Visió

I

Vaig despertarme, y bé'm dol.
Corría a sa posta'l sol
y fosquejava la sala,
quan a mon pare finat
viu, hermós, transfigurat
encontrí al peu de la escala.

Duya lo pit descobert.
Jo, ab goig me'l mirava, cert
de vèurel de la mort lliure...
Y ell me digué, ab viu dolor:
«¡Ay , fill meu! Aquí, en lo cor,
sent un mal que no'm deix viure!»

Quan vaig sentirlo ¡ay de mi!
ab gran fadich lo prenguí
y a la mia cambra'l pujava.
Mentre l'anava pujant,
ell m'abraçava plorant
y, tot plorant me besava.

Y abans de que jo pogués
dexar en mon llit extès
a mon pare per curarlo,
de colp lo somni finà ;
mes a l'ànima'm tocà,
que maymés podré oblidarlo.

II

Ara, lo sol al ponent
me fa pensar tristament
en l'aparició somniada.
¡Oh! ¿La resurrecció
y la transfiguració
no són cosa revelada?

¿Podrà ser. Redemptor meu,
que, inflamat d'amor, volguèu
a mos ulls manifestarvos
per a traurem del pecat,
recordantme que só nat
per a salvarme y amarvos?

Si aquell sol ponent vol dir
que ma vida va a finir
y'm volèu salvat, puch serho.
¡Fèume ser digne de Vós!
¡Jo en Vós crech, Deu poderós!
jo a Vós amo, en Vós espero!

Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Catalana, publicat el 15 de juny de 1921