Bons Recorts - Calendari Català 1876

I . 

En nombre no menor que'ls altres anys han eixit las publicacions catalanes següents:
Poesías complertas, d'En Víctor Balaguer; Lo rondallayre (3a série), d'En F. Maspons; Cansons Alegres, d'un Fadrí festejador; Avant, d'Apeles Mestres; Lo llibre del cor meu, d'En F. P. Briz; Guspiras, En F. de Saleta; Fulias secas, d'En Simó Alsina; Estadios sobre la lengua catalana, d'En M. Milá; Espigas y Rosellas, d'En F. Comerma y los volums dels Jochs Florals de antany y d'enguany.

A mes del calendari valenciá Lo rat penat, que ha surtit enguany, de La Renaixensa de Barcelona y La Llumanera de Nova-Yorck, que segueixen publicantse, han eixit los setmanaris La llar -que desaparegué— y La Bandera catalana, que ha sospés su publicació per algun temps. Entre'ls llibres que 's preparan á eixir, figuran Lo rat-penat pera 1876, d'En C. Llombart ab la colaboració de altres escriptors valencians, mallorquin y catalans; La roja, aplech de qüentos, rondalles y novelas, d'En F. P. Briz y lo Llibre de maravelles (de Ramon Lull) y lo Tractat de consolació, de Boeci. Los dos darrers los publicará en G. Rosselló y formaran part de la Biblioteca catalana.

A Valentia per iniciativa d'En C. Llombart acaba de fondarse una societat ab lo títol de Los fills de la morta viva. Molt nos satisfan estas manifestacions que proban lo despertament de nostre esperit en aquella terra; pero en veritat nos mortifica sentir als valencians com parlant de sa llengua l'anomenen llemosina. ¿A qué obeeix tal innovació? ¿Será esperit de rebetlia á son orígen? No 'u podém creure des del moment que'ls veyem units ab los catalans y'ls mallorquins cantar en una mateixa llengua, que no es pas cert la castellana, la germandó del tres pobles y las comunnas glorias de nostre passat; mes no será de mes encomenarlos que tingan mes amor al niu d'hont han eixit, que no'ns sembla del cas que'ls nets del primer poeta satírich se batejen ab lo nom de poetes llemosins, valentse per ferho de lo llenga catalana, llenga parlada dels quins deixant l'host del gran En Jaume, se quedaren á poblar y encristianir la Valencia mora.

Y no servesca aixó de pretext per dar lo nom absolut de valenciana a la llenga que á Valencia parlan; digas en hora bona valenciá, mallorquí, com á dialectes ó modificacions del idioma catalá, com se deya jónich, dórich, eólich, ó étich á quiscuna modificació del grech; mes no's cerque madrastra qui tinga bona mare, que may un fill podrá llegitimar ab cap subterfugi l'acte mes lleig que per la naturalesa pot cometre, lo renegar del nom payral.

No's cerquen noms estranys quan existeix lo propi. Llenga llemosina no vol dir mes que la llenga parlada á Limoges (França) y que no es, ni estat, ni será may la llenga catalana que's parla aquí y, mes ó menys adulterada, á Valencia y Mallorca.

II.

Enguany, com e costum, se celebrá la festa del Jochs florals. Posem á ratlla seguida los títols de las composicions premiades y nom de los autors.

Flor natural: "La cançó dels aucells", d' En F. Soler.  —Primer accéssit: "Fantasía", d'En Reventó. —Segon accéssit: "De sol á sol", d'En S. Coca. —Englantina d'or: "Los companys de Sertori", d'En F. Soler. —Primer accéssit: "Síbila" y lo segon. titolat: "Lo mantell de la Reyna",  abduas del mateix Sr. Soler. —Viola d'or y argent: "Lo cant de Salomó", d'En A. de Pagés. —Primer accéssit: "Recolliment", del mateix. —Segon accéssit: "Amor", d'En J. Torres. —Premi dels editors de la Renaxensa: "Deu narracions", d'En J. Riera. —Accéssit: "Narracions y llegendas", de Na María de Bell-lloch. —Premi de la Deputació de Lleyda: "La batalla d'Ilerda", d'En F. Soler. —Accéssit: "Indíbil y Mandoní", d'En A. Guimerá. —Premi de la Deputació de Girona: "L'hereu", d'En J. B. Ferrer. —Accéssit: "Girona inmortal en 1285", d'En J. Riera. —Premi del Ilm. Sr. Bisbe de Barcelona: "La bandera de Sta. Eularia, d'En F. Soler. —Premi de La jove Catalunya: "Un quadro", d'En E. Vidal. —Accéssit al premi de la Misteriosa: "Nostre temps", del mateix Sr. Riera.

La societat per l'estudi de las llengas romanas, establerta a Montpeller, obrí un concurs literari, al quin foren invitadas totas las llengas neo-llatines. Donchs be: en ell foren premitas escribint en nostra idioma, los Srs. Pirozzini, Matheu, Martí y Folguera, Tarongí y Cabanyes.

L' Ateneo de Valencia premiá en son certamen als composítors catalans Srs. Martinez y Biscarri, al escultor En Francisco Santigosa, y al poeta En J. Pastor Aicart.

A Forcalquier (Provença), també hi ha hagut una festa poética en llahor de la Santissima Verge, y en ella ha guanyat premi en F. Matheu.

Manca saber encara resultat del certamen de Lleyda y Girona.

