pero lo cert y evident es que Barcelona y Catalunya "ballaven ab la mes lletja", com segueixen  ballanthi e hi ballaràn encara qui sap lo temps, si Déu no'n té misericordia. ¿Per que?

En la resurrecció d'un Gremi - Butlletí de la Associació y Cooperativa de Mercers al Detall de Barcelona, any 7, nº 9. - Antoni Careta Vidal
Pero, deixant aquest ordre de consideracions, que'ns duria massa lluny si arribessem a ficarnoshi, alegremnos (perque tot es començar) de que hi haja estaments que donguem l'exemple d'amor a les bones tradicions llurs y al nostre idioma; y ja que d'idioma es tracta, aqui he de fer un prech als bons Julians.

Procuren no deixarse vence péls propogadors fins a la imposició y tot, d'un llenguatge que aquests diuhen nou y que ho es dins en sa fesomia ortogràfica, llenguatge que may ningú ha parlat, ni's parla, ni's parlarà may en la vida per mes que facen llurs adeptes; y procuren, ademés, los bons menestrals amichs esmenar los vicis de léxich que hajen contret, con son dir al major, per "al engròs"; al detall per "a la menuda"; mostrador per "taulell"; escaparate per "aparador" y tants altres com enlletgeixen la rica, noble y gloriosa llengua catalana.

¡Així Déu Nostre Senyor y'ls Sants Julians, tant lo Cavaller com l'Abat, prosperen al gremi y als qui l'han ressucitat y tan coratjosament lo mantenen!

Escrit per en Careta

 , ,  Fes el teu comentari

Necrològica d'En Ramon N. Comas - Butlletí CEC

En Ramon N. Comas
Agost 1919 - Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXIX, 295.


(Treball llegit en la vetllada necrológica del dia 11 de juny).
Enllaç a la publicació (UAB)


SENYORES Y SENYORS:
La honra que se m'ha dispensat encarregantsem, per aquest acte, la necrologia d'En Ramon N. Comas, crech ben bé —y ho dich sens falsa modestia— que ha sigut una equivocació de la respectable Junta d'aquest CENTRE. Quan en lo camp de la Historia tenim tants noms ilustres que'm vénen ara a flor dels llavis, regonech que no havia d'elegirsem a mi, qui no só mes que un senzill enamorat de les tradicions nostres, y, en ales de semblant amor, no he fet sino pochs y senzills apuntaments de coses relatives a costums locals y voletejar tant abiat péls dominis del llenguatge com per les incertes regions de la fantasía.

Ab tot, sentintme culpable d'haver acceptat una tasca que no'm correspon, ni indulgencia demanaré als qui m'escolten, declarant tan sols que m'ha sigut impossible negar aquest darrer tribut al qui fou bon amich meu y tan fervorós investigador y apologista de les excelencies de Catalunya, mólt particularissimament en quant se referien a sa idolatrada ciutat de Barcelona.

«Pahor no he que sobres laus me vença», diré ab lo príncep dels nostres poetes jo, que no só donat a la hipèrbole y opino com un autor, — lo nom del qual ara no recordo — , qu'encensar ad algú fòra de rnesura es com tirarli l'encenser per la cara. Per res del món vull encorre en semblant irreverencia; de sobres brillen de per si mateixes les valioses qualitats d'En Comas per a que no se'ls vullen donar tons que desnaturalisantles, ab tota seguretat, les enfosquirien.

En Ramon N. Comas y Pitxot, nasqué, en una casa del carrer de na Canuda de Barcelona lo dia 17 de Juny del any 1852, d'una familia de senzills menestrals. Així que'l noy hagué après les primeres lletres, son pare, qui era un modest pintor decorador, l'envià a les escoles de l'Academia de Belles Arts, posantlo, després, d'aprenent ab lo reputat artista En Joseph Planella. Sots direcció d'aquest, treballà en la escenografia, havent rebut grans lloances per lo que feu en decorats d'obres de màgica y altres de gran espectacle; y, en los anys 1882-83, los periòdichs elogiaren mólt les pintures qu'ell feu per les produccions mes notables que's vegeren en lo colisseu del Tívoli. Algunes societats particulars recorrien, també, a ell per obres de tal genre, fins qu'En Comas lo deixà, dedicantse al decoratiu d'habitacions y edificis.

Pero la vocació d'ell era una altra. Ya de noy, ab tot y esser una criatura aplicada y sotsmesa a la voluntat paterna, sovint deixava de concorrer a estudi per embadalirse en la contemplació de tal o qual edifici vell de Barcelona, sobre tot lo de la Sèu, lo qual penso que coneixía pedra per pedra. Y, llegint e investigant sobre'ls personatges, los moniments y les tradicions de la vellura, anà fentse home, alternant lo conreu de son ofici ab lo de la literatura històrica; fins que les aficions, podent mes en ell que la propia conveniencia, de mica en mica, li feyen abandonar de tot los pinzells per a no deixar may la ploma; y escrigué articles y monografíes que li valgueren algunes distincions y una general estima.

No es tasca fàcil la de dar una biografía un xich complerta dels treballs d'En Comas, ni açò vull proposarme. Faça semblant feyna qui millor y ab més oportunitat que jo puga; jo'm limitaré a retraure alguns títols, sobre tot los d'allò mes granat que d'ell recordo, prescindint de orde cronològich y de tota altra noticia bibliogràfica.

 Excursió des del carrer de l'Avellana a la torra del "Seny de les hores" de la Catedral.
Excursió a la Salut de Sant Feliu de Llobregat.
Recort de la Exposició de documents gràfichs de coses desaparegudes de Barcelona durant lo segle XIX.
Des del terrat de la iglesia del Pi, recorts del Rey En Martí I'Humà. (Forma part del homenatg qu'en 1910 dedicà a la memoria de dit Rey lo CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA.)
Noticia biográfica dels fills ilustres del Vallès.
Sant Pacià bisbe y doctor.
Lo Naturalista D. Antoni Martí y Franqués.
Lo Primat ecclesiàstich d'Espanya no correspon per privilegi especial, sino per dret propi al Arquebisbe de la Seu de Tarragona.
Sant Bernat Calvó, notes biogràfiques.

Los dos treballs darrerament citats obtingueren premi en los Jochs Florals de Barcelona en los anys 1893 y 1898 respectivament. Altres distincions rebía, en diferentes èpoques, de certàmens, entre altres, en la Joventut Catòlica de Barcelona, y en lo Vendrell, y en Granollers, y en Sabadell, y en Arenys de Mar; Lo Regionalisme explicat fou lo tema guanyador del premi en la esmentada població marítima.

Sos treballs publicats darrerament són: Capelles de vehinat de Barcelona y Sant Cristofol, la seva diada en Barcelona.

Una de les circunstancies que faràn penosa la formació complerta d'una bibliografía del nostre autor, es tenir sa nombrosa producció escampada en diaris, setmanaris, revistes y aplechs divers, com lo BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA, hont pot dirse que colaborà ab preferencia, La Veu de Catalunya, Lo Pensmnent Català, La Crea del Montseny, El Correo Catalán, La Publicidad, Las Noticias, Calendari Català, publicat per J. Batlle, D'ací d'allà, etc., etc.

Entre les obres que deixa inèdites, sembla que hi ha:
Esbozo de Diccionario de Escritores y Artistas catalanes del siglo XIX. Catàlech dels Sants y varons insignes morts en opinió de tals, naturals de Barcelona, y noticia dels que per iguals condicions s'han distingit en lo mon vivint en aquesta ciutat mes o menys temps.

L'Ajuntament de Barcelona li confià l'encàrrech d'un estudi sobre'ls esgrafiats, treball que, ab lo títol Datos para la historia del Esgrafiado en Barcelona, aparegué en l'interessant volum «La Via Layetana», obra del nostre historiador En Francesch Carreras y Candi, La mateixa Corporació'l designà, també, junt ab lo vigorós poeta y conegut publicista En Joseph Roca y Roca, per a que, formulassen abdós breus llegendes explicatives dels noms dels carrers de la Ciutat, a fi de posarles en les retolacions de les vies públiques.

A les darreries d'aquest treball, en la casa que volta l'antiga capella d'En Marcús, lo dia 28 de Juliol de 1918, va sorpendre la mort a En Comas.

¿Qui, d'entre'ls actuals, podrà substituirlo? Yo no crech pas vèureli substitut, y fins me sembla que, per ara, no es possible endevinarlo.

Ningú mes qu'ell era capaç d'una semblant amor per Barcelona, que, no sols li feya deixar la pintura. en la qual, ben segur, s'hauria guanyat un bon nom, sino que'l condempnava a un perpetu Calvari de privacions y d'angunies; amor ratllant en la idolatria, que li dava força y perseverancia per esbrinar y aclarir lo que per a tothom eren incógnites. Ell, per exemple, a força d'investigar, establia la veritable filiació d'aquella heroina de la guerra de la Independencia malament anomenada Agustina Aragón péls historiayres, la qual resulta no esser, com aquests deyen, aragonesa, sino barcelonina y dirse Agustina Saragosa y Domènech, segons consta del acta de baptisme qu'en la parroquia de Santa Maria del Mar trobà en Comas. Com així mateix, a ell se degué haverse trobat, aparedat en un mur de la iglesia de la Mercè, lo sepulcre ab lo cos del Venerable Corbera, quan tothom, fins los clergues de la parroquia y'ls membres de la orde Mercenaria, lo creyen perdut per sempre.

A més de la historia dels grans homes dels grans moniments y de les coses mes xiques nostres, ell, sencerament cristià, com era, sabia de tots los temples, capella per capella, los gusts respectius, les èpoques, los noms dels qui havien fet los altars, les esculptures y les pintures; en una paraula, en sa especialitat, era un arxiu vivent.

¡Quantes coses qu'ell sabia, confiantles a sa privilegiada memoria, s'hauràn perdut, ja tancat eternament aquell arxiu! Perque la veritat es que móltes eren les persones que, més o menys, unes qualque vegada, altres ab assiduitat, hi recorrien; y ell se complavia en satisfer a tothom, rebentne solament un «gran mercès» o un «gracies», sempre que l'afavorit no se les descuydava.

Mólts foren los qui, per a satisfer vanitats personals, o per motiu d'utilitat y urgencia, li encarregaren investigacions. Algú va retri-buirlo generosament; pero altres, la majoria, lo pagaren ab una mise-ria que, ni en molt, lo treball material representava.

Pero ell, mansuet per naturalesa y pertanyent a una generació de catalans desinteressada, ne sofría pacientment les conseqüencies. Ni esme tingué de fer valdre'ls seus mèrits per obtenir un lloch modest per a guanyarse honradament la subsistencia; sòrt encara del qu'esta honorable Corporació va oferirli. Encambi, cuan en lo catalanisme hi hagué pasta per donar sous, fins sous esplèndits, va afavorirsen a una colla de «vius», als qui, fins llavors, res los havia importat tot lo de Catalunya; pero, ni de lluny se pensà en lo bondadós, senzill y meritíssim Comas.

Aquesta senzillesa, aquesta humilitat, que tant va perjudicarlo en vida, temo que'l noga, també, mes o menys, després de mort. Expli-caré'Is motius de ma temença.

En Coma sols havia rebut la instrucció primaria, y tot lo que arribà a esser a ell tan sols ho devia. Esta circumstancia, als ulls de la gent de cor e inteligencia selectes, sé que no farà més qu'enlayrar la valua dels mèrits d'en Comas, y així, en general, hauria d'esser.

Pero ¡ay, Senyors! en lo camp de les arts y les lletres hi ha hagut sempre una plaga que va creixent més y més cada día: me referesch als pedants, congriació parasítica, selatge llefiscós de les aules, als quals lo sentenciós Joan Bonhome, d'En Ramon Miquel y Planas, compara encertadament ab «los fumadors que tiren lo fum a la cara dels qui no fumen». Semblant casta d'incapaces de tot lo que no sia ròure o enderrocar lo qui, produhescan los qui, al revés d'ells fan alguna cosa, tal vegada s'atrevesquen a divagar sobre si la obra d'En Comas es mes o menys «científica» o «definitiva», donchs lo «cientifich» y lo «definitiu», són paraules que semblants autèmates rellotges de repetició tenen sempre en la boca. Si això succehis, jo voldria qu'eixos oracles de per riurer m'explicassen lo qu'entenen per «cientifich» y'm mostressen quelcom que puga dirse veritablement «definitiu».

Pero, al cap y al últim, lo blasme dels abellots del art y la literatura, que també s'atreviren, y s'atrevexen encara, contra'l genial Frederich Soler —qui tampoch feu estudis universitaris — es una assenyalada honra, y, així com, pese a qui pese, resta inconmovible, ab tot y les titlles que se 1i posen, la obra del dramaturch insigne, se manté y mantindrà la obra d'En Comas brillant gloriosament útil per tots los qui contemplen e investiguen sobre l'art y la historia del nostre passat.

Aquí haurai de donar nia tasca per finida; pero, abans de ferho, sento necessitat de dir algunes altres coses. Procuraré esser breu. Desitjaria, — y que'm perdonen los qui fornien aquesta associació si lo que aventuro es una indelicadesa,— desitjaria, dich, que d'act en avant, en les parets d'aquest CENTRE, potser en les de la biblioteca, en la qual per espany de tants anys feu mólt de lo que deixa en Comas, hi hagués, pintada o esculpida la seva imatge. Considero qne s'ho té ben merescut així com excursionista y servidor d'aquest Centre com per la totalitat de lo que obrà en materia histórica.

Després d'açò, siem atorgat dirigir-me a totes les persones y entitats que puguen permetres alguna despesa caritativa. Com es prou sabut, En Comas mori ben pobre, deixant una mare y una muller ben desemparades. Bé es cert que aquest CENTRE, sobre tot, y alguns particulars feren mólt per elles: bé es cert també, quel nostre Municipi, ab un doble bon zel que l'honra s'ha adquirit per un tant alçat los manuscrits que posseix la vidua; pero tot això, que mólt val y s'estima en gran manera, es un remey momentani. Aixi, donchs, ja que no's tracta de restaurar la fortuna d'algú que se l'haja malmesa enfangantse en lo llot del vicis,— com s'ha vist qualque vegada—, sino de reparar la manca de previsió d'un pródich d'amors espirituals y exemplar en bonesa y en ses costums, demano: ¿fóra possible organisar quelcom per assegurar un modest y tranquil viure a la pobra mare, quasi centenaria, y a la desolada muller, fidel y abnegada companyona del escriptor inoblidable?

¡Tant de bo que la resposta pogués esser afermativa!

Per últim, després de dar móltes gracies als qui m'han feta la honor d'escoltarme, me dirigesch a tots los qui tinguen la sòrt d'estimar y creure, així als ací congregats com als absents, dientlos: Tingàm present en nostres oracions l'ànima d'En Comas. que be s'ho mereix aquella ànima qui, en aquesta vida, se consagrà apassionadament a sa terra y que, ben segur, des de la Eternitat, encara intercedirà per la prosperitat y la gloria de Catalunya y de sa idolatrada Barcelona.

Escrit per en Careta

 , ,  Fes el teu comentari

Sobre una edició del poema Mireya - El correo catalán

Capçalera El correo catalán
25 octubre de 1914 El Correo Catalán.

Publicació de l'article Sobre una edició del poema "Mireya" a El correo catalán.

Sobre una edició del poema "Mireya" - El correo catalán- Antoni Careta Vidal
Poch després de la mort del gran Mistral, al apareixe la edició que publicá la empresa de "L'Avenç" del poema "Mireya", traduhit per en Francesch P. Briz; com a depositari que vaig esser de les últimes voluntats literaries del insigne poeta y patrici nostre, vaig créurem obligat a fer públich que s'ha comés amb ell un abús y una irreverencia imperdonables. Pero trobantme preocupat ab tribulacions de familia que duraren ben bé massa, faig avuy lo que llavors no'm fou possible creyent que ara ni may será fora de lloc.

Començaré dient que la edició de "L'Avenç" de cap manera significa res d'afecte a la memoria d'en Briz; son nom sols figura en la coberta, -que desapareixerá quan lo volum se relligue,- pero no en la portada (potser creyentse que'l posarli hauria sigut massa honra); y per més que hi ha intercalades dins lo llibre dues efigies del nostre escriptor, no's fa'l més xich esment de la seva obra meritíssima. Ademés, quan en lo advertiment que'ls editors posan, diuhen que publican dita obra "com homenatge al gran Mistral", ¿no apar qu'era de lley afegirhi: "y del traductor, honra de les lletres catalanes y gran propulsor de nostra renaixensa?"

Sobre una edició del poema "Mireya" - El correo catalán- Antoni Careta Vidal
Pero no; sembla, per lo vist, que la obra d'ell no sía bona per honorada, sino per explotada y saquejada. Saquejada dich, perque lo que s'ha fet principalment ab dita traducció ha sigut adaptarla videntament a les funestes normes, obra de L'Avenç. Si en Briz ressucitava, protestaría indignat al veure un treball seu ab la disfreça d'una ortografía estrafalaria, en virtut de la qual sel fa dir "el", "amb, "es", "ens" (*), en lloch de lo, ab, se y nos, com ha de dirse, segons l'us clássich y'l de les encontrades hont no's diu malament.

Y no's detura aquí la frescor, (diguemho així) dels editors; lo seu atreviment arriba fins al punt d'afermar que "avalora també" sa edició lo haverse adoptat en ella la famosa "ortografía", lo qual tractantse d'escrit d'un home de les conviccions d'en Briz sembla (si no ho es) un escarni incalificable.

Pero, al cap y a la fí, ja que per part de la casa "L'Avenç" no's veu res que signifique amor a la memoria ni a la obra d'en Briz, ¿Per qué, donchs, ha fet la edició que motiva les presents ratlles? ¿Será perque, anunciantse una nova traducció en catalá del inmortal poema la Empresa va afanyarse a engiponar a corre-cuyta la disfreça de la traducció d'en Briz, per no havernhi cap altra de catalana a disposició de la tal Empresa?

Bé podría esser: lo negoci sempre es negoci, no cal dirho ("va sens dir", com escriuhen los de "L'Avenç" en galiparla).

Sobre una edició del poema "Mireya" - El correo catalán- Antoni Careta Vidal
Quan la ortografía catalana sens imposició de cap mena estava en víes d'unificarse per anar los escriptors coincidint en tot alló qu'era rahonable per us secular d'autors dels bons temps en armonía ab lo bó de l'actual fonética, la obra desatentada de "L'Avenç" -qui es lo veritable pare de les funestes normes- ha vingut, ab sa extranya complexitat, a aumentar la confusió que poch a poch se dissipava. Cada hú dels adeptes de la novella "ortografía" (penso que ni un sol d'ells convençut), sía ad honorem, ad terrorrem o ad stipendium- com diu lo nostre valent canonge poeta Collell- les agafa a sa manera, y no parlém ja d'aquells a qui tant se'ls ne dona, que no son pochs, per desgracia; resultant d'açó una infernal barreja, que per lo ilógica y anárquica donará peu a que'ls intelectuals extrangers prengan nostra gloriosa llengua per un "argot" com lo del francés, o una "germania" com la del idioma de Castella.

Pero "¿qué hi fa? -diga "L'Avenç", tal vegada, en son afany revolucionari- Ensores la venerable tradició de nostre idioma mentres pugám eixir ab la nostra deria. Usém de tots los migs que se'ns presenten, atropellantho tot si convé, sens respectar als vius ni als morts per conseguirho".

¿Ho conseguirá? No pas encara, ni may, per més, que faça, per més que afalague, per més que impose, per més que afalague, per més que impose, per més que burxe. Es impossible; sempre hi haurá catalans qu'estimen com se deu la noble fessomía de son llenguatge.

(*) Aquí dech advertir, pera que ningú'm tinga per inconseqüent, que m'he trobat sorprés d'una manera desagradable al veure escrits meus reproduits ab algunes de semblants formes vulgarotes que no so usat ni usaré may en ma vida.

