Bons recorts - Calendari Català 1881

I . 

Quan no teniam periódichs escrits en nostra llenga, lo CALENDARI era la única crónica del mohiment catalanista, y perxó en l'article del devant se procurava consignar tot lo que fes favor en tal sentit ó poguès dur alguna utilitat. A copia d'anys, lo nombre de publicacions ha anat creixent, y lo que avans era de necessitat ja no ho es ara com llavors, per quant fins un Diari s'encarrega de ferho saber; y aixís es com los Bons Recorts del present anuari ja no necessitan esser tant complerts com algun dia y sols se conservan per seguir la tradició y al mateix temps per tocar punts que'ns semblen de molt interès y hajan passat desapercebuts ó bè'ns aparega que s'hajan de tractar baix cert punt de vista. Aixís es, donchs, que á res nos obligam al escriure'l present article; en una paraula, fem lo que'ns apar, y ningú s'estranye de si manca alguna cosa al catálech, puig repetim que avuy dia no hi es de absoluta necessitat lo que li dona semblant aspecte, y perxó'l fem á la lleugera, sens encaparrárnoshi mica. Donem aquestas esplicacions no per satisfer á quí, prenent peu d'oblits nostres, vol fernos apareixe dominats d'alguna passió baixa que bè sap ell prou que no tè cabuda en nosaltres; no fem mes que advertirho pera que'ls autors de valer que publiquen algun' obra en catalá y no la vejan citada en estas planas sapian qu'es per oblit y res mes. Dit açó, entrém en materia.

S'han publicat; á demès del volum dels Jochs Florals de Barcelona y de Lo Rat Penat de Valencia, los dels certámens següents: Academia bibliografich-mariana, Associació literaria de Gerona, L'Aranya, y lo del que's celebrá á Tortosa en honor de Francesch Vicens Garcia. Han vist la llum també Poesias
liricas, de N'Artur Masriera, hont se manifestan bellíssimas disposicions; Ramellet de proverbis, máximas y adagis catalans, publicat á Perpinyá per en Justí Pepratx; Las damas d'Aragó, d'En Salvador Sanpere, llibre estimable pèls documents que dona á coneixe; Fullaraca, aplech de travalls en prosa y en vers que acredita com á poetissa de sentiment y bon gust á la senyoreta N'Agna de Valldaura; Garlanda de joyells catalans, interessants monografías per En Joseph Puiggarí; Primavera trista, tendras poesias amorosas d'En Joseph Serra y Campdelacreu; Cansons de Montserrat y La llegenda de Montserrat, publicacions degudas al reputat poeta religiós Mestre en Gay Saber Mossen Jascinto Verdaguer; y Costums que's perden y recorts que fugen, aplech de recordansas dels primer anys de la vida de son autor N'Antoni de Bofarull, obra de molta ensenyansa y única en lo seu genre á Catalunya. Ha eixit ja'l primer volum de l'obra que, tractant de nostra renaixensa, escriu En F. M. Tubino, de la que mes avall haurém de dir quelcom.

Segueixen eixint los mateixos periódichs que antany, fóra L'Aureneta de Bons Aires: á esta mena de publicacions s'hi ha afegit un Diari y la Ilustració Catalana. Creyém que dins de poch sortirá lo Calendari del Rat-penat pèl any vinent. L'Album histórich monumental de Lleyda que fan los Srs. Renyè y Pleyan, y aixís mateix los de l'Associació catalanista d'excursions científicas, continuan també publicantse.

Una Associació catalana musical ha vingut á aumentar lo nombre de las que ab carácter científich, ó artístich y ab fins patriotichsj a existian.

-------------------

Molt hi hauria pera dir referintnos al teatre catalá; mes per avuy sols deixarém consignat que las obras que han tingut millor éxit son: Claris, d'En Conrat Roure; De mort á vida, d'En Joaquim Riera; Joan Blancas, d'En Francesch Ubach y Lo forn del Rey, d'En Frederich Soler.

II.

De certàmens no'n parlem, perqué en la nostra terra ja casi no pot averhi festa sens certámen. Jochs florals á Barcelona, Jochs florals á Valencia, concursos semblants á Lleyda, Girona, Tarragona, Sant Martí, Badalona, Igualada... y ja n'havem perdut lo compte. Y aquesta abundó que podria fer apareixe nostra patria com una segona Grecia, dona, pel contrari una tristíssima mostra de decadencia fins en los mateixos Jochs florals de la capital. No sabem en que consisteix que haventhi encara entre la nuvolada de poetas vivents los que tanta gloria donan á nostras lletras, aquests casi may ixcan premiats, veyentse, pèl contrari, en los llibres que de tals concursos n'ixen molts trevalls de poch ó ningun valer. Que vingan los optimistas de conveniencia á negarnos aquest fet; pero que ho fassan ab provas. Per lo exposat, renunciem, ara com ara, á dir res per menut de tals festas, á lo que 'ns obliga també la consideració del espay qu' est llibre perdria ab una llista interrmenable de noms repetits.

-------------------

Enguany, ab moti de las festas de! milenar de Montserrat, tinguerem ocasiò de veure entre naltres al patriarca dels poetas de Provença En Joseph Roumanille, autor de las tant celebradas «Ouvreto» y á N'Anselm Mathieu lo tendre y ajogassat cantor de «La farandoulo.» Estigueren alguns dias á Barcelona y varen tindré ocasió d'assistir á la festa dels Jochs florals, espectacle que 'ls va conmoure, perquè significa tot un poble que s'afanya en donar un testimoni d'amor á la bona tradició de sos avis. Allí's trobaren ab sos compatricis lo seient bibliotecari de Marsella En Víctor Lieutaud y l'erudit crítich Sr. Morel-Fatio que hi eran en companyía del suech Sr. Wulf, qne casi sap mes idomas que anys no

compta de vida. A tots ells procuraren obsequiar nostres escriptors, y si las festas que ab tal fí organissaren no fossen pron per lo valer de semblants hostes, no va esser per falla de bona volantat en nostres compatricís; lo que si podem assegurar que'ls il·lustres forasters ne restaren molt pagats y que fins algun d'ells tant conmogut estava al comiarse de Barcelona y de sos amichs, que fins las llágrimas li rodolaren cara avall. Creyem que tots guardarán bona recordansa de la estada que aquí feren, com nosaltres la tenim d'ells.

-------------------

La catalana musa ha sigut demanada á concorre á las festas qu'en honor de Camoens ha celebrat Portugal, y ella ha respost al convit ab sa proverbial galantería deixant ben sentat son pabellò. Al mateix temps arribava l'il·lustre felibre irlandés En W. Bonaparte Wyse, autor del hermós aplech de poesias provençals que du'l títol de "Li parpaioun blu". Los nombrosos amichs que tè á Barcelona aprofitaren sa curta estada per mostrarli la gran estima en que'l tenen, celebrant un dinar en honor sèu. Tè en vías de publicació un altre llibre en provençal, "Li piado de la coumteso", y mentres espera tornar á afavorirnos ab sa visita, tenim motins per creure que s'ocupa en traduhir quelcom de nostres poetas mes renomats.

-------------------

Ara debem una resposta á En Francisco M.ª Tubino que, en sa "Historia del renacimiento literario contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia", dedica

