11 de gener de 1904 La veu de Catalunya.
Publicació de l'article titulat Boria amunt.
La plassa hont encara en el sigle XVII hi havía la casa de fondre anomenada dels buydadors o fonedors, edifici que passava fins al carrer dels Cotoners (1) se deya llavors, com se diu avuy, plassa de la Llana, per ser lo lloch hont se vení larticle que ab tal nom s'expressa. Anant des d'allí tot dret a la plassa del Angel, en lo mateix punt hont s'obran la colta d'en Civader y'l carrer dels Mercaders, la una al devant del altre, comensa'l carrer de la Boria. Semblant denominació, que per la més de la gent, és avuy un misteri, no tots los autors se la explican d'una materixa manera. En aquest punt, la opinió d'en Pujades (2) que enclou las duas corrents, en lo meu concepte, és la més encertada. L'esmentat historiador vé a dir lo següent:
Deslliurada Barcelona del poder dels alarbs a principis del sigle IX, l'emperador Lluis lo Piadós, en acció de gracias, feu aixecar lo monestir conegut per Sant Pere de las Puellas en un turonet situat en las aforas. Pera mantenir lo culte diví en lo temple y pera sustentació de las monjas allí retiradas, lo mateix sobirá feu donació al monestir de gran quantitat de terras dels voltants, entre altras, las que hi havia des del edifici al entar a lo que és avuy devallada de la Presó, hont termenava la ciutat, llavors, per aquella part. Algunas de ditas terras foren destinadas al conreu, peró sembla qu'en certs endrets no estavan en disposició d'ésser plantadas, y fins en la actual plassa de la Llana hi havia ayguamolls. Siai com vulla, lo cas és que lo no conreat va destinarse a pastura, y que aixís pera'l conreu com pera la guarda del vestiar, hi havía allí gent del monestir, y també algú de dins la població. Devegadas, sobretot al estiu, aquella gent havia de passar la nit al defora ab sas béstias, y més d'un colp los alarbs convehins, y fins los de Mallorca, havían anat a fer presa de sas personas y sos bens. Ab fí de remeyar semblants danys, los ciutadans y las monjas se concertaren pera aixecar en aquell plà una torra ben ferma, ab alguns casals, barracas y corts, tot ben fortificat, hont las personas, ab sos animals, se poguessen recullir sens ficarse en la població, que's tancava mólt d'hora.
Per lo qual, aixís com los romans anomenaren forum bovarium a la plassa hont se venían los bous, (3), los barcelonins tingueren ocasió d'anomenar boeria a la fortalesa y al barri hont tancavan lo bestiar, principalment boví, y a tot aquell tros entre la ciutat y la torra. Sincopada després la paraula Boeria, trayentli la e, va resultarne Boria. Algunas centurias després, la paraula boria signifiacava en nostra llengua un aplech de mólt pocas casas.
Que'l carrer de la Boria ja és vell ho dihuen prou alguna finestra de la casa que fá cantó al carrer dels Mercaders, un soterranis que hi há en altre edifici de la mateixa via y las voltas ab que comensan casi tots sos carrerons travessers, aquests, més que per la data y la forma de sa construcció, per lo vell del sistema.
La volta de Sant Onofre degué anomenarse aixís per devoció al Sant, del qual hi hauría la imatge en una capelleta. La volta d'en Corominas degué traure'l nom d'algún propietari d'allí.
Lo carreró de Sant Ignasi avuy trencat pel carrer de la Princesa, anava a parar al dels Cotoners. Abans s'havía dit den Simó Febrer y després del Forn dels Cotoners. En una casa d'aquell carrer va viure per espay de vint días del mes de febrer de 1523, Sant Ignasi de Loyola, acullit per Agnés Pujol, viuda d'un tal Pasqual, a la qui'l Sant havía conegut l'any anterior a Manresa d'ahont la dona era filla, per haverhi aquesta anat fugint de la peste que regnava a Barcelona. La mateixa piadosa manresana, que segons la tradició era una pobra bogadera, va hostatjarlo tornant de Terra Santa tot lo temps que passá en los dos cursos de gramática llatina, aixó es des de febrer de 1524 a entrada d'agost de 1526. Durant aquest temps Sant Ignasi va estar malalt, havéntseli dut los Sagraments de la parroquia de Santa Maria; l'afavoriren las nobles damas Estefanía de Requesens, Isabel de Boixadors, Guiomar de Gralla y la més gran y celebrada per son saber que per sa noblesa Isabel de Josa.
Per la terça y darrera vegada estigué Sant Ignasi en aquella casa y, a Barcelona, a las darrerías de 1527 quan va anarsen a París ahont arribá el 2 de febrer de 1528.
La volta de Sant Francesch, per sa forma tortuosa y per lo volat dels alts de sas casas primeras, bé sembla un carrer mig-eval. Antigament s'anomenava den Marimon. L'origen del nom que avuy porta tal vegada sía que'ls habitants de la Boria, dels Carders y'l demés vehinat atribuían a un favor del Sant d'Assís l'haverse deslliurat de la peste que hi hagué a Barcelona l'any 1651. Per tal motiu, se troba que si no fins més tart, encara en 1807, los qui vivían per allí, lo diumenge 11 d'octubre celebraren una funció solemne en lo convent de Santa Caterina.
De la volta d'en Miramberll, res puch dir, com no sía que abans ne deyan del Hostal de la Bota.
La volta de las Filateras ha tingut també'ls noms den Catllari, de les Soler y den Pere Boquer. Las edificacions en las quals s'assenta la volta propiament dita son las més notables de tota la Boria, principalment la de més cap a la plassa del Angel, que té un bell enfront del sigle XVI, de pur Renaixement, treballat ab una finor talment italiana. Abdós edificis constituían la casa gremial dels calderers.
Aquest ofici, –establert en un carreroó desde'l d'en Avinyó al d'en Raurich abans d'allargarse la iglesia dels Trinitaris desde'l creuer enllà, –tingué, segons Capmany, sos primers estatuts en 1395. En 1453 (no en 1446 com aferma l'esmentat autor), va publicarse una crida dient que "aquells qui useu del offici de caldarer en la dita ciutat acostumen de tenir e exercir lo dit offici en un carrer prop la esgleya de la Sant Trinitat apellat dels caldarers e en lo pla appellat den Lull tan com es de la carnicería den Lastis fins al abeurador deuant la capella de Santa Marta anant fins al mur de la mar", y prohibint, finalment, que exercissin en altres llochs de la població.
La casa que toca ab la dels calderers y porta'l nombre 3 (5?), és una memoria venerable de l'antiga ensenyansa barcelonina. Mentres s'estava fent l'edifici del Estudi General o Universitat Literaria, las aulas eran establertas en el carrer d'en Ripoll, devant de la volta de Mice Ferrer; no obstant, per insuficiencia del edifici, s'explicavan algunas materias en altres llochs. Un de aquests fou la dita casa, en la qual, segons tradició conservada per estadants antichs, va apendre llatí Sant Ignasi de Loyola a la edat de 33 anys entre minyons de 12 y 13, essent mestre séu lo doctor Geroni Ardévol, home tan notable per son saber com per sa virtut.
Al costat mateix, en lo nombre 3 de la Boria, al endret del primer pis, se veu una imatge del Beat Salvador d'Horta dins d'una capelleta. Se diu qu'en la casa que allí hi havia en lo segle XVI, hi va estar d'aprenent de sabater lo qui després fou frare y, per sas virtuts, se venera en los altars.
Complert ja'l fi que'm proposava, abans de pendre comiat dels qui han tingut la paciencia de seguirme en mon passeig, retrauré una feta no molt antiga, que no deixa de venir a tom.
Després d'haver bombejat a Barcelona'l dia 3 de Desembre de 1842, lo general Espartero, pera castigar la ciutat, va imposarli una contribució extraordinaria de 12 milions de rals. La tropa havia d'anar a cobrar a cada hú la part que li tocava; però li fou impossible durho a cap, donchs en una sola nit foren esborrats tots los nombres de las casas y'ls rètols dels carrers. La idea partí d'un home que, per espay de mólts anys, fou catedratich de la Universitat Literaria y va executarse ab la direcció dels tertulians d'una botiga de xocolater que hi havia llavors en la Boria.
(1) Geroni Pujades.–"Crónica universal de Catalunya" llib. IX, cap. XXI
(2) Ibidem
(3) Aquest únich orígen atribueix algun autor a la paraula Boria.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada