En la resurrecció d'un Gremi - Butlletí AC Mercers al Detall de Barcelona

Setembre de 1923 - Butlletí de la Associació y Cooperativa de Mercers al Detall de Barcelona, any 7, nº 9.

Mentre'l mal va fent de les seves en perjudici de lo poch (¡y tan poch!) bo que ja resta, ab tot, cal dir que algunes vegades se noten intents de reacció sanitosa, com es, per exemple, lo que donen los Mercers Julians ajuntantse gremialment; es a dir, tornant a sumarse a la sana Tradició, de la qual may había d'haver renegat cap poble ni cap estament social.

Lo dit gremi, en lo qual compto al alguns bons amichs, publica una revista y aquests me demanaren que escrivís per ella alguna cosa. Res vaig prometrel, ab tot y pensar complaurels en mes o en menys, ja que's tractava de gremis, als quals sempre he tingut grossa afició, y sobre tot del gremi dels Julians, del qual ja'm ve de lluny saberne algunes poques cosetes.

Sé, per exemple, del tal gremi, y fins ho he vist en pintura, que tenía la casa en la plaça del Angel, poch mes o menys en lo que ara es entrada del carrer de Jaume 1er y al costat d'una font gòtica que vaig aconseguir encara; que pèls baixos de la casa dita s'entrava a la devallada de la Llet; qu'entre les obertures del enfront del primer pis, hi havia una capella ab la imatge del Cavaller Sant Julià, pel qui semblaven esser tots los afectes del gremi, donchs lo Sant Julià Abat, compatró de la casa, quasi per res sonava, talment com si no existís.

Sé també, que ja en lo segle XVI, per les festes publiques, comptava'l gremi ab la invenció del pas de la Caça de Sant Julià. En la relació dela entrada del excelent Emperador Carles V en Barcelona, s'esmenten, entre les móltes corporacions que anaven a rèbrel:

"Item mercers ab lur pano ab reprensatacio de Sant Julia caualcant anant a casa (caça) en companyia  de altres de cauall ab vna tanca feta a forma de vn bosch ab rama dek qyak feran volar molta natura de ossells ço es coloms, tortres, guatles, mussols e altres. E [duyen] barretas de grana tots en vna manera vestits ab cascauells a les cames fahent lo ball de la Tribalda tots enramats de fulla deura." (Arxiu Municipal de Barcelona. Quart llibre de Cerimonial, fol. CXXXX vi.)

Ab lo temps, lo gremi prenía gran volada, ja que anaven ingressanthi oficis y mes oficis. Segons sembla, totes aquelles corporacions de menestrals que comptaven ab poch nombre de persones havíen ja pres com per costum ficarse en los Julians; y no solíen pas esser los quí açò feyen los qui mes conexió teníen ab los botiguers de teles ni ab los mercers, donchs hi figuraven oficis de tant poca similitut com les quinquillayres, los naypers y'ls ullerayres.

En lo segle XVII apar que'l mal de la invasió deguè arriar a tal punt, que'l savi Concell de Cent hi pendria cartes per adobarho, perque llavors no s'havien inventat encara les corporacions administratives ab l'obgecte únich de traure'l such dels administrats. Alguna cosa va ferhi, y de profit, no'n càpia dupte.

No he tingut lleure per averiguar si'ls Julians arribaren a surtir ab sa invenció per rebre al lladegaç de Felip V; pero es ben segur que, si hi foren, ja no ballarien la mateixa dança ab que reberen al gran Carles. Havia passat mes d'una centuria y mitja; la Tribalda era ja cosa antiga, pero lo cert y evident es que Barcelona y Catalunya "ballaven ab la mes lletja", com segueixen  ballanthi e hi ballaràn encara qui sap lo temps, si Déu no'n té misericordia. ¿Per que?

Pero, deixant aquest ordre de consideracions, que'ns duria massa lluny si arribessem a ficarnoshi, alegremnos (perque tot es començar) de que hi haja estaments que donguem l'exemple d'amor a les bones tradicions llurs y al nostre idioma; y ja que d'idioma es tracta, aqui he de fer un prech als bons Julians.

Procuren no deixarse vence péls propogadors fins a la imposició y tot, d'un llenguatge que aquests diuhen nou y que ho es dins en sa fesomia ortogràfica, llenguatge que may ningú ha parlat, ni's parla, ni's parlarà may en la vida per mes que facen llurs adeptes; y procuren, ademés, los bons menestrals amichs esmenar los vicis de léxich que hajen contret, con son dir al major, per "al engròs"; al detall per "a la menuda"; mostrador per "taulell"; escaparate per "aparador" y tants altres com enlletgeixen la rica, noble y gloriosa llengua catalana.

¡Així Déu Nostre Senyor y'ls Sants Julians, tant lo Cavaller com l'Abat, prosperen al gremi y als qui l'han ressucitat y tan coratjosament lo mantenen!