Bons recorts - Calendari Català 1878

I . 

Bon xich déu valdre la nostra renaixensa quan no ha mancat qui se volguès afillar. Nos referim a l'atmósfera que han creat alguns escriptors d'una terra germana, atmósfera qu' erradament bo fomentaL cert crítich castellá, provant ab açó que parla de lo que moy ha sapigut. Lo Mestre en gay saber en Joaquim Rubió en un lluminòs discurs escrit en castellá ab datos copiosissims, ha provat fins la evidencia lo ridícol de tal suposiciò; mes, algú de fora Catalunya, gens enterat de nostra literatura, dupta de lo que afermem, préngas lo travall d'estudiar las obres catalanas publicadas darrerament, y de segur nos donará la rahò.

Mel y fel d'En J. Riera; Cansons de la terra, (V, volum) y La masía dels amors, (terça edició), abduas En F. P. Briz; Romancer catalá, histórich tradicional y de costums, d'En F. Ubach, mestre en gay saber; Tradicions del Vallés, d'En F. Maspons; Flors de maig, de diferents autors; Tradicions religiosas, obra premiada de N'Agna de Valldaura; La guerra, d'En J. d'Argullol; Lo sometent, dels Srs. Corolen y Pella; Lo caragirat, novela premiada En J. Martí y Folguera; una colecció de poesies d'autors catalans, impresa á carrech del Ajuntament; dos volums del certámen dels Jochs Flarals, un de l'Associaciño literaria de Girona, altre de La Misteriosa y un llibre imprés ab mòlt luxo á Mallorca ab lo títol d'Homatge al Beat Ramon Llull en lo quin figuran las firmas dels mes distingits escriptors mallorquins.

Mes que sia escrita en castellà, per assumpto de que tracta, no devem passar per alt l'obra que sobre el pintor Viladomat, está publicant En J. Fontonals del Castillo. A son temps també va eixir Lo rat-penat, calendari pera 1877, que doná á llum En C. Llombart. La Renaixensa, de Barcelona; La Llumanera, de Nova-Yorck y L'aureneta, de Bons-Ayres,segueixen publicantse; y entr'any eixiren dos nous periódichs, La familia cristiana, que va suspendre sa publicació, y L'art del pagés, que surt setmanalment. 

Segons tenim entés, en C. Llombart, de Valencia, tracta de reproduhir las Trobes en llahor de la Mare de Dèu, que's diu esser l'obra primera que s'estampa en dita ciutat; En F. Ubach, amaneix un llibre d'Elegias, y'l jove poeta N'Enrich Franco, se disposa á estampar una traduccio de las poesias de Becquer.

Havem de fer esment també de la formació d'una Associaciò catalanista d'excursions científicas, de la qu' esperem resultals mòlt profitosos, ja que té per objecte investigar tot lo de Catalunya referent á ciencias, literatura y arts.

----

 

Lo teatre, per desgracia 's ressent un xich de l'afició a las obras de espectacle y á los del genre bufo; ab tot, fòra tareya un xich llarga ocuparse de lo mòlt que s'ha posat en escena, y aixís nos limitarem á dir que las obras Com succeheix mòltas vegadas, d'En B. Carcassona, y La pagesa d'Ibissa, d'En R. Bordas, han sigut mòlt aplaudides, descollant entre totes lo drama Los segadors, d'En F. Soler, qual efecte dramátich del final del segont acte es rigorosament historich y d'efecte dramatich notabilissim.

 

II. 

Heus aquí'l resultat que donaren enguany los Jochs florals de Barcelona:

Flor natural: L'any mil, de N' A. Guimera, qui feu reyna de la festa á la Sra. Na Josepha Sabater d'Aldavert. —Primer accessit: Anada á Montserrat, d'En J. Franquesa. —Segon acessit: L'anima en pena, de N'A. Pagés. —Englantina d'or: Lo darrer plant d'en Claris, de  Guimerá. —Primer accéssit: La balalla de Port, de P. Pí y Parera. —Segon accéssit: La campana d'Osca, d' en J. Martí y Folguera. —Viola d'or y argent: Romiatge, del mateix Guimera. —Accéssit: Lo plor de Jeremías, de N'E. Coca. —Premi del Centre de lectura de Reus: A una dona, de Pagés. —Premi de la Excma. Deputació de Barcelona: L'Atlántida, del prebere mossen Jascinto Verdaguer.

Restaren sens adjudicar los premis de la Deputaciò de Alacant, del Ateneu y de La Renaixensa.

Al estampar lo Calendari del any passat, encara no se sabia res dels certámens de Lleyda y de Girona; en lo primer foren guanyadors, escrivint en catalá, les Srs. Ubach y Pastor Aicart; en lo de Girone surtiren los Srs. Ubach, Ferrer y Vinardell. 

Altres certámens hi ha hagut; mes aquí sols donarém compte dels quins tenim memoria.

• Certàmen Clavé. Foren premiats los poetes Srs. Roca y Roca y Vidal y Valenciano.
• La Misteriosa. Srs. Obradors, Verdaguer (J.), Franquesa, Pirozzini (Q. E. P. D.) y Vilanova.
• Joventut católica. N'Agna de Valldaura, Srs. Verdaguer (J.) y Amer.
• Certámen de Sans. Srs. Raventós, Ubach, Farré, Rossell, Vilanova y Pau.
• Junta de firas y festas de Barcelona. Guanyá'l premi de prosa N'A. de Bofarull; lo de poesía no s'adjudicá. 
• Col-legi mercantil. Srs. Torres, Pau, Soler, Gallart, Vilanova, Boix y Tison.

Altres sòn encara'ls concursos celebrats, dels quins no parlem pera no allargar massa aquest article. Al mirar com l'afició á esta mena de festas va propagantse cada dia mes, nosaltres, que desitjariam veure á tothom ben coneixedor de nostra llenga y enamorat del art, no sabem si alegrans ó entristirnos de lo qu' estem observant; es á dir, no sabem si veure en açó lo progés ó la decadencia de nostre renaixement. Pera que no cregan infundats nostres temors, posem á continuaciò las seguents preguntas.

¿Hi ha'l nombre suficient de persones prou aptas pera formar tants jurats com sòn menester á tants certámens? Ab la freqüencia ab que aquest se celebran, ¿es fácil que tingan prou maduresa mòlts dels travalls que hi concorren? 

¿No podría ser qu' estenense aquesta aficiò, los premis no servissen mes que pera fomentar reputacions falsas y ridícolas? No exposarem, per ara nostre humil juhí sobre materia tant delicada y trascendental; pero no es mal que tingam present qu'en tals assumptos val mes la qualitat que la quantitat.

III.

Ara just es que parlem un xich de nostres artistes. Comensem pèls certamens. En lo que obrí la societat choral Euterpe, foren premiats per sas composicions los musichs Srs. Martinez, Cuspinera, Forns y Gimenez Amigó.

En lo concurs que promogué l'Ateneu barcelonés, guanyaren los premis per dibuixos d'aplicaciò al art ó á la industria los Srs. Rigalt, Morell, Torres y Reyatò, Balet, Tenas, Rabadá y Lange.

Sempre havem cregut que total las art devien concorre á nostra renaixensa y aixís sembla que'u comprengan ja alguns pintors y escultors. Fa poch temps que'l distingit escultor Sr. Foixá va modelar las imatges de N'Aribau y En Clavè, las que reproduhidas, se venen á preu no gens car. Per altra part, artistas tant reputats com los Srs. Urgell, Nobas, Vallmitjana, Clarassó, Pallissa y algun altre, han ofert quadros ó esculturas pera recompensar traballs literaris en alguns dels certámens poch ha celebrats.

Algunes revistas del estranger s'han ocupat de nostre mohiment, en especial de las Cansons de la terra, d'En F. P. Briz y de Lo rondallayre, y las Tradicions, d'En Maspons. La prempsa de Madrit tambè ha tingut algun cop paraulas de lloansa á favor de nostra literatura, y seriam injusts y desagrahits sino recordessem aquí lo que ha fet lo diri La Mañana publicant articles bibliográfichs é histórichs referents a Catalunya. Altre periódich de la mateixa localitat ha dat á llum traduhidas las bellas poesías que ab lo títol A una morta valgueren á son autor en Francesch Matheu, una honrosa distinciò en los Joachs florals. Tambè han tingut los honors de la traducció algunas poesías dels Srs. Guimera, Pons y Massaveu y Riera.

