Una vegada era un rei

Quan arribaven les grans congestes,
a casa nostra lo vellet avi,
qu'era un sant home, catalá y savi,
s'entretenia contantnos gestes.
a la vetllada
mentres lluía la flamarada,
que, destriantse, fent contorsions,
a lo que's deia, tot desseguida
talment semblava que hi donés vida
ab misterioses apancions.

-----

-Una vegada era un rei
de grandíssima memoria
al qui no tracta la historia
honrantlo com es de llei,

a qui , en só de disfavor,
s'anomena ab lleugeresa
"l'amador de gentilesa"
o no més "el cassador".

Mes els fets s'esbrinarán,
y vindrá á saberse un dia
que altre rei no's trobaria
com el nostre primer Joan.

Als qui torts lí varen fer
mai va tractar ab dolencia,
l'un'hora usant de clemencia,
y sempre obrant justicier.

De bones ordinacions
el seu reialme dotava
mentres aliances pactava
ab extrangeres nacions.

Era sa cort una mar
de luxe y gentil usansa:
ab ella cap cort de Fransa
se podía comparar.

Allí patges, allí herauts,
dames, gent cavallerosa,
joglars y rècua nombrosa
de cans, astorts y grifauts.

Mes el rei que ab sol ó ab gels
cassava ab destresa eximia,
s'afatlerava en l'alquimia
ó en seguí'l curs dels estels.

Tant l'art li robava'l cor,
que se'n conten maravelles:
per llibres y coses belles
no li dolía un tresor.

Cercá'ls músics més capdals
y va honorar la poesía;
ressó dels qu'ell establía
son els nostres Jocs Florals.

Católic, com tots els séus,
venerá á la Inmaculada;
peró castigá ab má irada
la matansa dels jueus.

Mostrá creure sa virtut
qu'eren al Cel gran ofensa
la subjecció dels remensa
y la fera esclavitut.

Zelós, incansable, ardit,
sa activitat prodigiosa
ell esmersá en tota cosa
que des altesa y profit.

Si guerres no promogué,
si terres no conquería,
no fou, per Deu, cobardía,
puig mai la por conegué;

es que, hom de seny, anc que brau
á tots els llorers sangnosos,
ell prefería'ls xamosos
dolcissims fruits de la pau.

Monarca y espós amant,
á tot'hora d'ell pot dirse
que son cor varen partirse
Catalunya y na Violant.

El poble, actiu com ell sol,
en el monarca inspirantse,
anava perfeccionantse,
prenent un magnific vol.

Mes aquell vol tant potent,
de sobirana embestida,
al perdre'l bon rei la vida
s'abaixá soptadament.

----------

Tot just sent á mitj camí,
el nostre sol ja's va pondre!
Quasi del tot se va fondre
á la mort del rei Marti.

Després... La fí del d'Urgell,
que mai será ben plorada...
Van rebrer la punyalada
tant Catalunya com ell!

Desde llavors quins afanys!
Com nostra patria's moría!
Fou perllongada agonía
que va durar tres cents anys;

fins que lluitant y sofrint
ab una constancia estoica,
van extingir sa alè heroica
els canons de Felip quint.

---------------

Be fou desventura gran
ab que'l Cel va flagellarnos
no tenir per governarnos
posteritat del rei Joan!

En quants dels reis coneguts
podrá no trobarse indicis
de malvestats ó de vicis?
Ell fou mirall de virtuts.

Perxó es molt just, es de llei
que al repassar nostra historia,
diguèm, honrant sa memoria:
"Una vegada era un rei!"


La veu al avi se li nuava
quan aixó deia, y en sec parava.
Ja no lluía la flama alegre,
al entorn nostre, tot era negre;
pero sentiem ben a la vora
la escalforeta consoladora,
que si, entre cendres, resta caliu...
encara, encara, el foc es viu!



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Renaixament, publicat l'11 de setembre de 1911