La teixidora

Si no fes viure ab desfici,
seria lo meu ofici
un ofici mòlt bonich;
jo fins sè que tota reyna
tenia per noble feyna
lo teixir en temps antich.

Mon promés tè gran memoria,
y va contarme l'historia
d'una reyna qu'enviudá:
mes d'un príncep la volia,
y ella ab tos se prometia
quan sa tela haguès fet ja.

Y alló que dias feya,
quan era nit ho desfeya;
quiscun d'ells ab desconhort
son amor abandonava,
y ella sola's delitava
pensant en son espós mort.

Llansadora
corredora,
passa y fóra.
¡Tot fent via,
com somnia
lo meu cor!
Mon amor
es teixidor.

De ben xica estich sens pare,
ja fa temps morí la mare,
y al teler vaig travallant.
Aqui visch en companyía
d'un aucell que tot lo dia,
tot lo dia va cantant.

Mes tinch l'esperança hermosa
de que un jorn serè l'esposa
del qu'es ja mon estimat.
Sempre'm diu "dolça amoreta",
jo per ell estich desfeta...
Quin goig fa quan va mudat!

En la feyna molt s'afanya,
bon grapat de diners guanya,
es lo rey dels teixidors:
quan ell pega cop de brida,
pels fils brollan desseguida
rams, aucells, fruytas y flors.

Llansadora
corredora,
passa y fóra.
¡Tot fent via,
com somnia
lo meu cor!
Mon amor
es teixidor.

Ara vaig atrafagada,
que s'acosta la diada,
y he de ferme un rich vestit.
Ab las joyas qu'ell va darme,
que bonica he de posarme!
quin goig faré aquella nit!

Quina vida será aquella:
nostr'amor may será vella,
may deixarnos, ni un instant.
Que contenta jo estaria,
si Dèu volguès algun dia
que tinguessem un infant!

Mes callém! Des d'esta sala
sent que algú puja l'escala...
¡Ay! es ell, mon aymador!
Qu'es bonich açó que canta!
Fins la seva veu m'encanta,
son cantar m'arriba al cor.

Llansadora
corredora,
passa y fóra.
¡Tot fent via,
com somnia
lo meu cor!
Mon amor
es teixidor.


Llistat de publicacions on ha aparegut:
Llistat de premis:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada