Jo vull ser mestre en Gay Saber


Jo só un jove menestral
y tinch bon ofici;
mes los somnis d'ambició
me donan desfici.

Quan xich plantava'ls soldats,
jo 'ls manava á tots plegats,
ara no'u puch fer;
jo vull ser mestre en gay saber.

He pensat en fer cansons,
y ho puch escometre;
un poeta no té pas
de saber de lletra.
Y als quins no'm coneixeran
los diré que jo sé tant.
Aixó es de bon fer;
jo vull ser mestre en gay saber.

Embolica, que fa fort,
y rodi la bola,
encara que no sé res,
vull ser cap d'escola.
Mes un dia que'u probí,
me digueren «¡sus d'aquí!»
Pero s' ha de fer:
jo vull ser mestre en gay saber.

Si per cas pels meus escrits
algun cop se'm manxa,
dich: «sols per la patria ho faig,»
y 'm signo la panxa.
Qui s' ho créu, qui no s' ho creu,
que no 'u cregan me sap greu.
¿Cóm ho tinch de fer
pera ser mestre en gay saber?

Veig que cert llenguatge estrany
fa molta farrolla,
aquest sol escalfa mes;
me faig de la colla.
—Jo só vostre de debò.
¿Voleu qu' escriga en caló?
Tot ho sabré fer
per' que'm feu mestre en gay saber.

Art y Patria no sòn res
davant de ma gloria
¿Qué hi fa que, quan sia mort,
se'n riga l'Historia?
Si algú'm vol critiquejar,
1'enveja '1 farà parlar;
de fet ho per' fer,
¡jo seré mestre en gay saber!


Algú m' ha dit qu' esta, ignocenta cansó podria durme 1'enemistat dels Srs, Mestres; jo crech que 'ls mes d' ells m'haurán entès, y en quant als altres, hi veurán la justa aspiració d'un que desitja ferlos companyia. Aixó es clar cora l'ayga.



Llistat de publicacions on ha aparegut:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada