Jo vaig llegir los teus versos
fa mòlts anys essent petit,
y tant vaig enamorarmen,
qu' encara'm dura l'encís.
Tos cants pera mi van esser
l'arch preciòs de Sant Martí
que'ns trau la melanconía
d'un cel nuvolós y trist.
l'arch preciòs de Sant Martí
que'ns trau la melanconía
d'un cel nuvolós y trist.
No hi he vist poelisarshi
fellonías ni grans crims,
ni pintarshi cataclismes,
ni lloharsi passions vils;
fellonías ni grans crims,
ni pintarshi cataclismes,
ni lloharsi passions vils;
pero, en cambi ¡qué grandesas
descobres d'entre lo xich!
¡que'n mostras de flors boscanas
mellors que las de jardí!
descobres d'entre lo xich!
¡que'n mostras de flors boscanas
mellors que las de jardí!
Digas, cantor ¿d'hont los treyas
eixos conceptes sublims
que l'ánima embadaleixen
com ressò del Infinit?
eixos conceptes sublims
que l'ánima embadaleixen
com ressò del Infinit?
De saberho y d'abrassarte
era tant lo meu desig,
que á Madrid volat hauría
jo, que no vull res d'allí.
era tant lo meu desig,
que á Madrid volat hauría
jo, que no vull res d'allí.
Pero Dèu may va permetre
que á la Cort poguès venir
á cercarte ni á la bella
terra que va ser ton niu.
que á la Cort poguès venir
á cercarte ni á la bella
terra que va ser ton niu.
Ara, ja no podrè véuret
may mes en lo mòn dels vius..
¡Ay! (¡perqué vares morirte,
poeta de cor senzill!
may mes en lo mòn dels vius..
¡Ay! (¡perqué vares morirte,
poeta de cor senzill!
¿Quí, com tu alentará al poble
ab honests y dolços rims
á muntar lo seu Calvari
com si fos verger florit?
ab honests y dolços rims
á muntar lo seu Calvari
com si fos verger florit?
¿Qui mantindrá sa esperansa?
¿Qui calmará sos neguits?
¿Qui parlará aquell llenguatge
que á tothom fa embaladir?
¿Qui calmará sos neguits?
¿Qui parlará aquell llenguatge
que á tothom fa embaladir?
Lo meu cor tot va somoures
des del punt que l'escoltí.
des del punt que l'escoltí.
Prou he volgut imitarlo:
pero may ho he conseguit.
pero may ho he conseguit.
Per voler de Dèu cantares,
ben clar en ton llibre ho dius.
Si tant bè aquí refilavas,
¡cóm dens ferho al Paradís!
ben clar en ton llibre ho dius.
Si tant bè aquí refilavas,
¡cóm dens ferho al Paradís!
La teva ánima preciosa
en himne etern deu brunzir
¡Com estarán escoltante
encantats los serafins!
en himne etern deu brunzir
¡Com estarán escoltante
encantats los serafins!
Poeta de la mev'ánima,
aucell que al Cel vas fugir,
ja sé que has mort per la terra;
pero en mon cor ets ben viu.
aucell que al Cel vas fugir,
ja sé que has mort per la terra;
pero en mon cor ets ben viu.
Per' tu, que no'n necessitas,
havem pregat jo y mos fills...
Ells t'estiman per tas obras;
prega per ells, dolç amich.
havem pregat jo y mos fills...
Ells t'estiman per tas obras;
prega per ells, dolç amich.
Fill d'una terra oprimida,
noble patrici viscahí,
demana á Dèu que deslliure
ton país y'l meu país.
noble patrici viscahí,
demana á Dèu que deslliure
ton país y'l meu país.
Y á aquest Deu, que tant t'estima,
¡demánali un lloch per' mi...!
Si en carn no poguí may véuret,
t'abrassaré en esperit.
¡demánali un lloch per' mi...!
Si en carn no poguí may véuret,
t'abrassaré en esperit.
Mars de 1889
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- La Ilustració Catalana, publicat el 15 d'abril de 1889
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada