La Caritat

A Badalona, ab motiu d'inaugurarse'l monument dedicat à son benfactor D. Vicents de Roca y Pi.

(SONET)

La Caritat es ángel que aixopluga
sota sas alas, com lo cel inmensas,
las miserias, los dols y las temensas
de la humana existencia malastruga.
Ditxós un poble quan tal bé ell li duga
que senti'l rich: Part del tresor que llensas
pot minvar aquí baix penas intensas,
fent que'l martiri soportarse puga.

Tu, hagueres mes ventura, Badalona,
pel zel angélich d'un amant fill teu
que tot quant possehí, per sempre, 't dóna.
Áb gratitut lo bé que't fan corona;
y creix, creix en virtuts, filla de 1'ona,
espill dels pobles benehits de Dèu

20 novembre de 1892.

Llistat de publicacions on ha aparegut:

Observacions:
N'Antoni Careta Vidal llegeix aquesta poesia el 20 de novembre de 1892 en la col·locació de la primera pedra al monument de Vicenç de Roca i Pi a Badalona.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada