¿Dorms ó deliras, Catalunya?
¿No ha sigut prou per dexondirte
lo cop que't pegan, cop mortal?
Ningú per tú cap arma empunya
y fins alguns ab amor besan
la má que't clava lo punyal.
¡A ne quin punt ets arribada!
Tu t'has trobat encadenada,
y tas cadenas no has romput;
t'han posat jou, y has pres paciencia;
y, fuetejada sens clemencia,
al teu botxí no has plantat cara...
Tu ho has permés, tu ho has volgut.
No't ve d'avuy la malaltía;
va comensar ja fa centúrias,
y mal de mort es lo mal vell;
ve de quan, fluxa t'entregavas
á un castellá, y sacriticavas
al malhaurat comte d'Urgell.
D'ensá d'axó, com una orada
vas caminant á ta ruina
sempre sufrint calamitats:
sent d'una reyna la joguina;
ab reys, després, vivint en pugna;
després mirant tos furs cremats.
Acostumante al vassallatge,
la vergassada del ultratge
no't fa llansar crits de dolor
quan lo teu cos maca y espella...
Oh Catalunya! tu ets masella!
¿No tens sentits? no tens honor?
Un jorn los poetas t'exalsaren;
mes los seus cants prompte ofegaren
clams d'enganyosa llibertat.
Des de llavors, ta revivalla
veig que demana la mortalla.
Ab l'enemich gaya t'ajuntas...
¡Tot ho has perdut, res has guanyat!
Contempla á Hungría lliverada.
Guayta á Polonia trossejada,
qu'en pensament, encara unida
ni un moment para de bregar.
Mira la Irlanda en peu de guerra
!Deu lo deslliure d'Anglaterra
á est pom de flors que besa'l mar!
Guáytatels be tots aquests pobles
en sa desgracia grans y nobles,
mira lo qu'ets al costat seu.
L'un d'ells ja torna á tenir vida
y los demés treurán florida,
no morirán, perque s'amparan
á l'ombra santa de la Creu.
Pren tu la Creu també, y, com era,
pósala al cim de ta bandera
d'hont l'ha arrancada'l descregut.
Veurás l'afront de ta baxesa,
recobrarás ta fortalesa
y tornarás á la grandesa
del heroisme y la virtut.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- La veu de Catalunya, publicat el 19 de març de 1892
- Una poesia amb el mateix títol apareix en el llistat d'obres presentades a la festa dels Jochs Florals de 1889 amb el lema: Patria, Fides, Amor.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada