Obituari - Diccionari Llengua Catalana

1924 - Bolletí del diccionari de la llengua catalana, Volumen 13

N'Antoni Careta i Vidal

Nat a Gràcia l'any 1843, se passà una partida d'anys feynetjant en l'art de teixir. Mes tart entrà d'oficial a l'arxiu de l'Ajuntament de Barcelona, a on el coneguérem i ens feu costat resoltament en la tasca del Diccionari. Sembla que feu la transcripció d'una partida de volums del Manual de Novells Ardits (antich Dietari de l'Ajuntament barceloní) que passant a les mans dels caixistes han donat per resultat desset toms de 4t de 400 a 500 planes quiscún, elegantment estampats, que honren l'Ajuntament que elze publicà i son una mina riquíssima per la nostra lexicografia i la nostra gramàtica.

En Careta era prosador i poeta molt apreciable i fervent conrador de la nostra Llengua, colaborant meritoriament an el Gay Saber, a La Veu de Catalunya (setmanari), La Ilustració Catalana i a Catalana d'En Mateu. L'any 1882 publicà un tom de poesies, anomenantles Eures, i després un esplet de proses narratives i novel·lesques baix del nom de Brosta, Narracions Estranyes, Rajolins, Cor y Sanch, Les Conseqüències. Sembla que deixa dues novel·letes inèdites: El rebombori dels llibres i En Joan dels Estalvis.

També escrigué p'el teatre Vells i joves, La marca de foch i Tot per ella. Traduí del provensal Els Carboners d'En Fèlix Gras. Aquestes clarícies les prenim de l'article necrològich que li dedica devotament Mn. Jaume Barrera demunt Catalana (29 febrer d'enguany).

En Careta publicà Diccionari de Barbrismes introduhits en la llengua Catalana. —Barcelona, 1901 —XXII + 477 planes de 220 x 138 mm. Aquesta obra ès una contribució importantíssima a la [247] lexicografia i gramàtica de la nostra Llengua. Dins la seua especialitat, no n'hi ha cap altra publicada que s'hi puga comparar. Això només basta per fer perdurable la memòria d'En Careta i per contarlo entre els mes egregis benefactors de la Llengua catalana com Milà i Fontanals, Tomàs Forteza, Balari i Jovany, Marian Aguiló, P. Jaume Nonell, Mn. Jacinto Verdaguer. ¡I un home així no meresqué may dels Instituters la mes insignificant distinció, sino el mes absolut despreci! ¡I pretén l'Institut esser la mes alta representació de la Cultura i de la Ciència Catalana! ¡Pobre Cultura! ¡pobre Ciència catalana si no tenia altres representants!

Deixemlos córrer an els Instituters, i fassem constar que N'Antoni Careta i Vidal, consagrat tot temps a la seua honorable família i an el servici i enaltiment de la Pàtria i de la Llengua, dia 10 de febrer d'enguany donà l'ànima a Deu així com havia viscut sempre, com un bon cristià. ¡Que'l vegem tots a la Santa Glòria! Amèn.

Read more →

Obituari El Baix Penadès

16 febrer 1924 - Num 235. El Baix Penadés

Després d'una vida laboriosísima dedicada a l'enaltiment de la nostra gloriosa llengua catalana, ha baixat a la tomba als 80 anys, l'inspirat poeta n'Antoni Careta i Vidal, (a. c. s.). Era dels de la fusta d'En Briz i Pitarra d'aquell estol de benemèrits escriptors que amb el seu amor a les coses de ta terra havien fet renaixer aquest poble, fa 50 anys, en plèna decadència espiritual. El pas del poeta que avui tots els catalans plorem, és un exemple de fè en els nostres més preuats ideals, i dia vindrà que seguint la ruta per ell trassada, assolirem el triomf definitiu. Era tan bon poeta com prosador, haventho demostrat d'una manera mestrívola entre altres obres originals seves, amb les colleccións Eures, Rajolins, Brosta, Narracions estranyes, etc. etc. Havia nascut a Barcelona l'any 1843, i pot dis-se d'ell que tota la seva existència ha sigut una continuada lluita en prò de la nostra llengua nadiua. Per a demostrar si era home de tremp ens bastarà dir que l'ha sorprès la mort trevallant com en els seus mellors dies la seva ja llunyana joventut. Feia bò veure'l en una festa de les gaies lleti pujar a l'estrade a rebre de mans de reina el premi que amb el seu talent hav aconseguit, rodejat de l'ardida jovenn que s'encimbella empesa per aquell ara que ell amb tanta perseverància havia pigut escampar arreu de la nostra do Pàtria! Modest fins a l'estreni, el seu nom és tan conegut com deuria ésser per nostre poble humil. Les planes de Lo Gay saber, La ReMmo xensa, La Veu de Catalunya, La Il·lusk í^j cíó Catalana, elz, etz, és on va esplall s'hi amb la visió de l'apòstol i la forlil del literat. Traduïdes al francès, a l'italià, a 1 many al provençal i portuguès hem vist tíssimesdelesseves poesies, trasparsant,! xis, les fronteres el nostre idioma, i aqua noble esforç és d'agraïr sempre, puix qrrl com tindràn de bò i d'extraordinari, qu| hagin merescut aital honor. També el teatre havia seduït la sé| ànima feconda, i ens deixa estrenades comèdies Vells i joves. Les bones /es/ij Tot per ella i A l cim de la glòria.El seu tracte era caballeresc, elcorrespl nent a un home de talent com havia sig pels seus amics i admiradors el plorat [ ni que amb el nom d'Antoni Careta i VMI acaba de perdre per a sempre Catalunji SALVADOR BORRU T i SOl i

Enllaç Arca

Read more →

Acte homenatge a Rubió y Ors

17 de febrer de 1889. Acte homenatge a Rubió y Ors.

En l'acte d'homenatge pel cinquantenari de les publicacions de Lo Gayter de Llobregat es va llegir la poesia Set de poesia de l'Antoni Careta.

Article del diari La publicidad del 18 de febrer:

Article del diari La ilustración del 24 de febrer:

Read more →

Diccionari biográfico y bibliográfico de Antonio Elías de Molins

1889 Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y autores del siglo XIX por Antonio Elías de Molins.

Hi ha una petita biografia i bibliografia de l'Antoni Careta Vidal fins l'any 1889.

CARETA Y VIDAL (D. ANTONIO). Nació en la vecina villa de Gracia el 12 de septiembre de 1843. Se ha dedicado al estudio de la lengua y literatura catalanas y colaborado en los peródicos Lo Gay Saber, La Renaixensa, La Ilustració Catalana, Revista Literaria de Gerona, La revue des langues romaines, etc. En Lo Gay Saber publicó una traducción en prosa del poema provenzal, de Félix Gras, titulado: Los carboners (1878); la novelita Un voluntari d'África (1880), y la novela Cor y sanch (1881); en la Revista Literaria (Barcelona) insertó otra pequeña novela: La fábrica vella.

En 15 de diciembre de 1869 se puso en escena, en el teatro del Circo de esta ciudad, una comedia de costumbres en un acto y en verso, que había escrito el Sr. Careta con el título de Vells y jovens. En 1876 le fueron premiados en los Juegos Florales de Barcelona, y por la Asociación Literaria de Gerona tres narraciones.

Bibliografía:

Brosta, qüentos, escenas de costums, tradicions, novelas y fantasía. Barcelona: imp. de Roca y Bros, 1878; un vol. en 8º, 244 págs.

Euras, poesías. Barcelona: tip de Casamitjana y Cª, 1882; un vol. en 8º, 152 págs.

"Barbarismes y vulgarismes que malmeten la llengua catalana, posats en ordre y esmenats". Barcelona: imp. de Berdós, 1886; un cuaderno en 8º, 16 págs.

"Dibuixos á la pluma", tres narracions en prosa. Gerona: imp de P. Torres, 1885; en 4º, 26 págs.

Las Conseqüencias, novela de Antoni Careta y Vidal. Barcelona: La Ilustració Catalana, un vol. de 260 págs.

Enllaç a la publicació a Google Books

Read more →

Cóm vaig coneixe á n'Antoni Careta - La Ilustració Catalana

15 de novembre de 1884 La Ilustració catalana.

Publicació d'un article biogràfic d'en Francesc Pelagi Briz titulat Cóm vaig coneixe á n'Antoni Careta. Fragments del "Llibre de ma vida".

 Seria á mitjans del any 1866 quan coneguí á un jove que devia acabar per esser un dels amichs mès ferms y lleals de quants n'he tingut fins al present. 

Peró abans cal dir quatre paraulas sobre un'altra persona que avuy ja no existeix, peró que may oblidaré, puig fou pera mi un amich excel-lent y reunia en sí qualitats que'l feyan digne de ser considerat y volgut de tots aquells que naixen al mòn ab un cor generòs y una ánima sensible. Me referesch al metge en Francisco Pérez. Aquest, que á sos coneixements en sa difícil carrera, reunia una vivor de carácter y un enginy no gayre comú, era ja en aquella época amich de ma familia feya molts anys y al ensemps metge de la casa. Entés com ell sol en l'art de saber entretenir y distraure á sos amichs que d'aixó necesitavan, de paraula fácil y mes que tot cuydadós com ningú de sos malalts, venia sovint á visitarme y á temporadas se pot dir que'ns véyam diariament, á causa de una greu malaltía que per espay de molts anys va cebarse en la meva filla, que llavors estava en sa infantesa.

L'amistat ab ell s'havia arribat á fer tan íntima que no passava per davant de casa meva qu'el no pugès ab una escapada y, ben relacionat com estava y molt donat á llegir, no'm portès cada cop una nova agradable ó alguna historia xistosa, que vullas ó no feya apuntar lo mig riure en mos llabis. Y dich vullas que no, perque jo en ma jovenesa fuy poch donat á riure y encara menys á enrahonar. Donchs bè, en una d'aquestas visitas, que eran curtas y animadas, va entrar en lo meu estudi y ab sa bondadosa mitja rialla:
– Vaja, Briz –va dirme,–avuy ja m'escoltará ab gust; vinch á parlarli de cosas del seu ram. Ja sab que jo en tot fico poteta; avuy no vinch com á metge ni com á visitayre: vinch com si diguèssem á fer de home bo de un pobre jove que vodria donar un pas y no tè esperit pera ferho. Res...crech que ja li he parlat alguna vegada de un jove amich meu, fill de una familia que jo estimo molt, que está tocat de la malaltia de vosté. ¡Lo pobre xicot fa versos! Jo ja n'hi conech alguns y m'agradan; peró'l meu vot no'l satisfá, y tè rahó, perque jo no hi entench gota. No satisfentlo'l meu parer, desitjaria saber lo de vosté; ab aixó jo li durè un plech de composicions que tinch d'ell y, quan tinga un moment, se las mira y'm diu lo que li sembla ab tota franquesa.–
Vaig acceptar la seva oferta y al endemá tenia jo en mon poder los versos del jove desconegut.

En mig de composicions que's ressentian de la joventut de son autor y de la natural inexperiencia en l'art de expressar los pensaments, se n'hi veyan algunas que reunian certas qualitats que las feyan apreciables. Las vaig llegir ab interés, puig desitjava complaure al amich que me las havia dutas, y al mateix temps perque, seguint l'impuls de mon propi desig, volia, per poch que fos possible, ajuntar un nom mès al catálech dels veritables joves de valer que en aquella época aparegueren, relativaemtn en mès abundò que no pas avuy entre'ls innombrables versificadors que formiguejan al peu del Parnás catalá.
Per fortuna, vaig poder donar cumplimentá mon propósit. Entre l'aplech de baladas, romans populars y alguna composició lírica que estava llegint, modestament escondida h trobí una faula que'm revelá al poeta y al home. La faula duya per títol: La elecció del ase, y en ella, al costat del escriptor novensá en l'art d'escriure, s'hi descubria al jove de prou seny pera compendre lo qu'es lo món y prou nervi pera combatre lo que ab molta rahò ell creya digne de censura. Se compendrá fácilment que aquesta darrera qualitat lo fes altament simpátich á mos ulls, donat lo meu carácter resolt y amich de la veritat. Vegí en ell á un home sancer, franch y decidit, cosa rara en los temps que correm, y'l considerí un element de molt preu que convenia encarrilar y afermar en lo camí del catalanisme.

La idea que'n vaig formar, la experiencia m'ha demostrat després qu'era acertada.
Quan va tornar lo meu amich Pérez al vespre á saber la resposta:
–¿Qué tal li ha semblat?–va preguntarme mig rihent y mogut de son natural y per ell honrós interés.
–¡Bè!–li contestí.
–¿Donchs qué haig de dirli?
–Li diu que en lo Calendari catalá d'enguany hi publicaré aquesta faula si ell m'ho permet, y li vaig ensenyar la obra escullida per mi.
¿De veras?–feu lo metge admirat.–¿Quina alegría li donará! En quant al permís que'm diu, ja li dono jo. ¿Es dir que hi troba condicions?
–Las hi trobo y crech que travallant y estudiant un xich, prompte arribará á possehir facilitat en lo mecanisme de la versificació: poeta ja n'es. Lo qui ha escrit tot aixó,–y senyalí lo plech de composicions del jove que tenia damunt de la taula,–tè cor y'l cor fa'l poeta. La forma, per altra part, es lo de menys; qualsevol pot apéndrela, y de segur que, per poch que s'hi fixi, apendrá la manera de traduhir en vers los bells sentiments de que están plens los papers que vosté m'ha deixat pera llegir.–
Lo metge escoltava las mevas paraulas ab atenció, llegintse en sos ulls lo plaher que ellas li feyan.
–¡Li dirè! Li dirè,–exclamá al acabar jo,–y pot creure que li donará una gran alegria lo que vosté m'ha dit, com tambè me la dona á mi.
–Emperó,–vaig fer observar al meu amich,–encara no sè com se diu aquest jove que tè en vosté un padrí tan entussiasta.
–Tè rahò, perdoni,–responguè aquell.–Tinch un cap tan distret! Sí que l'havia feta bona. Lo jove en qüestiò se diu Antoni Careta, aquell Careta de que li he parlat ja altras vegadas.
Y va acompanyar aquest nom de una pila de noticias y bonas qualitats referents al aludit y á sa familia.
Pocsh moments desprès lo metge se'n va anar, enduhentsen lo manuscrit, y jo, desprès d'enviar a l'estampa l'original que havia tret del plech, vaig dedicarme á mas ordinarias ocupacions, sens recordamer mès de lo que acabava de passar.
No transcorregueren pas molts dias sens que la coneixensa que acabava de fer per mitjansament de tercera persona se convertís en personal.

Recordo que era una nit y en lo moment precís en que jo'm disposava pera anar al teatre, quan se'm presentaren lo meu amich Pérez y'l jove poeta.
La modestia, la energía de carácter, sens arribar á la petulancia, la franquesa, sens cap ribet de hipocresía; qualitats que reconeguí tot seguit en lo novensá escriptor, li acabaren de captar las mevas simpatías, que ja li havia mig guanyant per endavant la lectura de sas obras.
Llavors me oferí la seva amistat y'l seu agrahiment. Lo temps s'ha encarregat de demostrar que las paraulas ab que me las oferia li eixían del cor y no eran fillas d'un compliment.
En efecte: des de llavors ençá en tots los contratemps que han afligit ma vida sempre he tingut aprop y he trobat en ell a un bondadòs amich que las ha compartidas ab mi.
Moltas vegadas he vist pagats mos favors ab negras ingratituts, he sentit al meu vol lo calitjòs alé de las malas passions, de personas que abans me posavan als núvols y que ara, perque no m'he doblegat á satisfer sa injustificada é insaciable ambiciò, me fan una guerra hipócrita, vergonyant y desfrenada; mes ¡ay! sempre he tingut tambè al mateix temps al amich que d'amagat meu y fins contra mon voler, mogut del seu generós zel, s'ha llensat á combatre eixas ánimas petitats, venint á compartir ab mi al cap y á la fi las iras dels que tot ho sacrifican al ídol de la vanitat y explotan á la llengua patria, volent passar per redentors d'ella.

Aixís s'explica que sent ell un jove de superiors condicions á molts que'l creuhen inferior seu, se veja poch afavorit per la gloria, que may ha mercadejat. Peró en cambi, entre moltas altras de indisputable mérit literari, sevas son las composicions, Llevant Deu, Amor, La passionera y la oda Als catalans, que l'acreditan de valent y sentit trovador y de complert y franch catalá.
No voem resistir al desig de traslladar aquí la oda, que tè estrofas de primer ordre, per mès que autors de amanerats, retumbants y enigmátichs versos la llegescan, tal volta, ab la mitja rialla del menyspreu als llabis.

[...]

Lo qui escriu versos com los que acabo de transcriure ni es un ánima vulgar entre'ls homes, ni una mitjanía entre'ls bons poetas.
De segur que la major part dels nostres veritables Mestres la encabiran en sos aplechs. Y de segur tambè que, tot cor verament catalá, glatirá de noble enuig y de entussiasme al llegir eixos apóstroges que'l poeta tira en cara als catalans renegats, per desgracia en nombre creixent, des que l'adjectiu catalanista ha vingut á substituhir als substantitu catalá.

FRANCESCH PELAY BRIZ

Enllaç de la publicació a Arca

Read more →

Llegeix poesia en la inauguració Hospital

17 de juliol de 1879. Inauguració Hospital

Extret del diari El Diluvio edició de la tarda.

Desde ayer cuenta Barcelona con un nuevo establecimiento benéfico; el Hospital de Nuestra Señora del Sagrado Corazón, situado en la calle de Rosellon num. 27, inmediato al Hospital de niños...

...El señor Careta leyó una poesía suya alusiva a la ceremonia... 

Read more →