Escrit per en Careta

 , ,  Fes el teu comentari

Llevant Déu - Antologia de poetes catalans d'avui

Portada Antologia de poetes catalans d'avui (L'Avenç)
Novembre 1913 Antologia de poetes catalans d'avui.

Publicació de la poesia Llevant Déu en el volum recopilatori Antologia de poetes catalans d'avui (Biblioteca popular de L'Avenç).

Antologia de poetes catalans d'avui (1913) Llevant Déu - Antologia de poetes catalans d'avui - Antoni Careta Vidal

Notícia publicada el 8 de novembre de 1913

Observacions:
  • Antoni Careta y Vidal envia algunes cartes a diversos diaris queixant-se que la publicació de L'Avenç ha adaptat el seu escrit a les noves normes d'en Pompeu Fabra sense el seu consentiment.

Escrit per en Careta

 , ,  Fes el teu comentari

La Barcelona que se'n va - La Veu de Catalunya

Capçalera La veu de Catalunya

2 de febrer de 1911 La veu de Catalunya.

Publicació de l'article titulat La Barcelona que se'n va.

Enllaç a la publicació Arca

La Barcelona que se'n va - La Veu de Catalunya - Antoni Careta Vidal

Un Sant Crist, una capella, un hospital y una font

Allí hont acaba la Riera de Sant Joan, y s'embranquen els carrers de Sant Crist de la Tapinería, de Graciamat, y de l'Avellana, hi havía tres distintes penyores del passat, dúes de les quals son amenaçades de immediata destrucció per l'actual reforma de Barcelona. Son aquestes les indicades en el precedent títul; sobre elles vaig a dir quelcom, empro sense extendremhi avuy tant com se podría y jo voldría.

I
En l'Arxiu Municipal de Barcelona, s'hi troba un document que porta la data de 23 d'agost de 1432. Malgrat la seva llargaria, per lo curiós y desconegut, vaig a transciurel.

"En nom de Jhu xst. e de la sua sagrada mare amen Capítols fets e concordats entre los honorables obrers de la Ciutat de barchna com obrers instats e requests per alguns Ciutadans de la dita Ciutat poblats en la partida deius escrita de la vna part, e en Jacme Granell, e P. lobet mestres de cases de la part altre sobre la font fahedora per ordinació dels dits honorables obrers en lo cap del carrer den Avella ves la Riera de sent Johan.
Primo los dits Jacme granell e P. lobet conuen (en) e prometen als dits honorables obrers de fer o construhir la dita font en lo dit loch de bona pedra pichada bona e bella stable e durable prenent del canto de la torra de micer Pau erolles reforsant lo peu de la dita torra fins al canto del dit carrer ab son canterer grases, e ayguera tro sus a la clavaguera maior. En la qual faràn los dits mestres Quotra gargolles y Grifons raiants so es tres dins lo dit carrer den aulla e. j. Griffo e Gargolla al cap de la font de la part de la Riera de sent Johan lexant en loch pertiment vna porta per escombrar en son cas la dita font.
E mes faràn los dits mestres vna represa en que pusque star vna ymage de sent Johan en lo cap de la dita font deves la Riera de sent Johan. Item es conuengut e concordat que los dits mestres hagen a pendre laygua pres lo cap de la devallada o riench pus nou dels celestins on se dona vuy en dia la Canonge blancha, e que hagen a ffer. j. spiral ab sa partio de porta en la paret dels celestins deuant la Seu de barchna, on se pertescha laygua de la font del senyor Rey e de la dita font fahedora en lo dit carrer den auella e hagen e sien tenguts los dits mestres amanar la dita aygua dels dits lochs, e fer complidament la dita font raiant canteres, grases, e ayguera (a) lur cost e messio E hayen facultat los dits dos mestres de amanar la dita aygua fins a la dita font per aquell loch o lochs quels donarà de vijares E mes sien tenguts e hajen affer los dits mestres vn pou per scurar la dita font

Font de Sant Joan

Item es conuengut e concordar que los dits mestres hagen a tot lur carrech la pedra calç arena e tota la construccio de la dita font canteres, grases e ayguera e manam ni daygua e total acabament de aquella e Encara sen tenguts a la scombra e altres carrechs e avaries los quals a la total perfeccio de la dita font, canteres grases e ayguera e manar de la aygua son o serna necesarias e expedients.
Item es conuengut y concordat que los dits dos mestres hagen haver comensada dobrar la dita font per tota la primera sepmana de Setembra primer vinent e la obra comensada continuar fins a total perfecció de aquella.
Item es conuengut e concordat entre les dites part que los honorables obrers hagen a carrech de fer prestar ponencia sí per ventura en manar la dita aygua los dits mestres haurien atreuassar algu fer cessar tals empayts o contradiccions o embarch que en tal cas los dits honorables obrers los facen donar loch e fet cessar tals empayts o contradiccions.
Item més es conuengut o concordat que los dits honorables obrers hagen a pagar tan solament las axètas o grigons de coura e lo ferra e plom quiy sia necessari a ligar lo cantoner e golfos porta o portes per scurar la dita font.
Item es conuengut o concordat que los dits honorables obrers donen e paguen als dits dos mestres per la dita font menar daygua e altres coses necesarias a la perfecció de aquella Trecentas setanta lls. barcins sens plus pagadors en tres pagues en e per la forma saguent.
Primo donaran e bastrauran los dits honorables obrers als dits dos mestres en lo comensament de la fabricació de la dita font fahedora docents florins dor daragó o per aquells cent e deu lls. de moneda de barchns de tern per so que los dits mestres pusquen haver e comprar pedra calç e altres cosas necessaris en fer construir la dita font en la manera dessus dita Entes empero e declarat que los dits honorables obrers en paga prorata dels dits doncents florins si a ells sera plasent puguen donar als dits mestres pedra aquella qui a la dita font será necessaria, e que los dits mestes síen tenguts pendre aquella bona per bona e per aquell for per lo qual la comprarien doltre e no en altre manera.
Item es conuengut e concordat entre les dites parts que feta e acabada la casa de la dita font en la manera dessus dita attes quelos dits mestres son de intencio de construhyr la dita font primerament abans que amanen laygua per so que en lo temps del manar de la aygua la font pasque axugar que en aquell cas los dits honorables obrers donen e paguen als dits dos mestres altres Cent e deu lls. barchns. Entes empero e declarat que si los dits honorables obrers conexien o vehían que fos necessari bestrauran als dos dits mestres alguna quantitat abans que la dita casa de la font o aljup fos del tot acabat o acabada queu pusquen fer, e que acabats los dits aljup e casa de font canterer grases e ayguera los hagen a fer compliment fins a les dites Cx. lls. barchns
Item es conuengut e concordat entre les dites parts feta e acabada la dita font canterer grases e ayguera ab tota sá perfecció raiant aygua no restant pus en aquella a fer en aquell cas los dits honorables obrers sien tenguts fer compliment de paga als dits dos mestres e donar e ... a ells la resta de les Trecentas Setanta ll. so es Cent Sinquanta llrs. barchns.

Item es convengut e concordar entre les dites parts que los dits dos mestres obligant se a fer e complir ab total perfecció la dita font raian segons dalt es contingut ab obligacio de tots furs bens donen per fermansas.

En Pere Andreu perayra,
Johan coprans perayra,
Jacme lobet assahonador,
Johan lobet taverner,
Johan conesa ballester,
Nalart batifulla dor.
Salvador Texes boter."

(Arxiu Municipal de Barcelona, Notularum segon).

Hospital d’en Pere Desvilar o Hospital de l’Almoina

II
En 1308, Pere Desvilar fundà y dotà pera'ls pobres, en especial pera'ls seus parents que ho fossen l'Hospital de l'Almoyna, en el plà den Lluy, junt al convent de Santa Clara, volent que's donés a sa institució el nom d'Hospital de la Almoyna, fundat per Pere Desvilar. A n'aquesta denominació va afegirshi la invocació de Sant Pere Apòstol y Santa Marta, titulars del oratori que en dit hospital hi havía. Més tart, augmentaren les dotacions ab deixes d'altres persones, les quals com el fundador, volgueren atendre a les necessitats de la seva parentela.

Enderrocar l'edifici a causa de la demolició del barri de Rivera, hont va erigir la Ciutadela Felip V, el Municipi comptà al marqués de Sentmenat un cos de terra que hi havía entre la casa del dit noble y a font que encara existeix en el carrer dit avuy de l'Avellana. Allí, en 1743, restà erigit el nou hospital ab sa capella.

En 1752, els regidors que administraven l'establiment, ordenaren que s'hi acullís als pelegrins y se socorregués a quiscun ab una lliure de pà. L'erudit enamorat de Barcelona, don Ramón N. Comas diu (*) que se'ls socorría ab una almoyna de tres pessetes.

Prohibit en 1778, per Carles III, el pelegrinatge y no presentantse ja cap necessitat ab proves d'ésser llegítim descendent dels fundadors, l'Ajuntament donà en 1841 les rendes de l'institució al Hospital de la Santa Creu y entregà l'iglesia y la casa a la Congregació d'Esclaus del Santíssim Sagrament, reservantse empró la propietat d'abdós edificis. Ab tot, jo he vist encara allotjarshi pelegrins.

L'hospital, donchs, va reconstruirse entre la vella casa dels Sentmenat y la font del carrer dit avuy de l'Avellana. Cotejant la escriptura dalt transcrita ab l'estat actual de la font, se veu que aquesta, al adherírseli l'hospital (o potser en temps posteriors encara), va rebre una quasi total modificació; entre altres coses, ja no son quatre les "gàrgoles" que s'hi veuen, sinó dúes (més ben dit, dos troços) y, la "represa en que purque star vuna ymage de sent Johan", ja no es la que en Granell y en Llobet hi feren, sinó una altra molt menys antiga.

(*) "Excursió del carrer de l'Avellana a la torra del Seny de les hores de la Catedral" per Ramon Comas.

Riera de Sant Joan

III
Conta la tradició que, per un gran aiguat (en R. N. Comas opina que fou el del 18 de juny de 1578, que l'esmenta en el "Dietari del Antich Consell Barceloní"), la fortíssima corrent que anava per la Riera de Sant Joan portà un crucifix, el qual va encallarse en les juntures de les pedres precisament allí hont acaba la dita Riera y que la tal imatge, recullida per una persona pietosa, va ésser posada a la casa vehina. El crucifix ha ocupat fins ara una represa o capelleta de la cantonada del carrer de Graciamar y el carreró al qual va donar nom. La propietaria del edifici conserva ab gran zel la religiosa penyora y, tan ella com alguns vehins, mostren la devoció que li tenen llumenantla sovint, en especial per la festa de Santa Creu de Maig, donchs aquell día apareix la capella guarnida ab poms de flors y molts ciris.

******************

Ara bé: ¿ha de pèrdres irremissiblement aquests conjunt típich y tradicional d'un indret de Barcelona? ¿No fóra bó conservar lo que resta de la gòtica font, no fóra bò conservar Santa María, modesta, però bella pàgina del barroquisme, ab son hospital com a recort de l'antiga caritat barcelonina? ¿Y no podría obrirse en la paret de dit hospital una capelleta per posarhi els crucifix que va dur en aquets indrets la rierada, perpetuantse aixís una antiga tradició devota?

Entench que pot ben ferse si hi hà bona voluntat, si en el criteri dels que ho han de fer no predominen l'utilitarisme material, l'afany de ferho tot nou y l'encegament de la rigorosa simetría y de la crúa ratlla dreta. Procurem, donchs, que ab la reforma, no perdi la nostra ciutat sa fesomía y que, tot modernisantla, s'hi enllacen lo pietós, lo artistich y lo pintorresch d'altres èpoques. No ajudem, ni inconscientment, en poch ni en molt, la mala obra d'àcrates y anarquistes y la que'l neixent "futurisme" tant o més demoledor, se proposa.

30 setembre 1909

Més informació:

Escrit per en Careta

 , ,  Fes el teu comentari
Subscriure's a: Missatges (Atom)