al Calendari catalá moltas planas, algunas d'ellas per combatre las tendencias que á son parer tè la nostra senzilla y casulana publicació. No sabem que'l nostre pobre llibre se propose altra cosa que fer estimar á Catalunya com se mereix pel seu passat y tambè pel seu present y en eix concepte no comprenem que sia desagradable als vehins de Castella, com tampoch tindria esplicació lógica que no'ns plaguès á nosaltres un llibre anyal qne ensenyès als castellans á estimar á sa patria Castella. Mirat ab rezel jft des del primer moment pel Hr. ïubin o
nostre almftnacli, rea te d'estrany qne'ns ataqai per
dos afirmacions nostres qoe ara tornem 6 ratificar
desprè s de 16 anys de hayerlas estampades y ab to t
y la esmena que ha creg-ut deverhi posar lo ilustra t
académic h sevillà. Deyam en nostre primer calendari qne Ariban bavin restaurat la nostra Ileng-uaY be iqn e no es cert? Per ventura lo Sr. Tobino
voldr à fernoa creure tjue'ls escriptors que precediren
en lo segle present al coleccionndor de la Ilillioteca
<t« auloret espaiioUt, ho Teyan millo r que 1* autor de
la Orfd d la pàtria que encara avuy ab lot y nostres
vin t anys de renaixement cap autor ft superat en
llenguatge? NO)'l Boayor Tublno no pot haver volg u t dir aixó. La flgurn d' Aribau la te prou conegud a per no equivocarse, j a que à ella deu la literatura de Castella sa obra mes grandiosa, la que la
honra mes y es la que havem anomenat mes amunt.
Aribau , donchs, ea lo verdadcr restaurador de la
llengua catalana en lo present siglc, pui g tot lo que
avana d'el l s'escrigu è [en lo segle que som) no ea
altr a cosa que un riirrigü-Carrago de castellaniames
y vulgarismes.
Nos ataca desprè s perqu è diguérem (y aostenlm
avuy} que 1' acció del Bruch, Cu la primera en que
à camp ras va acr balot P exèrcit de Napoleon y ab
moti u d'aix ó retrau lo2deMai g de Madrid. Eespectem y admirem aquesta fetxa del poble de Castella ; pero,nos apar que no te res qne veure ab lo
nostre 0 de Juny . La primera acció Tou un alsament
sens èxit, si be glurlusíssim pela que l'Iniciaren .
La segona va ésse r una victori à completa de sometents sobre u n exèrci t regular. Pero si es per qnesti ò
de fetxas què's desitja certa supremacia, uos permet é rém^recorda r al escriptor de Sevilla que aqu í j a en
lo mes de Mars del any vuy t ab perill de la vida, loa
joves barcelonina, aaltavan laa murallaa per alliatarse en lo exèrci t que's formava en lo pui g del
Coll. Y dlhem que saltavau las maratlas perqu è pola
portsla no'ls deixavan eixir; veu tamb é com lo 
— 12 —
prfmer impuls donnt d la guerra, tamb é potser
izqu é de Catainnya.
Ab tot, aix ò no tia voler roliaixar n i u n milfmetro
del valor que lieraostraren los madrideucha en aquel l a g-lorioja jornada , això 00 moa es ilofitja r que 'a
fassn justici a fi las altrna parts qup per sort 6 per
enginy , saberen fer entendre als veteranes de Jena
y Auaterliz, que h i havia qui sabia ferlos recular y ,
per glòri a nostra, recularloa feyan sens altre tàctic a
D! dlaclplina que la millor de totas, com era lo sant
amor qae duyan Catalunya nostres avis. Terminarémdonch s aTcrmant nostra cita del Calendari d$l
1865, tota veg-ada que M que h i hagi hagut à Madrid
n n 2 de Maj/o no vol dir que no sia cert que l ' acció
d t l Braeh no fus ]aprimera en que aqu í Espanya los
francesos fosaen batuts, destrossats, acorralats y
acompanyats li f iroa fins als porttvls de Barcelona.
MORTS '
Enguany la mort ha Tet gran segada eu nostre
camp: N ' Anton i Bergnesde las Casns, conegut helenista y catedràtich ; Kn Joaquim Espalter que de '
molts anys s' havia fet nn lloch entro 'la artistas de
Madrid; Kn Simó Gómez , l'hàbi l colorista que semblava un dels millors deixebles de la bona escola
del aeglc xvn ; En Vicens Boix, lo patriarca y mestre
dels escriptors valencians; En Joaquim M . Bartriua»
10 poeta de viva y atrevida imaginació ; lo musich
compositor de fama En Bernat Calvò Puig ; y l* Inoblídabl e actor En Joaquim Garcia Parronyo que ab
sos coneixements y saa ma ne ras distingides, havia
creattantspersonatges del teatre catatA; tots aquests,
11 un jove, l'altr e & mitj a edat, y'ls demís al terme
regular de la carrera de la vida, han deixat lo mòn .
|Dè n valia que Ja que'Is hem perdut per la pàtri a
terrena, pugam vonrels algu n dia en la Pàtri a ce -
lestial !

-------------

Enllaç de la publicació a Arca.

Read more →

Bons recorts - Calendari Català 1880

I . 

En tot lo temps que va desde la publicaciò del darrer Calendari, fins al present han vist la llum pública las següents obras:

Lo Reliquiari, d'En F. Matheu; Consideracions sobre la literatura popular, d'En G. Vidal; Certamen de l'Associació literária de Girona (1878); Jochs florals d'enguany; Veus escampads, d'En J. Martí; Idilis y cants místichs de Mossèn J. Verdaguer; Ramell de violas  d' En P. Pallol, Cansons il·lustradas, d'En A. Mestres; La garba montanyesa, aplech de poesías del "Esbart" de Vich; La bala d'argent, llegenda d'En F. Fayos; Expansions, d'En F. Ubach; Vigatans y botiflers, novela de Na Maria de Bell-lloch; La pinya d'or, de F. P. Bríz y alguna altra qu' en est moment no recordám. Tractant de Catalunva, també han eixit algunas monografias en castellá, com El archivo municipal de Vich, obra feta ab diligencia y gran zel per En J. Serra y editada pel Municipi de dita ciutat, y El inquisidor fray Nicolás Eymerich, d' En E. Grahit y Papell.

Segueixen publicantse la Biblioteca catalana, (qu'ha termenat d'estampar l'últim volum del Tirant la blanch), Lo Gay saber, La Renaixensa, La veu del Montserrat, L'art del pagès, La Llumanera de Nova York, L'Aureneta de
Bons-Ayres, veu la llum un Diari catalá,y entre'ls molts setmanaris que ja surtían d'altres anys, ara ix L'Escut de Catalunya: Lo Butlletí de l'associació d'excursions catalana y L'Excursionista, són dos periódichs mes consagrats á l'art, á las ciencias y á la literatura. Los calendaris de L'Art del pagés, de l'Institut catalá de Sant Isidro y Lo Rat-penat de Valencia, continuan també publicantse.

Están en prempsa las Poesias líricas, d'En A. Masriera; Fullaraca, volum de travalls en prosa de la Sra. N' Agna de Valldaura; y l'obra qu'en castellá escriu en F. M . Tubino sobre'l renaixement literari de Catalunya.

A mes de las societats Catalanista y Catalana, que tenen per objecte las excursions artísticas y científicas pel nostre país, á Sabadell y en altras localitats van fundantse corporacions ab lo fi de contribuir á la nostra renaixensa.

---------------

Lo teatre fa sa via, y va donant, com sempre, bons fruyts. Per l'actual temporada, s'han promés obras en nombre tal , que duptem véure representarlas en tant poch temps. Al contemplar esta instituciò que fa tant bons serveys y tant nos honra, nos entristeix l'idea de la mort que temps á venir li está reservada, si'ls que li dònan vida y diuhen estimarla no tenen un xich menys d'egoisme y bona cosa mes d'amor al art y á sa terra.

II

Los autors premiats en los Jochs Florals son los Srs. Soler (F), Coca, Gallart, Franquesa, Ubach, Martí (J.), Oller, Ixart y Sanpere.
ACADÈMIA BIBILIOCHÁFICH MARIANA DE LLEYDA (1878) Na Maria Josepha Massanes, y 'ls Srs. Bassegoda , Omarch y Ribas y Servet.
ASSOCIACIÓ LITERÁRIA DE GIRONA (1878) Srs. Bofarull, Ubach, Sanpere, Bauson y Grahit.
JUVENTUT CATÓLICA DE BARCELONA. —Srs. Reventòs, Collell, Franquesa, Briz, Muns, Palau (Gregori), Masriera, Bertran, Coca, Casademunt y Espiell.
CERTAMEN DEL PERIÓDICH "LO NUNCI". —Srs. Calvet, Ubach, Verdú, Casademunt, Gallart, Vilanova, Martí y Mestre, Cendra , Poblador, Garriga, Campmany y Comabella.
ATENEO DE TARRAGONA.— Lo Sr. Masriera.
CERTAMEN DEL PERIÓDICH "LA BORDADORA". — Sras. Penya, Valldaura y Moncerdá.
SOCIETAT LITERÁRIA Y DE BELLAS ARTS DE LLEYDA. —Srs. Roca (Lluis), Pleyan y Portussach.
ECO DE BADALONA. —Sra. Moncerdá y Srs. Riera , Ximenez, Gallart, Genís, Renom, Pirozzini, Soler, y Franquesa.
ATENEO DE SANS. —Sra. Valldaura y Srs. Sanpere , Casanovas, Casademunt, Ribot, Pirozzini (Felip), Gonzalez, Coca, Masriera, Vilanova y Gallart.
JOCHS FLORALS DE VALENCIA. —Sras. Pujol de Collado (Na Josepha) y Durán (Na Lluisa) y 'ls Srs. Llorente, Rubió, Puiggarí, Torromé, Masriera, Gallart, Llombart, Pla, García, Galiana, Reig y Flores, Tramoyeres, Farré, Carboneres, Pasqual y Genís, Iranzo, Ferrer y Bigne, Fayos, Casademunt, Labayla, Martí, Cester, Verdú y Bodria.
CENTRE FAMILIAR DEL PUTXET. —Srs. Ubach, Masriera, Coca y Pons y Massaveu. 
CERTÁMEN EN HONOR DEL DR. VICENS GARCÍA. —Srs. Campins, Cabot y Rovira, Masriera, Ribot, Oller, Massó y Corbella.
CERTAMEN DE L'ASSOCIACIÒ PER L'ESTUDI DE LAS LLENGAS ROMANAS.— Hi fou distingida una traducció catalana de las Máximas de Fenelon, deguda á N'Álvar Verdaguer.
COL·LEGI MERCANTIL. —Sra. Massanes y Srs. Pirozzini (Cárles), Omarch, Ribot, Vilanova, Coca y Verdú.

S'espera'l resultat d'altres certámens, com los de Girona y Lleyda. Lo GAY SABER, primera revista qu' escrita en catalá va publicarse, tambe ha obert un concurs a! objecte de premiar las millors novelas que's presenten per
tot lo desembre vinent.

-------------

En anys anteriors cridarem l'atenció respecte á lo que passava tocant á certámens; avuy aquests s'han multiplicat tant, que, si tot lo que s'hi premia fos bó, las millors literaturas antigas y modernas no's podrian comparar ab la nostra. Per desgracia no es aixís: no sempre lo bo está
en majoria en las col·leccions qu' ixen de tals concursos. Hem sentit parlar d'algun jurat que, prenent la cosa ab bulla, s'entretenia distingint lo mes fluix y mancat de condicions; s'ha dat lo cas de premiarse travalls llegits en mes d'una reuniò composta de dotzenas y potser çentenars de personas; cada dia ixen noms improvisats que pretenen
ofegar reputacions ben adquiridas; y, ab tot y que cada hu perço no val mes ni menys, y aquell qui tè saber y geni sempre mostra la seua superioritat, es sensible veure tals injusticia, perque'ns posan en ridícol davant de la gent superficial y de nostres enemichs de dintre y de fóra, que sòn molts.
Vejan, donchs, los que verament estiman la literatura y l'idioma com se pot curar esta malaltía, y comensen pèls Jochs Florals, institució avans respectable y que avuy camina á la mort.

MORTS

Enguany hem perdut á En Joaquim A. d'Alcántara, poeta, autor dramátich y periodista. Deixa publicats en nostre idioma un volum de poesías y algunas comedias estrenadas ab bon éxit.
Descanse en pau.

Barcelona, 15 Octubre de 1879




Enllaç de la publicació a Arca.

Read more →

Bons recorts - Calendari Català 1879

I . 

"Quin il·lustre exemple tenim en esta mateixa nissaga que ocupa l'estrem de nostra Península oposat al nostre...!
Ella á la que cap altra iguala en sa prodigiosa activitat cientlfica é industrial, ella que sapiguè pasmar al mon ab empresas casi verasemblants, perpetuant son nom en l'Orient, es la que mostra un amor mes pur y ferm á la llenga dels seus progenitors, fent gala d'esmersarla no tant sols en los esbarjos de la conversa passatgera, sino tambè en obras destinadas per la estampa á l'inmortalitat..."

Aixís se expressa referintse á Catalunya D. Joan A. Saco en lo prólech un volum de "Versos en dialecto gallego" escrits per D. Joseph Perez Ballesteros; y nosaltres, desprès de regraciar al generòs é il·lustrat escriptor foraster, invitám als que no cregan semblant afirmació pera que llegescan los títols de las obras catalanas que s'han publicat enguany (1).

Lo proces de les olives, fet estampar á Valencia per En C. Llombart; Diccionari de las llengas catalana y castellana, per En Jaume Angel Saura (6a edició); Quadros en prosa, de En J. Pons y Massaveu, Perlas catalanas y Poesias, de N'Artur Masriera; Flors d'enguany, poesías de diferents autors, publicadas per  En F. Rodriguez; un plech d'Epigramas catalans; Escenas de la vida pagesa, d'En J. Riera; un estudi sobre'l Teatre catlá, d'J Maluquer y Viladot; Intimas y cantars, d'En Miquel Pala; Lo Carnestoltas á Barcelona en lo segle XV, de N'A. Balaguer; lo volum dels Jochs Florals; los dels certámens de l'Associació literiraria de Girona; de la societat Niu guerrer y Centro Graciense; Barcelona, ressenya histórica de N'A. Aulestia; Traedias, d'En V. Balaguer (2a edició); Baladas, per En F. P. Briz; Tabal y Donsanyna y Tipos d'auca, del citat senyor Llombart y altres; L'Atlantida, de mossen J. Verdaguer; Brosta, del autor d'estas ratllas; La Divina Comedia traduida per Mossen Febrer y publicada per en C. Vidal; y l'Album pintoresch monumental de Catalunya col·lecciò de vistas heliógraficas acompanyadas text explicatiu.

Segueixen repartintse la Biblioteca catalana, dirigida per En M. Aguiló; lo periódich Lo Gay Saber despres de alguns anys de no publicarse va reheixir á principi de aquest; segueixen la revista La Renaixensa y l'Art del Pagés; á Vich s'ha fundat un setmanari baix lo títol La veu de Montserrat y aquí á Barcelona entre la muniò de periódichs setmanals que sol haverhi, se distingeix La Nunci per son carácter mes literri; continuan surtint á Nova York La Llumanera y á Bons Ayres L'aureneta, com també los calendaris Lo Rat-penat, de Valencia y á Barcelona lo de L'art del pagés y lo Institut catalá de Sant Isidro.


Está á punt d'eixir Lo Reliquiari, d'En F. Matheu y si no estem mal informats, En F. P. Briz va á publicar un llibre de poesias que du per nom Primaveras. N'Emili Vilanova pensa ferne tambè un altre de quadros de costums y En J. Montserrat potser donga á llum sa traducciò de las Messénicas de Tyrteu que li valguè un premi en lo certámen de Montpelier.
A mes de la Societat catalanista d'excursions científicas, qu'es la que publica l'Album pintoresch monimental, se ne ha fundat un'altra ab lo títol de Societat catalana d'excursions, y Valencia ja compta la de Lo Rat-penat.

-------------

Del teatre, com de costum, sols ne parlarém de passada puig, si l'extensiò del present article ho permetès mólt podriam dir d'autors, actors y publich. Nos limitarém donchs, á fer constar que, entre las móItas obras estrenadas, s'ha parlat bon xich de Lo Contramestre y La qua de palla, d'En Soler, Lo Rabadá, d'En Feliu y Codina, y La má freda y la qua del zueta, d'En Ubach.

II.

Heuse aquí lo resultat del Jochs Florals d'enguany. 
Flor natural: "Locriat major", d'En Martí Genis. —Primer accéssit: "La poesia", d'En J. Martí y Folguera. —Segon accéssit: "Afany", anónima. —Englantina d'or: "Embarcament del exercit catalá per la conquesta de Mallorca", d'En D. Calvet. —Primer accéssit: "Serps del cor", del senyor Martí y Folguera. —Segon accéssit: "La comptesa Malhalta", de la Sra. Na Dolors Moncerdá. —Viola d'or i argent: "La filla de Jephté", d'En J. Torres y Reyató. —Primer accéssit: "L'ángel caigut", anónima. —Seson accéssit: "Tardor", d'En J. Franquesa. —Lliri d'argent y or ofert per la Diputació de Lleyda: "Armengol de Gerp", del citat Sr. Martí. —Accéssit: "Lo canal de Urgell", de N'Artur Gallard. —Pensament d'argent y or ofert per la Deutació Balear: "La Llegenda de la Patria", d'En M. Obrador y Bennassar. —Accéssit: "La corona", del sobredit Martí. —Rosa de or y argent oferta per la Deputació d'Alacant: "La canso del treball", del mateix. —Agulla de or oferta pél Ajuntament de Figueras: "Empurias, de idéntich autor que l'altra. —Brot de roure d'argent ofert per la Societat La Misteriosa: "Primavera",  anónima. —Primer y segon accéssit: "¡Oh Patria" y "La cansó de mare", ambuas del tantas voltas anomenat Martí y Folguera. —Tumbaga d'or oferta pél Director del periódich L'art del Pagés.: "La Mercé de Bellamaia", novela d'En M. Genís. —Los premis de la revista la Renaixensa y del Ateneo no se adjudicaren.

Lo Sr. President va anunciar que la Deputaciò de Barcelona oferia pél certámen de l'any vinent, una estatua de bronzo representant la tragedia al autor de la millor obra dramática. Acabá la festa una poesia de comiat feta expresament pel mantenedor En F. Soler.

A mes s'han celebrat lo següents concursos:

ASSOCIACIO LITERARIA DE GERONA. —Foren premiats escrivint en catalá los Srs, Bassols y Prim, Ubach, Torres y Reyato, Coroleu, Franquesa, Sanpere y Pastor Aicar.
CENTRE GRACIENCH. —Sra. Moncerdá, Srs. Vidal (E.), Soler, Fontova, Ubach, Franco, Verdú, Casademunt y Garriga.
CERTÁMEN DE LA RENAIXENSA. —Srs. Sampere, Coroleu, Pella y Riera. CERTÁMEN DE MONTPELLER. —Srs Balaguer (A), Montserrat, Riera, Matheu, Reventós, Ubach y Martí.
CERTÁMEN CLAVE. —Poesía: Srs. Coca, Riera y Uhach. —Música: Srs. Laporta, Ribera y Ferrant.
L'ARANYA. —Sras. Massanès, Valldaure y Moncerdá; Srs. Ubach, Pons, Galceran, Pirozzini, Castells (prebere.), Penya, Franco, Vilanova, Verdú y Escuder. SOCIETAT DE BELLAS ARTS DE LLEYDA. —En Joseph Pleyan de Porta.
SOCIETAT LITERARIA DE SANS. —Sre. Moncerdá; Srs. Soler, VIlanova, Franquesa, Masriera, Fernandes. Casademunt, Bassegoda, Fontova, Farré y Martí y Porta.
JOVENTUT CATÓLICA DE TORTOSA—Srs. Rubió y Casademunt.
CERTAMEN DE REUS. —Sres. Guimerá, Torres y Ubach.
CERTAMEN DE LLEYDA. —Sras. Massanés y Moncerfá y Srs. Omarch, Ribas y Bassegoda.
NIU GUERRER. —Srs. Roure, Brossa, Artau, Weyler, Fontova, Renom, Carcassó y Granell.
COL·LEGI MERCANTIL. —Srs. Brizi, Riera, Pons y aquest Massaveu, Ubach, Masriera y Coca.

Com se veu, l'afició als certámens creix cada dia, y naltres que l'any passat ja cridarem la atenciò sobre punt, avuy afegim:

No sempre ixen premiadas obras que'n sian ben dignas, y alguns cops, lo premi consisteix en un objecte sens importancia de cap mena. Convè, donchs tenir compte en la formaciò dels jurats y es precis que al que guanye un premi se li donga quelcom que, per la materia de que sia fet, puga durar y, per ser de bon gust meresca guardarse. No hi fa res que'ls concursos de literatura no sian tan freqüents ab tal de que sian mes lluhits.

----------

Que la literatura nostra cada dia tè mes importancia, que quant mes va mes se'n ocupan fora d'aquí, es un fet evident. Fins a Catalunya mateix, se veu lo cas d'ocuparsen las publicacions castellanas mes de lo acostumat. Aixó es causa de que donem lo crit d'alerta, puig sospitem qu'entre tantas n'hi haurá alguna que vol servirse de la nostra renaixensa per altres fins. Que ningú se deixe enlluhernar ab paraules mes ó menys seductoras! Lo catalanisme no ha de ser arma de cap partit, puig está mólt per damunt de tals miserias, lo catalanisme es pèls que parlan y senten en catalá y, al ferho, no'ls hi mena una segona intenciò.

MORTS.

Enguany tombè hem de planye la pérdua de tres bons compatricis.
N'Esteve Torrabadella fou un advocat de nom y erudit sobre tota ponderaciò en las cosas de la terra. Sa modestia era tant gran, que sols coneixian son valer uns pochs amichs de confiansa, puix no mes entre aquets se permetia algun cop mostrar sos coneixemts quant venia á tom la conversa ó quan un savi á la moda desbarataba sobre algun punt de nostra história y aixo sempre ab carácter confidencil, puig may se'l pogué persuadir pera que doná cap travall á la estampa. Per xo admirava tot lo que 'ls altres feyan, si n'era digne, y professava entranyable amor á Catalunya.
En Llorens de Cabanyes se distingí per sòn amor al art y á las lletras. Va publicar travalls en catalá, y algun n'hi haguè que se'n va dur premi. Al mateix temps, sempre estava disposat a protegir qualsevol idea que recayguès en bè de nostra patria.
Lo Doctor mossen Antoni Perramon fou un orador sagrat de mérit, que's destingia per sa erudiciò tant en lletres sagradas com en las profanas. Possehia un gust literari exquisit despullat de tota preocupaciò d'escola, y havia figurat dignament en lo jurat de algun certámen. Desprès del exercici de son ministeri y de la práctica en las bonas obras, la literatura era son pler, y estimava sobre tot la de casa. Qui 'ns habia de dir desprès d'una conversa plena d'entussiasme que ab ell tinguerem, que al cap de pochs dias lo perdriam per sempre mes! Descansen tots tres en pau. 

Antoni Careta y Vidal

Després d'escrits aquestos Bons Retorts, ha sortit una "Revista catalana" pera suplir a "La Renaixensa", suspesa per 10 mesos. —Nota del C.

(1) Devem fer constar l'oblit en que cayguerem en la mateixa secció del Calendari del any passat deixanthi d'incluhir la obra "De flór á flor", de nostre amich En Pau Bertran y Bròs.



Enllaç de la publicació a Arca.

Read more →

Bons recorts - Calendari Català 1878

I . 

Bon xich déu valdre la nostra renaixensa quan no ha mancat qui se volguès afillar. Nos referim a l'atmósfera que han creat alguns escriptors d'una terra germana, atmósfera qu' erradament bo fomentaL cert crítich castellá, provant ab açó que parla de lo que moy ha sapigut. Lo Mestre en gay saber en Joaquim Rubió en un lluminòs discurs escrit en castellá ab datos copiosissims, ha provat fins la evidencia lo ridícol de tal suposiciò; mes, algú de fora Catalunya, gens enterat de nostra literatura, dupta de lo que afermem, préngas lo travall d'estudiar las obres catalanas publicadas darrerament, y de segur nos donará la rahò.

Mel y fel d'En J. Riera; Cansons de la terra, (V, volum) y La masía dels amors, (terça edició), abduas En F. P. Briz; Romancer catalá, histórich tradicional y de costums, d'En F. Ubach, mestre en gay saber; Tradicions del Vallés, d'En F. Maspons; Flors de maig, de diferents autors; Tradicions religiosas, obra premiada de N'Agna de Valldaura; La guerra, d'En J. d'Argullol; Lo sometent, dels Srs. Corolen y Pella; Lo caragirat, novela premiada En J. Martí y Folguera; una colecció de poesies d'autors catalans, impresa á carrech del Ajuntament; dos volums del certámen dels Jochs Flarals, un de l'Associaciño literaria de Girona, altre de La Misteriosa y un llibre imprés ab mòlt luxo á Mallorca ab lo títol d'Homatge al Beat Ramon Llull en lo quin figuran las firmas dels mes distingits escriptors mallorquins.

Mes que sia escrita en castellà, per assumpto de que tracta, no devem passar per alt l'obra que sobre el pintor Viladomat, está publicant En J. Fontonals del Castillo. A son temps també va eixir Lo rat-penat, calendari pera 1877, que doná á llum En C. Llombart. La Renaixensa, de Barcelona; La Llumanera, de Nova-Yorck y L'aureneta, de Bons-Ayres,segueixen publicantse; y entr'any eixiren dos nous periódichs, La familia cristiana, que va suspendre sa publicació, y L'art del pagés, que surt setmanalment. 

Segons tenim entés, en C. Llombart, de Valencia, tracta de reproduhir las Trobes en llahor de la Mare de Dèu, que's diu esser l'obra primera que s'estampa en dita ciutat; En F. Ubach, amaneix un llibre d'Elegias, y'l jove poeta N'Enrich Franco, se disposa á estampar una traduccio de las poesias de Becquer.

Havem de fer esment també de la formació d'una Associaciò catalanista d'excursions científicas, de la qu' esperem resultals mòlt profitosos, ja que té per objecte investigar tot lo de Catalunya referent á ciencias, literatura y arts.

----

 

Lo teatre, per desgracia 's ressent un xich de l'afició a las obras de espectacle y á los del genre bufo; ab tot, fòra tareya un xich llarga ocuparse de lo mòlt que s'ha posat en escena, y aixís nos limitarem á dir que las obras Com succeheix mòltas vegadas, d'En B. Carcassona, y La pagesa d'Ibissa, d'En R. Bordas, han sigut mòlt aplaudides, descollant entre totes lo drama Los segadors, d'En F. Soler, qual efecte dramátich del final del segont acte es rigorosament historich y d'efecte dramatich notabilissim.

 

II. 

Heus aquí'l resultat que donaren enguany los Jochs florals de Barcelona:

Flor natural: L'any mil, de N' A. Guimera, qui feu reyna de la festa á la Sra. Na Josepha Sabater d'Aldavert. —Primer accessit: Anada á Montserrat, d'En J. Franquesa. —Segon acessit: L'anima en pena, de N'A. Pagés. —Englantina d'or: Lo darrer plant d'en Claris, de  Guimerá. —Primer accéssit: La balalla de Port, de P. Pí y Parera. —Segon accéssit: La campana d'Osca, d' en J. Martí y Folguera. —Viola d'or y argent: Romiatge, del mateix Guimera. —Accéssit: Lo plor de Jeremías, de N'E. Coca. —Premi del Centre de lectura de Reus: A una dona, de Pagés. —Premi de la Excma. Deputació de Barcelona: L'Atlántida, del prebere mossen Jascinto Verdaguer.

Restaren sens adjudicar los premis de la Deputaciò de Alacant, del Ateneu y de La Renaixensa.

Al estampar lo Calendari del any passat, encara no se sabia res dels certámens de Lleyda y de Girona; en lo primer foren guanyadors, escrivint en catalá, les Srs. Ubach y Pastor Aicart; en lo de Girone surtiren los Srs. Ubach, Ferrer y Vinardell. 

Altres certámens hi ha hagut; mes aquí sols donarém compte dels quins tenim memoria.

• Certàmen Clavé. Foren premiats los poetes Srs. Roca y Roca y Vidal y Valenciano.
• La Misteriosa. Srs. Obradors, Verdaguer (J.), Franquesa, Pirozzini (Q. E. P. D.) y Vilanova.
• Joventut católica. N'Agna de Valldaura, Srs. Verdaguer (J.) y Amer.
• Certámen de Sans. Srs. Raventós, Ubach, Farré, Rossell, Vilanova y Pau.
• Junta de firas y festas de Barcelona. Guanyá'l premi de prosa N'A. de Bofarull; lo de poesía no s'adjudicá. 
• Col-legi mercantil. Srs. Torres, Pau, Soler, Gallart, Vilanova, Boix y Tison.

Altres sòn encara'ls concursos celebrats, dels quins no parlem pera no allargar massa aquest article. Al mirar com l'afició á esta mena de festas va propagantse cada dia mes, nosaltres, que desitjariam veure á tothom ben coneixedor de nostra llenga y enamorat del art, no sabem si alegrans ó entristirnos de lo qu' estem observant; es á dir, no sabem si veure en açó lo progés ó la decadencia de nostre renaixement. Pera que no cregan infundats nostres temors, posem á continuaciò las seguents preguntas.

¿Hi ha'l nombre suficient de persones prou aptas pera formar tants jurats com sòn menester á tants certámens? Ab la freqüencia ab que aquest se celebran, ¿es fácil que tingan prou maduresa mòlts dels travalls que hi concorren? 

¿No podría ser qu' estenense aquesta aficiò, los premis no servissen mes que pera fomentar reputacions falsas y ridícolas? No exposarem, per ara nostre humil juhí sobre materia tant delicada y trascendental; pero no es mal que tingam present qu'en tals assumptos val mes la qualitat que la quantitat.

III.

Ara just es que parlem un xich de nostres artistes. Comensem pèls certamens. En lo que obrí la societat choral Euterpe, foren premiats per sas composicions los musichs Srs. Martinez, Cuspinera, Forns y Gimenez Amigó.

En lo concurs que promogué l'Ateneu barcelonés, guanyaren los premis per dibuixos d'aplicaciò al art ó á la industria los Srs. Rigalt, Morell, Torres y Reyatò, Balet, Tenas, Rabadá y Lange.

