Obituari - Diccionari Llengua Catalana

1924 - Bolletí del diccionari de la llengua catalana, Volumen 13

N'Antoni Careta i Vidal

Nat a Gràcia l'any 1843, se passà una partida d'anys feynetjant en l'art de teixir. Mes tart entrà d'oficial a l'arxiu de l'Ajuntament de Barcelona, a on el coneguérem i ens feu costat resoltament en la tasca del Diccionari. Sembla que feu la transcripció d'una partida de volums del Manual de Novells Ardits (antich Dietari de l'Ajuntament barceloní) que passant a les mans dels caixistes han donat per resultat desset toms de 4t de 400 a 500 planes quiscún, elegantment estampats, que honren l'Ajuntament que elze publicà i son una mina riquíssima per la nostra lexicografia i la nostra gramàtica.

En Careta era prosador i poeta molt apreciable i fervent conrador de la nostra Llengua, colaborant meritoriament an el Gay Saber, a La Veu de Catalunya (setmanari), La Ilustració Catalana i a Catalana d'En Mateu. L'any 1882 publicà un tom de poesies, anomenantles Eures, i després un esplet de proses narratives i novel·lesques baix del nom de Brosta, Narracions Estranyes, Rajolins, Cor y Sanch, Les Conseqüències. Sembla que deixa dues novel·letes inèdites: El rebombori dels llibres i En Joan dels Estalvis.

També escrigué p'el teatre Vells i joves, La marca de foch i Tot per ella. Traduí del provensal Els Carboners d'En Fèlix Gras. Aquestes clarícies les prenim de l'article necrològich que li dedica devotament Mn. Jaume Barrera demunt Catalana (29 febrer d'enguany).

En Careta publicà Diccionari de Barbrismes introduhits en la llengua Catalana. —Barcelona, 1901 —XXII + 477 planes de 220 x 138 mm. Aquesta obra ès una contribució importantíssima a la [247] lexicografia i gramàtica de la nostra Llengua. Dins la seua especialitat, no n'hi ha cap altra publicada que s'hi puga comparar. Això només basta per fer perdurable la memòria d'En Careta i per contarlo entre els mes egregis benefactors de la Llengua catalana com Milà i Fontanals, Tomàs Forteza, Balari i Jovany, Marian Aguiló, P. Jaume Nonell, Mn. Jacinto Verdaguer. ¡I un home així no meresqué may dels Instituters la mes insignificant distinció, sino el mes absolut despreci! ¡I pretén l'Institut esser la mes alta representació de la Cultura i de la Ciència Catalana! ¡Pobre Cultura! ¡pobre Ciència catalana si no tenia altres representants!

Deixemlos córrer an els Instituters, i fassem constar que N'Antoni Careta i Vidal, consagrat tot temps a la seua honorable família i an el servici i enaltiment de la Pàtria i de la Llengua, dia 10 de febrer d'enguany donà l'ànima a Deu així com havia viscut sempre, com un bon cristià. ¡Que'l vegem tots a la Santa Glòria! Amèn.