I .
"Quin il·lustre exemple tenim en esta mateixa nissaga que ocupa l'estrem de nostra Península oposat al nostre...!
Ella á la que cap altra iguala en sa prodigiosa activitat cientlfica é industrial, ella que sapiguè pasmar al mon ab empresas casi verasemblants, perpetuant son nom en l'Orient, es la que mostra un amor mes pur y ferm á la llenga dels seus progenitors, fent gala d'esmersarla no tant sols en los esbarjos de la conversa passatgera, sino tambè en obras destinadas per la estampa á l'inmortalitat..."
Aixís se expressa referintse á Catalunya D. Joan A. Saco en lo prólech un volum de "Versos en dialecto gallego" escrits per D. Joseph Perez Ballesteros; y nosaltres, desprès de regraciar al generòs é il·lustrat escriptor foraster, invitám als que no cregan semblant afirmació pera que llegescan los títols de las obras catalanas que s'han publicat enguany (1).
Lo proces de les olives, fet estampar á Valencia per En C. Llombart; Diccionari de las llengas catalana y castellana, per En Jaume Angel Saura (6a edició); Quadros en prosa, de En J. Pons y Massaveu, Perlas catalanas y Poesias, de N'Artur Masriera; Flors d'enguany, poesías de diferents autors, publicadas per En F. Rodriguez; un plech d'Epigramas catalans; Escenas de la vida pagesa, d'En J. Riera; un estudi sobre'l Teatre catlá, d'J Maluquer y Viladot; Intimas y cantars, d'En Miquel Pala; Lo Carnestoltas á Barcelona en lo segle XV, de N'A. Balaguer; lo volum dels Jochs Florals; los dels certámens de l'Associació literiraria de Girona; de la societat Niu guerrer y Centro Graciense; Barcelona, ressenya histórica de N'A. Aulestia; Traedias, d'En V. Balaguer (2a edició); Baladas, per En F. P. Briz; Tabal y Donsanyna y Tipos d'auca, del citat senyor Llombart y altres; L'Atlantida, de mossen J. Verdaguer; Brosta, del autor d'estas ratllas; La Divina Comedia traduida per Mossen Febrer y publicada per en C. Vidal; y l'Album pintoresch monumental de Catalunya col·lecciò de vistas heliógraficas acompanyadas text explicatiu.
Segueixen repartintse la Biblioteca catalana, dirigida per En M. Aguiló; lo periódich Lo Gay Saber despres de alguns anys de no publicarse va reheixir á principi de aquest; segueixen la revista La Renaixensa y l'Art del Pagés; á Vich s'ha fundat un setmanari baix lo títol La veu de Montserrat y aquí á Barcelona entre la muniò de periódichs setmanals que sol haverhi, se distingeix La Nunci per son carácter mes literri; continuan surtint á Nova York La Llumanera y á Bons Ayres L'aureneta, com també los calendaris Lo Rat-penat, de Valencia y á Barcelona lo de L'art del pagés y lo Institut catalá de Sant Isidro.
Está á punt d'eixir Lo Reliquiari, d'En F. Matheu y si no estem mal informats, En F. P. Briz va á publicar un llibre de poesias que du per nom Primaveras. N'Emili Vilanova pensa ferne tambè un altre de quadros de costums y En J. Montserrat potser donga á llum sa traducciò de las Messénicas de Tyrteu que li valguè un premi en lo certámen de Montpelier.
A mes de la Societat catalanista d'excursions científicas, qu'es la que publica l'Album pintoresch monimental, se ne ha fundat un'altra ab lo títol de Societat catalana d'excursions, y Valencia ja compta la de Lo Rat-penat.
-------------
II.
Heuse aquí lo resultat del Jochs Florals d'enguany.
Flor natural: "Locriat major", d'En Martí Genis. —Primer accéssit: "La poesia", d'En J. Martí y Folguera. —Segon accéssit: "Afany", anónima. —Englantina d'or: "Embarcament del exercit catalá per la conquesta de Mallorca", d'En D. Calvet. —Primer accéssit: "Serps del cor", del senyor Martí y Folguera. —Segon accéssit: "La comptesa Malhalta", de la Sra. Na Dolors Moncerdá. —Viola d'or i argent: "La filla de Jephté", d'En J. Torres y Reyató. —Primer accéssit: "L'ángel caigut", anónima. —Seson accéssit: "Tardor", d'En J. Franquesa. —Lliri d'argent y or ofert per la Diputació de Lleyda: "Armengol de Gerp", del citat Sr. Martí. —Accéssit: "Lo canal de Urgell", de N'Artur Gallard. —Pensament d'argent y or ofert per la Deutació Balear: "La Llegenda de la Patria", d'En M. Obrador y Bennassar. —Accéssit: "La corona", del sobredit Martí. —Rosa de or y argent oferta per la Deputació d'Alacant: "La canso del treball", del mateix. —Agulla de or oferta pél Ajuntament de Figueras: "Empurias, de idéntich autor que l'altra. —Brot de roure d'argent ofert per la Societat La Misteriosa: "Primavera", anónima. —Primer y segon accéssit: "¡Oh Patria" y "La cansó de mare", ambuas del tantas voltas anomenat Martí y Folguera. —Tumbaga d'or oferta pél Director del periódich L'art del Pagés.: "La Mercé de Bellamaia", novela d'En M. Genís. —Los premis de la revista la Renaixensa y del Ateneo no se adjudicaren.
Lo Sr. President va anunciar que la Deputaciò de Barcelona oferia pél certámen de l'any vinent, una estatua de bronzo representant la tragedia al autor de la millor obra dramática. Acabá la festa una poesia de comiat feta expresament pel mantenedor En F. Soler.
A mes s'han celebrat lo següents concursos:
ASSOCIACIO LITERARIA DE GERONA. —Foren premiats escrivint en catalá los Srs, Bassols y Prim, Ubach, Torres y Reyato, Coroleu, Franquesa, Sanpere y Pastor Aicar.
CENTRE GRACIENCH. —Sra. Moncerdá, Srs. Vidal (E.), Soler, Fontova, Ubach, Franco, Verdú, Casademunt y Garriga.
CERTÁMEN DE LA RENAIXENSA. —Srs. Sampere, Coroleu, Pella y Riera. CERTÁMEN DE MONTPELLER. —Srs Balaguer (A), Montserrat, Riera, Matheu, Reventós, Ubach y Martí.
CERTÁMEN CLAVE. —Poesía: Srs. Coca, Riera y Uhach. —Música: Srs. Laporta, Ribera y Ferrant.
L'ARANYA. —Sras. Massanès, Valldaure y Moncerdá; Srs. Ubach, Pons, Galceran, Pirozzini, Castells (prebere.), Penya, Franco, Vilanova, Verdú y Escuder. SOCIETAT DE BELLAS ARTS DE LLEYDA. —En Joseph Pleyan de Porta.
SOCIETAT LITERARIA DE SANS. —Sre. Moncerdá; Srs. Soler, VIlanova, Franquesa, Masriera, Fernandes. Casademunt, Bassegoda, Fontova, Farré y Martí y Porta.
JOVENTUT CATÓLICA DE TORTOSA—Srs. Rubió y Casademunt.
CERTAMEN DE REUS. —Sres. Guimerá, Torres y Ubach.
CERTAMEN DE LLEYDA. —Sras. Massanés y Moncerfá y Srs. Omarch, Ribas y Bassegoda.
NIU GUERRER. —Srs. Roure, Brossa, Artau, Weyler, Fontova, Renom, Carcassó y Granell.
COL·LEGI MERCANTIL. —Srs. Brizi, Riera, Pons y aquest Massaveu, Ubach, Masriera y Coca.
Com se veu, l'afició als certámens creix cada dia, y naltres que l'any passat ja cridarem la atenciò sobre punt, avuy afegim:
No sempre ixen premiadas obras que'n sian ben dignas, y alguns cops, lo premi consisteix en un objecte sens importancia de cap mena. Convè, donchs tenir compte en la formaciò dels jurats y es precis que al que guanye un premi se li donga quelcom que, per la materia de que sia fet, puga durar y, per ser de bon gust meresca guardarse. No hi fa res que'ls concursos de literatura no sian tan freqüents ab tal de que sian mes lluhits.
----------
Que la literatura nostra cada dia tè mes importancia, que quant mes va mes se'n ocupan fora d'aquí, es un fet evident. Fins a Catalunya mateix, se veu lo cas d'ocuparsen las publicacions castellanas mes de lo acostumat. Aixó es causa de que donem lo crit d'alerta, puig sospitem qu'entre tantas n'hi haurá alguna que vol servirse de la nostra renaixensa per altres fins. Que ningú se deixe enlluhernar ab paraules mes ó menys seductoras! Lo catalanisme no ha de ser arma de cap partit, puig está mólt per damunt de tals miserias, lo catalanisme es pèls que parlan y senten en catalá y, al ferho, no'ls hi mena una segona intenciò.
MORTS.
Enguany tombè hem de planye la pérdua de tres bons compatricis.N'Esteve Torrabadella fou un advocat de nom y erudit sobre tota ponderaciò en las cosas de la terra. Sa modestia era tant gran, que sols coneixian son valer uns pochs amichs de confiansa, puix no mes entre aquets se permetia algun cop mostrar sos coneixemts quant venia á tom la conversa ó quan un savi á la moda desbarataba sobre algun punt de nostra história y aixo sempre ab carácter confidencil, puig may se'l pogué persuadir pera que doná cap travall á la estampa. Per xo admirava tot lo que 'ls altres feyan, si n'era digne, y professava entranyable amor á Catalunya.
En Llorens de Cabanyes se distingí per sòn amor al art y á las lletras. Va publicar travalls en catalá, y algun n'hi haguè que se'n va dur premi. Al mateix temps, sempre estava disposat a protegir qualsevol idea que recayguès en bè de nostra patria.
Lo Doctor mossen Antoni Perramon fou un orador sagrat de mérit, que's destingia per sa erudiciò tant en lletres sagradas com en las profanas. Possehia un gust literari exquisit despullat de tota preocupaciò d'escola, y havia figurat dignament en lo jurat de algun certámen. Desprès del exercici de son ministeri y de la práctica en las bonas obras, la literatura era son pler, y estimava sobre tot la de casa. Qui 'ns habia de dir desprès d'una conversa plena d'entussiasme que ab ell tinguerem, que al cap de pochs dias lo perdriam per sempre mes! Descansen tots tres en pau.
Antoni Careta y Vidal
Després d'escrits aquestos Bons Retorts, ha sortit una "Revista catalana" pera suplir a "La Renaixensa", suspesa per 10 mesos. —Nota del C.
(1) Devem fer constar l'oblit en que cayguerem en la mateixa secció del Calendari del any passat deixanthi d'incluhir la obra "De flór á flor", de nostre amich En Pau Bertran y Bròs.
Enllaç de la publicació a Arca.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada