Poesia Galleca

Traducció d'una Poesia Galleca de na Rosalía Castro de Murguía.


—Es tant lo que't vull, nineta,
te porto tant gran amor,
que pera mi n'ets la lluna,
hermosa aubada, clar sol,
ayga neta de font fresca,
del jardí del bon Deu flor,
alé que mon pit fa viure,
vida meva del meu cor!

De sant Lluis fent la via
aixis jo't parlava un jorn
trobantme oprimit d'angunia,
guspirejant de passió,
mentres que tu m'escoltavas
tot desfullant una flor
perque'ls ulls no't pogués veure
que reflectian traició.

Despres que si, me digueres,
en prova del teu amor,
un clavellet me donares
que vaig guardar en mon cor...
¡Oh negra flor malehida,
que'm va ferir de dolor!
Mes, quan jo lo riu passava,
caygué'l clavell y aná á fons.
Aixís tant bon camí fassas
com va fer aquella flor!


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• La Renaxensa, publicat el 15 de maig de 1871

Read more →

Romans 27

Traducció de Cantares gallegos de na Rosalía Castro de Murguía.

(1) Las poesías que publicam, com totas las altras de na Rosalía Castro, las intitula Cantares indistintament, y van solsament numeradas, pero sens títol.

«Cando á luniña aparece etc.»

Aixis que apunta la lluna—y en la mar s'amaga 'l sol,
Tot es quietut en los camps,—tota la ribera dorm.
Sense gent quedan las hortas,—sens ovelletas los monts,
La font sense rosas vivas—y los arbres sens cantors.
Feréstech lo vent que passa—los pins mes altívols mou,
Ja á la veu que s'alsa trista,—altra mes trista respon.
Sòn las campanas que tocan,—que tocan en so de mort,
Y al cor li diuhen: «no oblides—al qui pera sempre dorm.»

!Qu' es trista! que n'es de trista—!'hora en que s'amaga'1 sol!
En que'ls estels groguenchs mostran—la seua feble claror!
Llavors una espessa boyra—tapa'ls ja confosos monts,
Y un ombra espessa embolica—la casa del meu amor.
Vanament miro y remiro,— que'ls vels de la nit traydors
Entre mos ulls y la casa—se posan ab greu rigor.

—Que fas entre tant, rnon be?—digam ahont ets, ahont,
Que t'espero y may arribas,—que jo't crido y no'm respons?
Amor meu, pot ser morires?—ó't draga la mar sens fons?
Se te'n duguè 1'ona fera—ó't perderes en los monts?
Jo vaig preguntant als ayres,— vaig preguntant als pastors,
Pregunto á las verdas onas,—y ningú, ay! me respon.
Callant, muts passan los ayres,—ni cap d'aquells pastors m'ou
Y bullint la sorda onada—va á rebentarse en los rochs.

Mes, ingrat, tu no morires,—ni perderes en los monts,
Tu pot ser mentres jo peno—de mos greus pesars tens goig.
Ay pobre de mi! pobreta!—que lo meu pit generòs
Va ser pera tu jonch debil—que ab un alé d'ayre's torç.
Y en recompensa m'oblidas!—me dónas fel y la mort,
Qu' esta paga, desditxada,— al ben aymar donáu tots.
Pero que hi fa! com t'aymava—t'aymaré... aixis cumplir vol
La que't feu de vida y ánima—generosa donació.
Lo meu cor assí't presenta—si'1 vols matar ferho pots,
Mes com que tu hi ets á dintre,—si'l matas, tu també mors.



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Lo Gay Saber, publicat el 1 de setembre de 1868

Read more →