Més no tot poden ser enhorabonas. Per desgracia no mancan esperits esclusivistas que, volent fondre totas las ideas en lo mottlo de la seva conveniencia local ó nacional, que motejan la nostra parla de dialecte. Aquí havem de dirigirns per fersa á un corresponsal que tè la Ilustracion española y americana, qui ab motiu de nostra festa de maig, se permet tal incoveniencia ab nostra llenga y fineix aconcellant á nostres escrigan en castellá.

En hora bona, Sr. Garcia del Real, que'l catalá que'n sapia parle castellá ab los castellans ó francés ab los francesos: los homes de tot arreu tenen necessitat d'entendres per las especulacions de le vida; mes de aço á abdicar de la Ilenga en que aprenguerem de parlar per escriure en la del vehí, hi va gran diferencia. Cada hu's deu a sa patria; y ja que V. cita com á exempIes als Srs. Soler y Balaguer, li respondrem de passada que per mòlt qu' ells valgan escrivint en castellá, valen mòlt mes, infinidament mes escrivint son propi idioma; que idioma es, al menys, tant com puga serho'l castellá. Sabut es, ja de molt antich, que'ls millors poetes tots ho foren en sa propia llengua; aixís ho deya fa mes de dos segles un home de gran cap y de cor recte, l'inmortal Cervantes.

MORTS. 

En Joseph Coll y Vehí, lo distinguit advocat, lo savi catedrádich, lo judiciòs pensador, l'escriptor elegant, y polit, baixá á la fossa. Escrivint en castellá havia lograt ferse un lloch envejable, cosa dificilíssima en qui de xich ha aprés un' altra llenga y qu' ell havia adquirit en grau tant alt que son parer era molt considerat fins en la mateixa Academia. Va dedicarse un tant á la política; pero totes les passions deuhen callar davant del home que may volgué traure res de la cosa pública, ans procurá á deure tot lo qu' ell era á sos propis mérits. Consegrat en certas ocasions el periodisme y sempre á la cátedra, arribant á ser director del Institut de Barcelona, no li fou possible entregarse de ple nostre renaixensa; pero hi travallá ab entusiasme ocupant algunas vegadas un lloch entre'ls mantenedors dels Jochs florals y escribint algunes bellas composicions.

En Tomás Padró, lo fácil y graciòs dibuixant que havia il·lustrat moltas publicacions catalanas, tambè passá á millor vida.

En Felip de Saleta ha mort molt jove deixant publicats dos llibres y diferents travalls en La Renaixensa y altras coleccions. Tan entusiasta com ell y encar mes jove hem perdut també á En Ricart Poch autor d'algunes poesías y generós protector de tot lo que fos catalá.

N'Isabel de Villamartin deixá esta vall de llágrimes fa poch temps. Per mes que no vegé la llum primera en nostre patria, sino en la bella y malhaurada Galicia, contribuhí á nostre restauració y li foren premiadas composicions en los primers anys dels Jochs florals.

Devem un bon lloch en estas planas, y en nostres cors á la memoria un catalanista com pochs n'hi ha. Nostre bon amich En Joseph Rialp y Ortoll no era poeta ni artista, sino comerciant; pero dintre tots los medis de que podia disposar, era un protector decidit de las arts y la literatura, en lo qu' esmersá una porciò no gens xica de sos cabals, aixís com també mòlts y ben desinteresats travalls en la propaganda. A estas qüalitats, reunia la de ser un home honrat, bon fill y lleal y carinyós amich com pochs n'hi haja.

A l'hora d'estamparse aquestas ratllas, acaba de finar n'Antoni Llaberia, jove periodista qu' en sos primers anys havia compost algunes poesías catalanes.

Al cel nos vejam, cars amichs y venerables compatricis. 

Antoni Careta y Vidal

Enllaç de la publicació a Arca.