Sempre havem cregut que total las art devien concorre á nostra renaixensa y aixís sembla que'u comprengan ja alguns pintors y escultors. Fa poch temps que'l distingit escultor Sr. Foixá va modelar las imatges de N'Aribau y En Clavè, las que reproduhidas, se venen á preu no gens car. Per altra part, artistas tant reputats com los Srs. Urgell, Nobas, Vallmitjana, Clarassó, Pallissa y algun altre, han ofert quadros ó esculturas pera recompensar traballs literaris en alguns dels certámens poch ha celebrats.

Algunes revistas del estranger s'han ocupat de nostre mohiment, en especial de las Cansons de la terra, d'En F. P. Briz y de Lo rondallayre, y las Tradicions, d'En Maspons. La prempsa de Madrit tambè ha tingut algun cop paraulas de lloansa á favor de nostra literatura, y seriam injusts y desagrahits sino recordessem aquí lo que ha fet lo diri La Mañana publicant articles bibliográfichs é histórichs referents a Catalunya. Altre periódich de la mateixa localitat ha dat á llum traduhidas las bellas poesías que ab lo títol A una morta valgueren á son autor en Francesch Matheu, una honrosa distinciò en los Joachs florals. Tambè han tingut los honors de la traducció algunas poesías dels Srs. Guimera, Pons y Massaveu y Riera.

Més no tot poden ser enhorabonas. Per desgracia no mancan esperits esclusivistas que, volent fondre totas las ideas en lo mottlo de la seva conveniencia local ó nacional, que motejan la nostra parla de dialecte. Aquí havem de dirigirns per fersa á un corresponsal que tè la Ilustracion española y americana, qui ab motiu de nostra festa de maig, se permet tal incoveniencia ab nostra llenga y fineix aconcellant á nostres escrigan en castellá.

En hora bona, Sr. Garcia del Real, que'l catalá que'n sapia parle castellá ab los castellans ó francés ab los francesos: los homes de tot arreu tenen necessitat d'entendres per las especulacions de le vida; mes de aço á abdicar de la Ilenga en que aprenguerem de parlar per escriure en la del vehí, hi va gran diferencia. Cada hu's deu a sa patria; y ja que V. cita com á exempIes als Srs. Soler y Balaguer, li respondrem de passada que per mòlt qu' ells valgan escrivint en castellá, valen mòlt mes, infinidament mes escrivint son propi idioma; que idioma es, al menys, tant com puga serho'l castellá. Sabut es, ja de molt antich, que'ls millors poetes tots ho foren en sa propia llengua; aixís ho deya fa mes de dos segles un home de gran cap y de cor recte, l'inmortal Cervantes.

MORTS. 

En Joseph Coll y Vehí, lo distinguit advocat, lo savi catedrádich, lo judiciòs pensador, l'escriptor elegant, y polit, baixá á la fossa. Escrivint en castellá havia lograt ferse un lloch envejable, cosa dificilíssima en qui de xich ha aprés un' altra llenga y qu' ell havia adquirit en grau tant alt que son parer era molt considerat fins en la mateixa Academia. Va dedicarse un tant á la política; pero totes les passions deuhen callar davant del home que may volgué traure res de la cosa pública, ans procurá á deure tot lo qu' ell era á sos propis mérits. Consegrat en certas ocasions el periodisme y sempre á la cátedra, arribant á ser director del Institut de Barcelona, no li fou possible entregarse de ple nostre renaixensa; pero hi travallá ab entusiasme ocupant algunas vegadas un lloch entre'ls mantenedors dels Jochs florals y escribint algunes bellas composicions.

En Tomás Padró, lo fácil y graciòs dibuixant que havia il·lustrat moltas publicacions catalanas, tambè passá á millor vida.

En Felip de Saleta ha mort molt jove deixant publicats dos llibres y diferents travalls en La Renaixensa y altras coleccions. Tan entusiasta com ell y encar mes jove hem perdut també á En Ricart Poch autor d'algunes poesías y generós protector de tot lo que fos catalá.

N'Isabel de Villamartin deixá esta vall de llágrimes fa poch temps. Per mes que no vegé la llum primera en nostre patria, sino en la bella y malhaurada Galicia, contribuhí á nostre restauració y li foren premiadas composicions en los primers anys dels Jochs florals.

Devem un bon lloch en estas planas, y en nostres cors á la memoria un catalanista com pochs n'hi ha. Nostre bon amich En Joseph Rialp y Ortoll no era poeta ni artista, sino comerciant; pero dintre tots los medis de que podia disposar, era un protector decidit de las arts y la literatura, en lo qu' esmersá una porciò no gens xica de sos cabals, aixís com també mòlts y ben desinteresats travalls en la propaganda. A estas qüalitats, reunia la de ser un home honrat, bon fill y lleal y carinyós amich com pochs n'hi haja.

A l'hora d'estamparse aquestas ratllas, acaba de finar n'Antoni Llaberia, jove periodista qu' en sos primers anys havia compost algunes poesías catalanes.

Al cel nos vejam, cars amichs y venerables compatricis. 

Antoni Careta y Vidal

Enllaç de la publicació a Arca.

Read more →

Bons Recorts - Calendari Català 1876

I . 

En nombre no menor que'ls altres anys han eixit las publicacions catalanes següents:
Poesías complertas, d'En Víctor Balaguer; Lo rondallayre (3a série), d'En F. Maspons; Cansons Alegres, d'un Fadrí festejador; Avant, d'Apeles Mestres; Lo llibre del cor meu, d'En F. P. Briz; Guspiras, En F. de Saleta; Fulias secas, d'En Simó Alsina; Estadios sobre la lengua catalana, d'En M. Milá; Espigas y Rosellas, d'En F. Comerma y los volums dels Jochs Florals de antany y d'enguany.

A mes del calendari valenciá Lo rat penat, que ha surtit enguany, de La Renaixensa de Barcelona y La Llumanera de Nova-Yorck, que segueixen publicantse, han eixit los setmanaris La llar -que desaparegué— y La Bandera catalana, que ha sospés su publicació per algun temps. Entre'ls llibres que 's preparan á eixir, figuran Lo rat-penat pera 1876, d'En C. Llombart ab la colaboració de altres escriptors valencians, mallorquin y catalans; La roja, aplech de qüentos, rondalles y novelas, d'En F. P. Briz y lo Llibre de maravelles (de Ramon Lull) y lo Tractat de consolació, de Boeci. Los dos darrers los publicará en G. Rosselló y formaran part de la Biblioteca catalana.

A Valentia per iniciativa d'En C. Llombart acaba de fondarse una societat ab lo títol de Los fills de la morta viva. Molt nos satisfan estas manifestacions que proban lo despertament de nostre esperit en aquella terra; pero en veritat nos mortifica sentir als valencians com parlant de sa llengua l'anomenen llemosina. ¿A qué obeeix tal innovació? ¿Será esperit de rebetlia á son orígen? No 'u podém creure des del moment que'ls veyem units ab los catalans y'ls mallorquins cantar en una mateixa llengua, que no es pas cert la castellana, la germandó del tres pobles y las comunnas glorias de nostre passat; mes no será de mes encomenarlos que tingan mes amor al niu d'hont han eixit, que no'ns sembla del cas que'ls nets del primer poeta satírich se batejen ab lo nom de poetes llemosins, valentse per ferho de lo llenga catalana, llenga parlada dels quins deixant l'host del gran En Jaume, se quedaren á poblar y encristianir la Valencia mora.

Y no servesca aixó de pretext per dar lo nom absolut de valenciana a la llenga que á Valencia parlan; digas en hora bona valenciá, mallorquí, com á dialectes ó modificacions del idioma catalá, com se deya jónich, dórich, eólich, ó étich á quiscuna modificació del grech; mes no's cerque madrastra qui tinga bona mare, que may un fill podrá llegitimar ab cap subterfugi l'acte mes lleig que per la naturalesa pot cometre, lo renegar del nom payral.

No's cerquen noms estranys quan existeix lo propi. Llenga llemosina no vol dir mes que la llenga parlada á Limoges (França) y que no es, ni estat, ni será may la llenga catalana que's parla aquí y, mes ó menys adulterada, á Valencia y Mallorca.

II.

Enguany, com e costum, se celebrá la festa del Jochs florals. Posem á ratlla seguida los títols de las composicions premiades y nom de los autors.

Flor natural: "La cançó dels aucells", d' En F. Soler.  —Primer accéssit: "Fantasía", d'En Reventó. —Segon accéssit: "De sol á sol", d'En S. Coca. —Englantina d'or: "Los companys de Sertori", d'En F. Soler. —Primer accéssit: "Síbila" y lo segon. titolat: "Lo mantell de la Reyna",  abduas del mateix Sr. Soler. —Viola d'or y argent: "Lo cant de Salomó", d'En A. de Pagés. —Primer accéssit: "Recolliment", del mateix. —Segon accéssit: "Amor", d'En J. Torres. —Premi dels editors de la Renaxensa: "Deu narracions", d'En J. Riera. —Accéssit: "Narracions y llegendas", de Na María de Bell-lloch. —Premi de la Deputació de Lleyda: "La batalla d'Ilerda", d'En F. Soler. —Accéssit: "Indíbil y Mandoní", d'En A. Guimerá. —Premi de la Deputació de Girona: "L'hereu", d'En J. B. Ferrer. —Accéssit: "Girona inmortal en 1285", d'En J. Riera. —Premi del Ilm. Sr. Bisbe de Barcelona: "La bandera de Sta. Eularia, d'En F. Soler. —Premi de La jove Catalunya: "Un quadro", d'En E. Vidal. —Accéssit al premi de la Misteriosa: "Nostre temps", del mateix Sr. Riera.

La societat per l'estudi de las llengas romanas, establerta a Montpeller, obrí un concurs literari, al quin foren invitadas totas las llengas neo-llatines. Donchs be: en ell foren premitas escribint en nostra idioma, los Srs. Pirozzini, Matheu, Martí y Folguera, Tarongí y Cabanyes.

L' Ateneo de Valencia premiá en son certamen als composítors catalans Srs. Martinez y Biscarri, al escultor En Francisco Santigosa, y al poeta En J. Pastor Aicart.

A Forcalquier (Provença), també hi ha hagut una festa poética en llahor de la Santissima Verge, y en ella ha guanyat premi en F. Matheu.

Manca saber encara resultat del certamen de Lleyda y Girona.

--------------

Mes que 'ns sapia greu, havem d'ocuparnos un xich mes dels Jochs florals; perque d'ansá que tornan a ser de Barcelona sembla que á n'alguns esperits de contradicció se'ls hajan entravessat. Nos referim, especialment, á uns articles publicats en cert periódich, que demostran esser fets d'una má aveseda á escriure ab mes criteri, pero qu' esta vegada no ha tingut esma pera firmar ben be lo escrit, y ab aço ha obrat ab prudencia; perque no contribueixen gayre á favorir á un escriptor articles ahont se deixa traslluir lo verí de una passió poch noble, fins al punt de capgirar lo sentit comú alabant lo menys digne de lloansa y deprimint lo millor, no ab arguments, perque no n'hi han, sino á costa de la crítica que's converteix en sátira de mal gust.

Pero en lo que's distingeix mes es en los atachs que dirigeix a certa personalitat a qui, segons indica l'articulista, ha aristocratisat lo consistori. Nosaltres creyem que's deuhen premiar composicions y no antecedents literaris, y per lo tant lo jurat s'ha de flxar en les obres sens tractar de sabre si las ha fet lo primer poeta de Catalunya ó 'l darrer y mes llech dels glosadors d'un racó de la hermosa Mallorca. Aixís creyém també que pensaria lo darrer consistori; mes, si fos cas de que algun altra hagués opinat de diferenta manera, preferint cercar noms que fessen goig, no crech qu' estigues en lo just obrant aixís.

Crégans l'articulista, crégannos tots los descontents; lo volum dels Jochs florarls d'enguany es dels millors que han eixit y'l quin mes nombrosos travalls conté; no'ns encegue la passió d'autors desayrats: La Cançó dels aucells, Lo cant de Salomó, La batalla d'Ilerda y Lo mantell de la Reyna, son composicions, bones las unes y bellissimas las altres, per mes que'l consistori no sapigués que una d'ellas era d'autor aristócrata, v las altres d'autor per aristocratisar; per mes que tal haja escrit alguna cosa que nosaltres havem censurat y censurem, NINGÚ podrá llevarli la gloria d'autor de Los companys de Setori, puig valen mes que algunas composicions premiadas en anys anteriors las paraulas: COMPANYS, AVANT amb que acaba la englantina d'enguany.

Sentim havernos de expressar aixís, mes que mes en una publicació que colecciona un dels set mantenedors; pero es la nostra opinió y la veritat, volem consignarla á pesar de tot en esta secció, que fentnos mes favor del que mereixem, nos te, fa alguns anys encarregada dit Sr.

També devem fer esment de que'l mestre en Gay saber D. Víctor Balaguer ha fet sa entrade en l'Academia de l'Historia, de Madrit, ab un notable discurs sobre la literatura catalana, ocupantse molt de la moderna Renaixensa. Figura, entre las copiosas notas que l'acompanyan, una llista de casi tots los nostres escriptors de l'época.

Lo Sr. Amador de los Rios s'encarregá de contestar al discors del nou académich, y ho feu ab un altre parlament ben digne del autor de l'Historia de la literatura espanyola, mereixentli Catalunya y sa literatura paraules molt llaussangeras.

Ja que de Madrit parlem, y ja que, quan allí se'ns mira ab mal ull, sabem dirho, com á bons catalans també havem de pagar tots los deutes de agrahiment. Donchs be, la major part de la prempsa de dita vila s'ha ocupat ab gran elogi d'obres escritas en llenga catalana.

A ests periódichs y á tots los demés que, tant á fora com á dins, han fet altre tant, y als que han saludat la eixida d'esta publicació, los donem las mes expressivas gracies. 

MORTS 

A 21 de novembre de 1874 lo telégraf nos donava la trista nova de la mort d'en Marian Fortuny, lo gran pintor catalá, lo primer de sa época entre'ls coloristas. 

Nasqué á Reus als 11 de juny de 1838 d'una familia pobre, quedant en l'horfanesa quan encera tenia pochs anys. Ab lo seu pobre avi passa á Barcelona, hont lo conegué l'escultor Sr. Talarn, qui, comprenent las admirables disposicions del noy, li cercá ab gran afany la protecció que havia rnenester y trobá en dos ilustrats y virtuosos sacerdots.

Ab ocasió de conmemorarse lo dogma de la Puríssima Concepció pintá una bella perspectiva pera l'esglesia de S. Agusti, que cridá notablement l'atenció. Mes tart guanyava la pensió que nostra Deputació provincial acostuma oferir pel foment del art de la pintura, y algun temps després, ab motiu de la guerra d'África, passava al Marroch per encárrech de la mateixa corporació.

Morí deixant un gran nombre d'obres que acreditan lo seu giny y feren que sa mort fos sentida per tot arreu hont se parla d'art, y tanta era sa celebritat qu'en alguns punts de la península ja sa figura es llegendaria. Son enterro fou extraordinari: a mes de sos companys d'art, hi anavan Morelli, lo president de l'Academia de Nápols y representants del govern y'l municipi de Roma.

També han baixat á la fossa lo poeta Eussebi Anglora, autor de algunas composicions catalanas, y lo catedratich En Lluis Bordas, un dels que feren lo Diccionari quíntilingüe.

Descansen tots en pau!

Barcelona, Octubre de 1875.

Enllaç de la publicació a Arca.

Read more →

Bons Recorts - Calendari Català 1875

I . 

Ja fa onze anys que surt lo Calendari, y, com sempre, grat sia á Dèu podem dir que'l catalanisme fa sa via, puig cada jorn y en manifestacions ben diferentas se veu renaixe ab mes força, lo esperit de nostra aymada terra. Ara hi ha pintors, escultors, musichs y homes de ciencia que ho sòn en catalá, y, en quant á lletras, clar diu si hi ha sahó la següent llista de publicacions:

Un Viatje á Orient y altres qüentos, d'En F. Soler; Los comediants del segon pis, En J. Riera; la biografía del citat Senyor Soler (anónima): lo quart volum de las Cansons de la terra, per En F. P. Briz: Cansons del temps, d' En J. Riera; Jochs de l'infancia, per En F. Maspons; Salabrugas, de Na Maria de Bell·lloch; lo Certámen de la Misteriosa, aquest sens carácter públich; y una segona edició del volum segont de Las cansons de la terra.

També segueix La Renaxensa, donant á coneixe en sas planas gran número d'articles interessants y bellas poesías; F. P. Briz, Lo Llibre del cor meu, poesías novas. A estas horas, potser, ja haurá eixit á Valencia Lo Ratpenat, calendari que col·lecciona En Constantí Llombart.

Cal dir que'l bon sentit en ortografía está en creixent, puig de tots los llibres publicats enguany que nosaltres sapiguém, ni un sol usa la é pera'ls plurals femenins.

Y, ara que parlem d'ortografía, caldrá mes que sia breument, parlar de llenguatje. Lo motiu es perque la Revue des langues romanes, després d'elogiar nostra publicació, citant, entre altras composicions las de las Sras. Herreros y Penya v dels Srs. Amer, Ubach y Matheu; parlant de las qüestions ortográficas, aferma que som partidaris del català que ara's parla. A n'açó contestarem que no se'ns ha comprès, pus, si be no anem á la una ab los arcaistas, tampoch podem anar ab l'escola oposada: rebujem l'arcaisme perque volém que'ns entengan, y estém contra'l vulgarisme, perque es enemich del art y del ben dir. Quin poble hi ha hont s'escriga tal, ni mes ni menys, com se parla? Per altra part som amichs de la puresa de l'idioma, y aixís procurem evitar tot lo que sian barbarismes; y, encara qu' estigam lliures de la mania d'empedrar ab paraulas vellas nostres escrits no rebujem cap dicciò catalana per antiga que sia: lo catalá es rich, y no ha de semblar pobre, ab lo que tè d' armoniós no ha d'apareixe aspre. Sapia, donchs, la Revue que'1 Calendari, lo mateix que tota la prempsa catalana y tota la gent de bon sentit literari, combat, no la purificació de la llenga, sino las extravagancias de certa escola nova germana de las qu' en lo segle XVII satirisaren Moliere á França y Quevedo a Castella.

La Revista de archivos, bibliotecas y museos, que's publica á Madrit, al ocuparse de la  Biblioteca catalana, sembla que haja tingut l'empenyo qu' hem notat en alguns escriptors castellans al tractar de cosas de Catalunya, ço es, rebaixar sa importancia. Cotejant lo facsímil del manuscrit del Génesi ab la
plana impresa corresponenta, fa notar algunas variacions, que nosaltres fiant en la regoneguda competencia de la persona que dirigeix la publicació, creyém que per un motiu ó altre s'haurán fetas.

Mes al revès del citat periódich, En Carles M. Perier, en la Defensa de la sociedad, ha fet grans elogis de nostra literatura, seguits d'una traducciò castellana de la poesia Caliu d' En A. Pagés.

Lo teatre tambè fa son fet: entre las obras que han sigut ben rebudas, figura Lo ferrer de tall, d'En F. Soler. D'altras sabem que se'n preparan: sembla que no serán pocas. Bon any sia de be!

I.

Passem ara á ressenyar las composicions premiadas en los Jochs Florals.
Flor natural: «Lo combat de Cadaquès», d' En F. Ubach. —Primer accéssit: «A una morta», d'En F. Matheu. —Segon accéssit: «La mala muller», d'En F. Pirozzini. —Englantina d'or: «Visca Aragó!», d'En R. Picò. —Primer accéssit: «Partida», de C. de M.—Segon accéssit: «Cansò de gesta», d'En M. Obrador. —Viola d'or y argent: «S. Francesch s'hi moria», d'En J. Verdaguer. —Primer accéssit: «La primera llágrima», d'En M. Costa. —Segon accéssit: «Esglay», d'En A. Pagés. —Premi de la Deputaciò de Girona: «Independencia», En d'I. Reventós. —Premi ofert pel Consistori: «Lo Segle», del mateix. —Premi ofert per la Jove Catalunya: «Quadros d'historia catalana», d'En A. Aulestia.

Los poetas de Provença han celebrat á Avinyò lo cinqué aniversari secular de Petrarca. Entre las festas dedicadas á la memoria del gran cantor de Laura, figurá un certámen poétich, pera '1 quin s'invitá á tots los poetas de la nissaga llatina. Donchs be: d'est certámen se'n duguè lo premi En P. Matheu ab un sonet en catalá, Felicitém de cor al poeta per tan senyalat triomf.

A propósit d'estas festas y d'est certámen, un Sr. Miranda corresponsal de La Ilustracion Española y Americana, envía á dit periódich un article notabilíssim per sos disbarats, hont posa de manifest que no va veure res del que conta, al pas que mostra sa petitesa d'ánima dient, no que'1 Sr. Matheu fos premiat, sino qu' ell era 1'únich catalá qu' hi assistí, y havia fet constar son orígen. Després acompanya est fet imaginari d'unas consideracions insolentas contra'ls catalans.

Ara be: ¿qué hi hauria que dir, si'l Sr. Matheu haguès fet constar sa pàtria? Tant ell com tots los altres catalans, estem orgullosos de serho, perque tenim motius. Si'l Sr. Miranda esta queixòs de que un catalá, escribint en sa llenga pàtria, guanyès á tots los poetas de totas las nissagas que concorregueren al certamen, lo Sr. Matheu no hi te cap culpa. Valia mes que'1 corresponsal hagués consignat que 1'únich catalá que's trobava en la festa, almenys ab carácter oficial, (En A. de Quintana) feu son discurs en catalá; á diferencia d'un catalanista, que dins de sa pàtria, en lo salò dels Jochs Florals conversava en castellá ab sos compatricis.

Tenen anunciats sos certámens l'Academia bibliográfich mariana de Lleyda, l'Associaciò literaria de Girona y l'Ateneo de Valencia.

Na pensavem ocuparnos dels Jochs Florals, perque al véurels tant malmenats casi 'ns feyan llástima; pero, ja que'l Sr. Nanot-Renart en son parlament de gracias sembla que volgué contradir lo que naltres haviam sentat fa dos anys en nostres Bons recorts sobre la decadencia d'aquells, li direm en respecte á sa afermaciò, que, quan en los darrers volums publicats, trove composicions de la talla de Lo castell de armonía d'En G. Rossellò; Los tres sospirs del arpa, d'En A. Camps: Sox ells, d'En D. Calvet, Lo Castell feudal, d'En A. Blanch; Visticinch anys, d'En T. Llorente; La llar, de Pons y Gallarza; Amor es vida, d'En S. Thos; Lo darrer Pallars d'En F. Ubach; Esperansa d'En M. Aguilò; Redempciò d'En M. V. Amer (1) y algunes altras, qu' en abundansa en l'infantesa de l'actual restauraciò dels Jochs se troben; quan lo Sr. Nanot nos ne cita alguna treta dels darrers volums que valga lo que valen las citadas, llavors creurém que'ns hem errat; mentres tant, anirem dient que'ls Jochs florals estan en visible, palpable y trista decadencia.

(1) Es de notar qu'en aquestes composicions cap de sos autors adoptá la terminació es pera'ls plurals femenins, en lo temps en que foren publicadas, exceptuant los Srs. Amer y Aguilò.


La majoría del cos d'Adjunts ha cregut lo mateix que fa temps creyem nosaltres, ço es, que'ls Jochs florals se'n van á sa posta cuyta corrent, cosa que tambè pregona la prempsa barcelonina, inclosa l'única revista catalana que publica aquí; y á fi d'evitar lo mal convocaren en lo mes de maig junta general, cosa que dolguè als set mantenedors d'enguany, y que un d'ells reprobá negant lo dret de convocar juntas al dit cos. Sobre los set mantenedors hi ha'ls Adjunts, als qui aquells dònan compte, segons costum, de sa gestiò y administraciò y d'ells poden rebre un vot de censura sempre que se'l hajan merescut. Donchs que, ¿se comprén que, no's poguèssen reunir los Srs. Adjunts sens convocatoria dels set mantenedors, los convoquessen aquests sempre y quan, d'eixa convocatoria n'haguès d'eixir sa condempna? Negar aquest dret al cos d'Adjunts fora obrir lo camí del capritxo als mantenedors. Los mentenedors sòn exclusivament jutges y observadors del reglament: los Srs. Adjunts mantenedors del esperit de la institució y de la observança d'aquell. Y si's nega aquest dret als Adjunts, perque no'l consigna lo reglament, nosaltres tambè demanarém als Srs. mantenedors que'ns mostren l'article hont se'ls faculta á n'ells pera la convocatoria. Lo reglament diu: 

«La obligaciò dels Mantenedors será examinar y jutjar las composicions presentadas, nomenar d'entre ells los que hajan de fer los discursos, disposar los preparatius de la festa, assistirhi personalment (cosa que alguns no fan) y enténdrerse ab lo Exm. Ajuntament pera tot lo referent á ella.»

¿Ahont es lo dret de convocatoria? Com mantenedors no'l tenen; si per cas lo tindran com adjunts.

MORTS.

Quan encara donava fruyts saborosos, la mort nos ha arrabassat en Joseph Anselm Clavè. La pérdua es gran, y perçó l'hem sentida en lo fons de nostra ánima; mes nos aconsola en part la consideració de que'l jorn de mort fora lo primer en que l'enveja, esta miserable passiò, callaria davant de sa gloria. Son enterro fou una cosa may vista ni en los de grans dignataris; en termes, que molta gent hi assistí sens coneixe al defunt sino per ses obres.
Gent ignorant, artistas sens ánima res: la gloria d'En Clave no morirá perque l'home que com ell sap fer batre lo cor de tot un poble, es un geni.


Enllaç a la publicació a Arca.

Read more →

Bons Recorts - Calendari Català 1874

I . 

Nostra literatura dona encar senyals de vida, y no vida raquítica y miserable, sino plena de forsa y ufana; pus, a mes dé la Biblioteca catalana, que segueix eixint, de La Renaixensa, que ara surt tres vegadas al mes, y cada dia ab mes aceptaciò, y de la Revista Balear de Mallorca, s'han publicat los llibres següents:

Las venjansas del rey Pere, y La Panolla d' En F. P. Briz; lo volum del certámen de l'Associaciò literaria de Girona, la Memòria sobre'l monastir de Ripoll, escrita en castellá per en J. H. Pellicer y Pagès, premiada en dit certámen; Estudi histórich y crítich sobre'ls poetas valencians dels seyles XIII , XIV y XV (també en castellá), d'En R. Ferrer y Bignè, que va obtenir premi de la Societat Econòmica de Valencià , obra recomanable per lo bon acert ab que es feta y per l'estudi que s'hi veu especialment en las novas que dona de certs poetas; Invenció del cors de Sent Antoni abat é Istoria de la fiyla del rey Dungria, publicadas per En B. Muntaner; Primerencas, poesias d' En F. Ubach; un Cançoner de las obretsa mes divulgadas en nostra llenga materna durant los segles XIV, XV y XVI y un llibre de Poetas Balears que ha coleccionat En G. Rossellò.

Han eixit tambè alguns llibres tractant d'ortografia; mes , á nostre curt entendre, cap be han fet, pus sembla que sos autors se proposen desfigurar la nostra llenga fins al punt de que ni la entengan los catalans. Que 'ns perdonen ells; mes no podem menys de dir que'ls tals llibres són la demagogía ortográfica. Devem fer excepció d'uns articles publicats en La Renaixensa y en la Revista Balear, per En Pio Pi, al qui donem l'enhorabona per l'acert ab que ha tractat algunas d'estas qüestions; y 'ns permetrem copiar una cita qu' ell fa d'un text de l'Academia Espanyola, cita que recomanem als descomponedors de la nostra x. Diu aixís : «En el uso de la x , tratándose de voces en que esta consonante precede á una vocal, como axioma, exámen, se ha introducido por algunos impresores (en la nostra terra no han sigut impresors los que 'u han introduhit) otra innovacion no menos vituperable, escribiendo acsioma, ecsámen, pues no solo desfiguran las voces (1), ofendiendo la vista como si fuesen de una lengua desconocida, sino que contraviene á uno de los principios de toda buena escritura, cual es el excusar, en cuanto sea posible, el empleo de signos inútiles. De tal innovacion resulta lo contrario, pues son menester dos letras para representar el sonido de  una sola.»

Y ara que parlem d'ortografia devem aqui planyens del jayent visiat i ridicol que pren la nostra llengua en los escrits mes darrerament publicats. A n'aquest fi y perque sempre es un consol veure que no som sols en adornarnosen y plányensen, reproduïm un boçi del article que un dels Diaris barcelonins dedica á las Primerencas del Sr. Ubach; estant del tot en lo mateix sentit y fent nostras tambè las ideas qu' ell inclóu.

«Nosotros deseariamos que el autor de las Primerenques, para el mejor éxito de sus composiciones, desterrara ciertos arcaismos gramaticales, inaccesibles generalmente á la inteligencia del público. No somos nosotros partidarios del catalá que are's parla: la poesia tiene su lenguaje en todos los idiomas, lenguaje muy distinto del usual; pero tampoco aconsejaremos que nunca se peque por el opuesto estremo. Admitanse enhorábuena del antiguo lenguaje catalan las voces y locuciones que al moderno le faltan, antes que rendir homenaje á un idioma estraño: mas no se haga un mérito del abuso de semejante sistema, y no se dé por mejor y mas catalan lo mas enrevesado, sino lo que, sin inclinarse al barbarismo, sea mas fácil é inteligible. Los mejores trabajos del ingenio pueden deslustrarse, si el lector ha de traducir las impresiones de un lenguaje en el suyo propio y pierden tanto mas en su concepto,si á esta dificultad ha de añadir la de leer en una ortografia arcáica, irracional é ilógica. El señor Ubach rinde tal vez en esto sobrado trubuto á las preocupaciones de determinada escuela literaria, qe será, si sigue pujante como en la atualidad, la muerte del renacimiento catalanista, y la peor de las muertes, sin duda, la muerte en la indiferencia del ismo público catalan.»

Però deixant aixó y tornant a las publicacions devem dir que En Constantí Llombart, de Valencia está en vias de publicar un calendari ab lo titol de Lo Ratpenat;  En F. P. Briz, lo IV volum de las Cansons de la terra y un llibre de poesias anomenat Primaveras; y En F. Ubach ameneíx un Romancer catalá.

Lo volum dels Jochs Florals d'enguany , no s'ha publicat encara. Es molt de planye tanta catxassa: ara mateix tornarem á ser al dia de la festa.

En la Revue d'histoire et de litterature, s'han ocupat de las Cansons de la terra, M. Michel y de Lo Rondellayre, M. Pigmaigre. D' aquesta darrera n'ha parlat tambè la Revista de España. La Revue des langues romanes ha tractat de la Cançò del pros Bernat; y la Biblioleca catalana ha merescut lloansas d'algunas revistas estrangeras.

En los teatres s'han aplaudit moltas obras; en especial  L'Angel de la guarda y La Dida d' En F. Soler, La Clau de casa y La Verge de la Roca d'En P. A. de Torres; Riallas y Plorallas, d' En F. Ubach; y Lo secret del nunci, d' En T. Baró.

II.

En los Jochs florals d'enguany, desprès d' un bonich discurs del Sr. secretari, En Lluis Roca, resultaren premiadas las següents obras:

Flor natural: Les noces del infant, d' En T. Forteza. Primer accéssit: Una visita a ma pàtria, de Na Victoria Penya, —Segon accéssit: Ma vila, d' En F. Ubach. —Englantina d'or: Lo rey y l'arquebisbe, d'En T. Forteza.—Primer accéssit: Lluyta de reys, d' En F. Ubach.—Segon accéssit: Los tres romansets de la presa de Roma, d' En J. Nabot y Casas. —Viola d'or y argent: Plor de la tórtora, d'En J. Verdaguer. —Primer accéssit: La creu, d'En A. Pagés, —Segon accéssit: Jesus perdut d'En F. Ubach. —Premi ofert per las Associacions Católicas: A la batalla de Lepant, d'En J. Verdaguer. —Accéssit: Lluís de Requesens, d'En F. Matheu. —Premi ofert per la Jove Catalunya: á En I. Reventòs. Primer accéssit: á En A. Pagés. —Segon accéssit: lo mateix á En I. Raventòs. —Premi de Mallorca: Lo salt de la bella dona. d'En R. Picó. —Primer accéssit: La cansò de dissort d'En B. Ferrá, —Segon accéssit: Dissort, d'En T. Forteza, qui, per haver guanyal los tres premis ordinaris, fon nomenat mestre en Gay saber.

Ab un discurs de comiat que llegí N'Albert de Quintana s'acabá la festa, de la que meresquè ser regina Na Oriola Serra, esposa del dit Sr. mantenedor.

Enguany s'ha inaugurat una festa poética en St. Gervasi de Cassolas, en la quina han guanyat los premis los Srs. En J. B. Sales, En C. Pirozzini, En F. Comerma y En F. Urgell.

En lo Certamen de la Societat Económica d'amichs del País de Valencia, ha eixit premiat en Roman Casanova y Alegre per sa poesia: Tirant á accéssit.

L'Associació artística y literaria de Girona celebrá lo segon de sos certámens, essent guanyadors de premis j accèssits en catalá los Srs. Guimerá, Ubach, Reventòs, Nabot y Casas,  Ferrer (J. B.), Vila y Guitò, Molins, Matheu, Pirozzini, Riera y lo trobador d' Aro.

També 1'Acadèmia bibliográfica mariana de Lleyda ha fet lo seu. Hi han guanyat premis y accésits ab obras catalanas los Srs. Ribas y Servet, Pastor Aicart, Palau Flaquer (En Pere y Na Emilia) y Na Victoria Penya.

D'aquests dos certámens darrers una cosa'ns n'estranya, y es que, apesar de ser fets á Catalunya y per calalans, la major part d'ells Catalanistas no'n tenen prou ab admetre composicions castellanas, com si la llenga de Castella no's conreás ahont pot y déu ferse, sino que 1'adoptan com á general de la festa. Axò , á nostre entendre, no es lógich ni patriótich, mes, ab tot, ja que no manca qui pensa al revès, ja
que s'admet tambè lo castellá, no's rebaixe nostre idioma, tingan los jutges la caritat de ferli ocupar lo lloch oficial que de dret li pertoca.

La nit del 22 de Desembre foren congregats los adjunts dels Jochs florals pera fer encara mes reformas y restablirne alguna de desaprobada l'any 68 (si no'ns enganyem ) quan se votaren las que fa 5 anys deurian esser estampadas. Ara sique creyem que s'estamparàn; mes tambè creyem que la
Instituiò ne patirá mal de mort. Llàstima que'l cambi de local per la dita reuniò, y la poca capacitat del mateix y'l dia que s'esculli per aquella, privessen d'anarhi á molts que haurian deturat, de segur, lo camí que han emprés los Jochs. En fi ja está fet: Deu hi fassa mes que nosaltres.

En la mateixa reunió se va acordar cambiar lo titol dels Jochs florals de Barcelona ab lo de ¡¡Jochs florals de la llengua catalana!!

III.
Ja es hora de que fem esment en nostras páginas de que, si á Catalunya hi ha sahó literaria, no'n manca d'artística. Ja al any 1871 l'escultor N'Antoni Aleu s'enduguè medalla primera per sa estátua de St Jordi en l'exposició de Madrit y segona lo nostre amich En Rossendo Nobas per aquella estátua del lluytador de taurs agonetjant, ab las significativas paraulas segle XIX. Igual recompensa meresqué lo
Sr. Codina y Langlin per una obra representant á Isaach é Ismael. En pintura tambè's premiaren en lo mateix concurs La ronda, del Sr. Pellicer y una Sta. Clara, del valenciá En Domingo Marqués.

Mes lo giny de nostres artistas que havian prou fel coneixe talents de reputació universal con lo pintor Fortuny, havia d'eixir triomfant fora dels límits de la peninsula; y en un concurs obert per l'empresa del Figaro de Paris, al objecte de premiar una estátua que representás lo personatge que dóna nom al periodich, En Venanci Vallmitjana meresqué que la seva fos calificada com la millor: si bé no fou admesa per 1'objecte á que's destinava, perque l'artista ab tota propietat y no om están fets á véurel los francesos. En Agapito Vallmitjana , germà del dit as per aquella estàtua

En Venanci, guanyá la medalla del art en l'exposiciò universal de Viena per l'estátua de Crist en lo sepulcre, y 1 mateix premi va dúrsen lo citat Sr. Nobas per son Cervantes.

Y no sòn aquests sols los arlistas que fan honor á la terra; n'hi han com los Srs, Parcerisa, Ferran, Vayreda, Caba y altres que ben be diuhen ab sas obras si l' art es viu á Catalunya.

Tambe en la Exposició de Viena han merescut lo premi de Diploma de mérit las Cançons de la terra que fa anys te en via de publicació en F, Pelay Briz. Serà'l primer llibre qu' haurá merescut tan senyalada honra, usant la llenga dels Marchs y dels Corellas.

MORTS

Las lletres catalanas han perdut enguany quatre de sos aymadors. En Vicens Joaquim Bastús, En Robert Robert, En Lluis de Pons y Fuster y En Joaquim Roca y Cornet han passat á millor vida. Tots ells havian sigut mantenedors dels Jochs florals, y conrearen las lletras catalanas.
Sials la terra lleu!

A. CARETA.

(1) Que diria l'Academia si veyès hermosa escrit hermoza?

NOTA: En la mateixa publicació també hi ha la poesía de Francesc Pelay Briz titulada Lo Nostramo dedicada a Frederich Careta, lo nostramo de la fragata Victoria.

Enllaç a la publicació a Arca.

Read more →