Planys d'un ombra

Traducció d'una poesia de Carles Lafont

Del negre fons de ma presó,
des de la tomba hont ficat só
dessus l'herbey, mut, traspostat,
ombra invisible ne so eixit,
cap al dols lloch vaig tot seguit
hont ne deixi lo mes aymat.

Jo'm vaig ficant per las dresseras
plenas de sahuchs y gavarreras,
de violetas y de menta;
la lluna surt al horisó
de ple donant á ma maysó
que cada jorn m'es mes plascenta.

Parets y clossos són coberts
d'euras y de gessamins verts
de los quins jo arregli las brancas;
y tot passant, lo ventet fi
de la nit, al herbey d'aqui
llansa munió d'estrellas blancas.

Entre las vigas del teulat
los aucellets hi han niat:
jo los hi trob, que'ls salve Dèu!
Agna, jo passo poch á poch
aquest llindar, ja trobo'l lloch,
vetam aquí als peus del llit teu.

Tú dorms en pau: per tos ulls closos
fan giravolts somnis joyosos:
be ho diu lo teu rioler dormir.
Ay trist de mi! feslos marxar
per poder veurem y escoltar
totas las cosas que't vull dir.

Recordat be del jorn traydor
en que, ab lo cor brusant d'amor
en los teus brassos vaig morir,
tú vares dirme: «Mon dols be,
si tú te'n vas, jo me'n iré;
faig sagrament d'ab tú seguir.»

No cregui pas lo jurament;
emperó ab tot menys tristament
l'ánima meva alsá son vol;
jo'm deya aixís: «Ella viurá,
pero á plorar sovint vindrá
sobre ma tomba lo seu dol.»

Y be, tres mesos sòn passats
que los meus ossos frets, glaçats
jauhen en lloch que ningú evita;
y, havent passat tanta jornada,
no hs vingut sols una vegada
á mon carner á fer visita.

Mentres que mos astruchs vehins
á damunt seu tenen jardins
hont mils de plantas hi floreixen,
jo aquí llanguintme en l'oblit som,
y ja las lletras de mon nom
las follas herbas las cobreixen.

Y qu' esdevé? Ay! que admirat
d'aixís trobarme menyspreat,
tot hom qui passa me'n insulta.
«Est mort d' aquí, me van dient,
no deguè aymar de son vivent,
perçó sa tomba n'es inculta.»

Digas, est reny me'l sò guanyat?
Tu que saps be la veritat,
tú'ls la deurias fer entendre.
A baix al mon quin home ha nat
que tant com jo n'haja estimat?
Hi ha hagut un cor que fos mes tendre?

Jo prou d'amichs molts n'he tingui;
pero ben justes que de mi
tota memoria hajan deixada;
del jorn que ab tú me vaig casar
ma pensa tost los va deixar
per ser de tú sols ocupada.

Ells tenen dret, donchs, d'oblidar;
mes perque tú'ls has d'imitar,
tú, mon sol be, la flama mia?
Recort piadòs de tú esperí
sols per mí, ets tú, desprès per mi,
per mi que á tots prefert t'havia.

Viu ben felissa, ja'm sap be;
pero ¿algun cop no pots tambè
visitar esta creu d'açi?
¿Vindré no pots qualque vegada
á ferli entorn una enramada
de gayas flors de mon jardí?

Cor generòs Dèu t'ha donat;
may á los planys del malhaurat
es la teva ánima tancada:
podrá ser que aquest noble cor
sols sia fret per la tristor
del espòs de qui els tant aymada?

No cregas, no, que al vas ficats
los morts hi dorman deslligats
de vostres llassos y fal·leras;
ells ploran ço que'ls han llevat,
ella han dret á la caritat
de recordansas y pregueras.

Morta la carn, resta l'esprit,
no es pas tot fet, no es pas tot dit
quan la llosa damunt se'ns tomba.
Vinam á veure, que ab ton pas
mon cor glaçat de mort farás
batre d'amor dins de la tomba.

Lo jorn que ve fresch y rioler
me crida sota mon xiprer,
esta es pels morts l'hora darrera.
A Dèu, maysò, lloch adorat!
A Dèu, ángel idolatrat,
se'n va qui t'ayma y qui t'espera!


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Calendari catalá del any 1873