Del nas a la boca,
no'n tastaràs gota,
de la boca al nas,
no'n tastaràs pas.
(popular).
Una vegada era un bailet
ros, bonicoi i aixeridet.
Altre els seus pares no'n tenien
sempre en tot el complavien;
així l'infant, aviciat
creixia en tota llibertat.
Si aprendre res no li agradava,
per les rondalles s'exaltava,
i que en sabia és ben segur,
de cap a cap, més que ningú.
Jamai com ell hi hagué criatura,
per...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
La teixidora
Si no fes viure ab desfici,
seria lo meu ofici
un ofici mòlt bonich;
jo fins sè que tota reyna
tenia per noble feyna
lo teixir en temps antich.
Mon promés tè gran memoria,
y va contarme l'historia
d'una reyna qu'enviudá:
mes d'un príncep la volia,
y ella ab tos se prometia
quan sa tela haguès fet ja.
Y alló que dias feya,
quan era nit ho desfeya;
quiscun d'ells ab desconhort
son amor abandonava,
y...
¡Gloria á Soler!
Catalunya, desplega las alas,
pósat totas las joyas y galas,
y á ton poble congrega y recull,
ensenyantli la via mes dreta,
mes segura d'honrar al gran poeta
qu'es lo nostre llegítim orgull.
Y si á Schiller venera Alemanya
y á Moreto y á Lope la Espanya,
si la Fransa corona á Molière
y al gran Shakspeare enlayra Anglaterra;
cánten, cánten los fills de la terra:
«!Gloria, gloria per sempre á Soler!»
Llistat...
Visió
I
Vaig despertarme, y bé'm dol.
Corría a sa posta'l sol
y fosquejava la sala,
quan a mon pare finat
viu, hermós, transfigurat
encontrí al peu de la escala.
Duya lo pit descobert.
Jo, ab goig me'l mirava, cert
de vèurel de la mort lliure...
Y ell me digué, ab viu dolor:
«¡Ay , fill meu! Aquí, en lo cor,
sent un mal que no'm deix viure!»
Quan vaig sentirlo ¡ay de mi!
ab gran fadich lo prenguí
y a...
Perqué canto
Al escalf del amor patri
volgué Déu que jo cantás,
y cantant, es com s'aixampla
lo meu cor apesarat.
Qui amor sembra, fa cullita
en la patria celestial.
¡Ay! potser más cansonetas
en la Gloria florirán.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
El orfeonista publicat l'1 de novembre de 18...
¿Perqué cantém?
Quan sento al pich del sol una cigala
ó un grill en quieta nit,
penso: "Quí pogués sebre aquest insecte
si canta ple de goig ó de neguit!"
No 'u se; mes, pèl que veig en mi sospito
que fan ays de dolor,
puig casi sempre que mos cants entono,
es que'm va sobreixint lo fel del cor
Llistat de publicacions on ha aparegut:
La vetllada, publicat el 30 de juliol 188...
A la memoria de D. Joan Mañé y Flaquer
(Joan Mañé y Flaquer)
Com la vella olivera rabassudaque'l corch rou sens pietat nit y día,y, ab la soca malmesa, un any y un altredóna fruyts que, nodrint, també llumenan,tal ell vivint en perllongat suplici,al bé de son prohisme's consagravaguanyant cors, aclarint inteligenciasy flors sembrant en son camí d'espinas.Y podent aixecarse fins als núvols,a flor de terra preferí romandreamagat, com la...
Aubada
(*)
Al honorable senyor en Joseph Puiggari en la festa del seu Sant Patró y havent cumplert los vuytanta anys.
Es vostre Sanct, digne senyor.
Que per molts anys
açó meteix vos puscam dir
e'l goig en vos sentiu florir
lliure d'afanys.
Que se us mantenga jove'l cor
e vostre cors brolle salut
per enlayrar de la virtut
e del saber la gran valor.
Arbre rublert de bells fruyts d'or,
los vostres tanys
e...
Oració de la Creu
Creu de nostra redempció,
jo't venero, jo t'adoro;
áncora de salvació,
jo la teva ajuda imploro.
Per que'm guardes de tot mal
en ma perillosa via,
faré en mi lo teu senyal
cada nit y cada dia.
De ton signe he de fer ús
en tot lloch per exalçarte;
si per mi't dugué Jesús,
jo per Ell he de portarte.
Quan del món y'l seu patir
trencará l'ánima 'ls llaços.
¡Creu, que'm vares redimir,
vina á obrirme...
Recuerdo á Juan Juñer Vidal
Fuiste amado: soñaste con la gloria:
dejaste el mundo sin probar sus heces:
deudos y amigos, honran tu memoria
y te consagran fervorosas preces.
¡Dichoso tú mil veces!
Flor marchita en capullo,
descansa de la Muerte al blando arrullo.
7 Enero 1898
Llistat de publicacions on ha aparegut:
Crónica teatral y artística publicat el 9 de gener de 189...
El ínclito
Á LA MEMORIA DEL RDO. DR. D. JOAQUIN PUJOL, PBRO.
I
Entre el caos mundano,
con empeño tenaz, febril se agita
el pobre sér humano
que huye el sendero de la paz bendita
tras brillante fantasma que le incita.
Quien va en pos de riqueza,
cual se enerva del goce en los altares,
sueña éste con ideales de belleza;
otro, por encumbrarse en la grandeza,
estudia, ó con empresas militares
sojuzgar quiere...
En el entierro del poeta Federico Soler
(SONETO)
El estío abrasando, en sus rigores.
Junto al frío ataúd, nubes de incienso,
cántico funeral, dolor intenso,
coronas de laurel, lluvia de flores.
Ya silencio, ya música y rumores.
En severa actitud, cortejo inmenso;
tendido en la carrera, un pueblo denso
tributa al inmortal regios honores.
Maquinalmente tu cadaver sigo
cual si soñara con mi amargo duelo...
¡Mi corazón...
La Caritat
A Badalona, ab motiu d'inaugurarse'l monument dedicat à son benfactor D. Vicents de Roca y Pi.(SONET)
La Caritat es ángel que aixopluga
sota sas alas, com lo cel inmensas,
las miserias, los dols y las temensas
de la humana existencia malastruga.
Ditxós un poble quan tal bé ell li duga
que senti'l rich: Part del tresor que llensas
pot minvar aquí baix penas intensas,
fent que'l martiri...
La pansa del llabi d'ella
¿Que t'ha eixit al llabi —dius—
eixa pansa, per desgracia?
¡Ay! Per mí, es un' altra gracia
que aumenta'ls teus atractius.
T'escau! T'ho dich de debó.
Pansa mes dolsa no's cría
á Esmirna ni á Andalusía;
me fa morir de passió.
¡Qui te la poguès robar
sens causarte mal ni agravis!
Me poso á tret dels teus llabis...
¿Me la vols encomanar?
Llistat de publicacions on ha aparegut:
Almanach de la...
Ceguera mortal
(Estramps)¿Ahont vás, mortal que adalerat travessaslo fadigós camí d'aquesta vida?¿Te mou lo pler que á dolls assaboreixes?ó bé l'afany de la mondana gloria?¿Es qué del or t'incita la fatleraque honors, y bèns, y goigs, tot ho procura?Son los delits, ans de lograr, desfici,y, un cop lograts, abatiment y fástich;temptant lo cor, la gloria y las riquesasmay satisfán y á greus perills arriscan;y be saps...
Pátria ¿dorms?
¿Dorms ó deliras, Catalunya?¿No ha sigut prou per dexondirtelo cop que't pegan, cop mortal?Ningú per tú cap arma empunyay fins alguns ab amor besanla má que't clava lo punyal.¡A ne quin punt ets arribada!Tu t'has trobat encadenada,y tas cadenas no has romput;t'han posat jou, y has pres paciencia;y, fuetejada sens clemencia,al teu botxí no has plantat cara...Tu ho has permés, tu ho has volgut.No't...
Al poeta Frederich Soler
Seyent á la taula ab la familia,
deixant las eynas del trevall,arrenglerats veyent mos llibres,prop d'un vell quadro del meu Santdel teu triomf y de tas obrasab entussiasme havem parlat,y he dit, alsant la copa plena:"¡A ta salut, genit inmortal!"Y va de cor. Jo t'ho asseguroper lo qu'estím la veritat;per ma família, pe'ls meus llibresy per la imatge del meu Sant.Llistat de publicacions on ha aparegut:Ressenya...
Set de poesia
D'aquesta vall de llágrimas al fer la trista vía,
ditxós aquell que sempre felicitat somnía!
En mitj de tots los altres, ell es lo benhaurat:
sens por del esdevindre ni del passat, racansa,
un mon ideal se forja, un regne d'esperansa
hont, quan la mort lo sopta, se mira trasportat.
Ma vida es també un somni ¡mes ay! no's pot concebre
que aixís se puga viure ab una eterna febre,
sempre en contínua...
A la memoria del poeta Antoni de Trueba
(Antonio de Trueba)
Jo vaig llegir los teus versosfa mòlts anys essent petit,y tant vaig enamorarmen,qu' encara'm dura l'encís.Tos cants pera mi van esserl'arch preciòs de Sant Martíque'ns trau la melanconíad'un cel nuvolós y trist.No hi he vist poelisarshifellonías ni grans crims,ni pintarshi cataclismes,ni lloharsi passions vils;pero, en cambi ¡qué grandesasdescobres d'entre lo xich!¡que'n mostras...
¿Poetas?
Tota honor nos sembla que's déu
colre. Ne los sabents mes de! entendre
passen, car fan honor als qui no
la mereixen.
AUSIAS MARCH — Cants morals.
No tinguè may la Poesía
tants com avuy de servidors:
quasi tothom ab entussiasme
va á son palau á fer la cort.
Jo sò un de tants, jo tambè l'aymo:
lo temps que fa, ni'l sè tampoch;
quan era nin ja'm dominava
lo gran poder d'aytal passió.
Pero l'amor...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)