(Estramps)
¿Ahont vás, mortal que adalerat travessas
lo fadigós camí d'aquesta vida?
¿Te mou lo pler que á dolls assaboreixes?
ó bé l'afany de la mondana gloria?
¿Es qué del or t'incita la fatlera
que honors, y bèns, y goigs, tot ho procura?
Son los delits, ans de lograr, desfici,
y, un cop lograts, abatiment y fástich;
temptant lo cor, la gloria y las riquesas
may satisfán y á greus perills arriscan;
y be saps tu com tot aixó s'acaba
podrintse'l cos en miserable fossa.
Donchs, si es aixís ¿cóm negas altra vida
de benestar y gloria perdurables?
¿Pots creure tu que'l rey de la natura,
de que son tots los essers tributaris,
haja vingut aqui ab sa inteligencia
per' extingirs com tot alló més ínfim?
Per la Bellor sospiras y't daleixes
sempre afanyós, y solzament ne trobas
un trist esclat en monts de vil materia.
Es clam perdut ton clam per la Justicia.
Si aquests amors en lo teu mon no viuhen,
¿hont vas coneixels? d'hont te ve l'aymarlos?
Quan veus morir algú dels qui t'estimas,
quin sentiment n'has de tenir! Jo't planyo.
Dels meus parents y amichs que no existeixen
ne sento á dins del cor un vuyt terrible,
y aixó que sé qu' he de tornarls á veure!
Pero tú, malhaurat! cóm t'aconsolas?
Que'l teu conhort es la Filosofía
prou vas dïent ¡mes ay! no't puch pas creure
¿Li has vist desfer del mon las injusticias?
¿T'ha tornat may lo be perdut qu' anyoras?
Al ser mortal que clarament rahona,
mortal rahó per viure no li basta.
A tu mateix may t'ha bastat. Conféssaho.
Y sino ¿me vols dir quantas vegadas,
trobante sol ab l'ánima afligida,
una oració se t'ha escapat dels llábis
sentinte'l cor ruixat d'una fé dolça
que tot seguit l'ergull malvat gelava?
L'ergull te diu: «No més al testimoni
de lo que veus y tocas dòna crédit.
Nirvis y sanch es tot lo que dius vida
que's descompon y multiplica en altras.»
Nirvis, y sanch, y vidas que's transforman!...
¿Quí ho crea, mou, transforma y multiplica?
No per atzar, sino per' fins altíssims,
han sigut fets la portentosa máquina
del Univers y l'home qu' estudia
las sevas lleys. Naixent y morint géneras,
lo aprés per unas, va creixent ab altras;
pero jamay s'aclarirá'l misteri.
¿Y es per aixó que negas l'altra vida?
Llavors orat ó be criminal foras:
orat, en perllongar lo teu martiri,
sols ab l'instint obrant, sense criteri,
y criminal, fent res pels que han de vindre
y fins en propagar la especie tua.
Seria en tú lo viure inconseqüencia
si convicció serena fos lo dupte
que com un cranch s'arrapa á ne'l teu esser.
Tu vius perqu' en ta negra mar de duptes
encara s'hi rebeja una esperansa.
A malgrat teu, es ella que't fa viure.
Ella es la nau que al port salvador mena.
Pújahi avans no pugan las onadas
precipitarte al fons que no te eixida.
Al Deu Inmens no vullas amidarlo.
Ell ha fet tot lo xich y gran que't volta;
mentres que tú, ni saps lo qu' es un átomo.
Del seu amor ets obra predilecta;
desconeixent á tal favor no't mostres.
Per' redimirt, va pendre carn humana:
clavat en creu y adolorit te mira;
veshi corrents, agenollát conféssal,
plora, humilíat, regenérat... ¡sálvat!
ENDRESSA
Pare y Senyor, que del no res vas traurens,
vullas usar de ta misericordia.
Als qu' encegats per la infernal superbia,
fugen de Tu, feslos venir (¡ets Pare!),
feslos venir, y feslos de Tu dignes.
Y á mi, fins qu' eixiré d'aquest desterro,
dónam lo vol de l'áliga regina,
del selvatge lleó l'altiva forsa,
los cants del rossinyol, l'arpa dels ángels,
las remors del oreig y la tronada,
de terra y Cel colors, llum y armonías,
pera cantar ¡oh Déu! ta omnipotencia.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Jochs Florals de Barcelona, publicació dels textos premiats en els Jochs Florals de Barcelona de 1891
- Segon Accessit a la Viola d'or i argent, Jochs Florals de Barcelona de 1891
- La España regional, (Año 7, Tomo 11) publicat el 1891
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada