Error en la nova edició de Lo Rondallaire

Lo Rondallaire de l'escriptor Francesc Maspons i Labrós.

Els volums que componen Lo Rondallaire són una gran col·lecció de contes catalans que en Francesc Maspons va anar recollint i preservant. En la nova edició d'aquesta col·lecció, que es va publicar l'any 2010, també hi podem trobar un estudi d'en Josep Maria Pujol, professor de la Universitat Rovira i Virgili, on assegura que un seguit de rondalles aparegudes sense firmar al Calendari Catalá les podem atribuir també a la ploma d'en Maspons. En Josep María Pujol argumenta:

La imatge idealitzada de Catalunya que pretén donar Maspons al Rondallaire presenta un inesperat contrapunt amb una sèrie de set rondalles anònimes publicades al Calendari Català 1874 (imprès, doncs, a finals de 1873, és a dir, entre els volums segon i tercer del Rondallaire). Es tracta de "Doble vista de un cego", "La rateta", "La pregunta de Sant Pere" (un relat de la sèrie de nostre Senyor i sant Pere que justifica un càstig diví en el qual paguen justos per pecadors, "El rellotge de sol", "Conversió", "Si us plau per força" i "Lo dimoni de les dones". En principi es podrien pensar que són de Briz, atès que des del primer moment havia anat publicant al Calendari relats de caire popular i d'intenció còmica, a la manera dels que Roumanille anava pulicant a l'Armana Prouvençau sota els pseudònim de Lou Cascarelet, però "La rateta" figura al Rondallaire i un altre dels relats d'aquesta sèrie, "Lo rellotje de sol", torna a aparèixer més endavant a La Llumanera de Nova York (4, nº29 setembre 1877) signat explícitament per Maspons. Aquests dos detalls fan versemblant d'atribuir-li la sèrie sencera. Per a "La rateta" es tractaria d'una prepublicació; i és possible que vencés els seus escrúpols publicant "Lo rellotge de sol" fora del Rondallaire. L'atribució surt refermada si tenim en compte que Maspons publicarà dues rondalles més de característiques semblants: Cuentos Populars: Lo Sant Cristo (La Llumanera de Nova York 2, nº 7 maig 1875) i "Los dos cirugians".

Segons l'argument d'aquest professor, si dos dels contes sense firmar del Calendari Catalá pertanyen a la ploma d'en Maspons el més probable sigui que la resta també pertanyin al mateix autor. El problema d'aquest raonament arriba quan un d'aquests relats, La pregunta de Sant Pere, apareix en el llibre Brosta de l'escriptor Antoni Careta i Vidal. D'aquesta manera, podem assegurar que, com a mínim, un d'aquests relats no va ser escrit per l'autor de Lo Rondallaire. A més, tenint en compte la gran quantitat de col·laboradors que arrossegava en Pelay y Briz al seu voltant¹, sembla un pel agosarat poder assegurar que dites rondalles puguin pertànyer totes elles a un mateix autor.

¹ A l'inici del quart volum de la col·lecció CANSONS DE LA TERRA CANTS POPULARS CATALANS en Francesch Pelay y Briz agraeix l'ajuda de tots els col·laboradors que hi han participat: Antoni Careta, Francesch Ubach, Francisco Maspons, María de Bell-lloch, Joan Sitjar, Ramon Picó, Francesch Masferrer, Pere de Rosselló, Joseph Roca y Roca y alguns altres.