--------------

Mes que 'ns sapia greu, havem d'ocuparnos un xich mes dels Jochs florals; perque d'ansá que tornan a ser de Barcelona sembla que á n'alguns esperits de contradicció se'ls hajan entravessat. Nos referim, especialment, á uns articles publicats en cert periódich, que demostran esser fets d'una má aveseda á escriure ab mes criteri, pero qu' esta vegada no ha tingut esma pera firmar ben be lo escrit, y ab aço ha obrat ab prudencia; perque no contribueixen gayre á favorir á un escriptor articles ahont se deixa traslluir lo verí de una passió poch noble, fins al punt de capgirar lo sentit comú alabant lo menys digne de lloansa y deprimint lo millor, no ab arguments, perque no n'hi han, sino á costa de la crítica que's converteix en sátira de mal gust.

Pero en lo que's distingeix mes es en los atachs que dirigeix a certa personalitat a qui, segons indica l'articulista, ha aristocratisat lo consistori. Nosaltres creyem que's deuhen premiar composicions y no antecedents literaris, y per lo tant lo jurat s'ha de flxar en les obres sens tractar de sabre si las ha fet lo primer poeta de Catalunya ó 'l darrer y mes llech dels glosadors d'un racó de la hermosa Mallorca. Aixís creyém també que pensaria lo darrer consistori; mes, si fos cas de que algun altra hagués opinat de diferenta manera, preferint cercar noms que fessen goig, no crech qu' estigues en lo just obrant aixís.

Crégans l'articulista, crégannos tots los descontents; lo volum dels Jochs florarls d'enguany es dels millors que han eixit y'l quin mes nombrosos travalls conté; no'ns encegue la passió d'autors desayrats: La Cançó dels aucells, Lo cant de Salomó, La batalla d'Ilerda y Lo mantell de la Reyna, son composicions, bones las unes y bellissimas las altres, per mes que'l consistori no sapigués que una d'ellas era d'autor aristócrata, v las altres d'autor per aristocratisar; per mes que tal haja escrit alguna cosa que nosaltres havem censurat y censurem, NINGÚ podrá llevarli la gloria d'autor de Los companys de Setori, puig valen mes que algunas composicions premiadas en anys anteriors las paraulas: COMPANYS, AVANT amb que acaba la englantina d'enguany.

Sentim havernos de expressar aixís, mes que mes en una publicació que colecciona un dels set mantenedors; pero es la nostra opinió y la veritat, volem consignarla á pesar de tot en esta secció, que fentnos mes favor del que mereixem, nos te, fa alguns anys encarregada dit Sr.

També devem fer esment de que'l mestre en Gay saber D. Víctor Balaguer ha fet sa entrade en l'Academia de l'Historia, de Madrit, ab un notable discurs sobre la literatura catalana, ocupantse molt de la moderna Renaixensa. Figura, entre las copiosas notas que l'acompanyan, una llista de casi tots los nostres escriptors de l'época.

Lo Sr. Amador de los Rios s'encarregá de contestar al discors del nou académich, y ho feu ab un altre parlament ben digne del autor de l'Historia de la literatura espanyola, mereixentli Catalunya y sa literatura paraules molt llaussangeras.

Ja que de Madrit parlem, y ja que, quan allí se'ns mira ab mal ull, sabem dirho, com á bons catalans també havem de pagar tots los deutes de agrahiment. Donchs be, la major part de la prempsa de dita vila s'ha ocupat ab gran elogi d'obres escritas en llenga catalana.

A ests periódichs y á tots los demés que, tant á fora com á dins, han fet altre tant, y als que han saludat la eixida d'esta publicació, los donem las mes expressivas gracies. 

MORTS 

A 21 de novembre de 1874 lo telégraf nos donava la trista nova de la mort d'en Marian Fortuny, lo gran pintor catalá, lo primer de sa época entre'ls coloristas. 

Nasqué á Reus als 11 de juny de 1838 d'una familia pobre, quedant en l'horfanesa quan encera tenia pochs anys. Ab lo seu pobre avi passa á Barcelona, hont lo conegué l'escultor Sr. Talarn, qui, comprenent las admirables disposicions del noy, li cercá ab gran afany la protecció que havia rnenester y trobá en dos ilustrats y virtuosos sacerdots.

Ab ocasió de conmemorarse lo dogma de la Puríssima Concepció pintá una bella perspectiva pera l'esglesia de S. Agusti, que cridá notablement l'atenció. Mes tart guanyava la pensió que nostra Deputació provincial acostuma oferir pel foment del art de la pintura, y algun temps després, ab motiu de la guerra d'África, passava al Marroch per encárrech de la mateixa corporació.

Morí deixant un gran nombre d'obres que acreditan lo seu giny y feren que sa mort fos sentida per tot arreu hont se parla d'art, y tanta era sa celebritat qu'en alguns punts de la península ja sa figura es llegendaria. Son enterro fou extraordinari: a mes de sos companys d'art, hi anavan Morelli, lo president de l'Academia de Nápols y representants del govern y'l municipi de Roma.

També han baixat á la fossa lo poeta Eussebi Anglora, autor de algunas composicions catalanas, y lo catedratich En Lluis Bordas, un dels que feren lo Diccionari quíntilingüe.

Descansen tots en pau!

Barcelona, Octubre de 1875.

Enllaç de la publicació a Arca.