Sentiments

Traducció d'un seguit de poesies del volum Sentimientos de Julio Alarcón y Meléndez.


I.
Ja's va acostant lo dia,
canta lo gall.
"A Dèu, llum de mos ulls,
d'aquí a demá.."
Y s'oyguè un bes
y allanyarse uns quants passos
poch á poquet...
A poch un tir va oirse
y un ¡ay! de mort
y d'una veu mofeta
també'l ressó,
veu qu' exclamá:
"A Déu, llum de mos ulls,
d'aquí á dema!"

II.
¡Es tant lo que jo t'estimo,
tant, que fins te menjaria!
trasformant á un mateix temps
en una las nostras vidas;
en una las nostras vidas
ab la mes íntima unió:
pera que jo, siguès tú;
pera que tú, fosses jo.


III. Cosàs de noys.
Mare, militars s'acostan,
molt ben posats y galants,
lluhint los seus uniformes
en sos fogosos cavalls.
Y que m'agrada la tropa!...
Jo voldria ser soldat!

Mare, ve lo senyor Bisbe
aquí pera confirmarns;
dihuen que pega á la cara,
mes dihuen que no fa mal.
M'agradaria ser Bisbe,
y estar sempre confirmant.

Ay mare, quina comedia
vaig veure representar!
Tothom, tothom aplaudia,
y á mi m'agradava tant!...
¡Ay! jo voldria ser cómich,
perque piquessen de mans.

Mare, se passeja en cotxo
lo criat d'aqui davant;
en una má du las bridas
y'l fuet altra má.
¡Que si deu anar be en cotxo!...
Jo voldria ser crïat.

Mare, sò anat á l'esglesia,
y en los altars, allí dalt,
so vistas moltas imatges
ab trajos negres y blanchs!
Y com m'agradavan totas!...
¡Ay! jo voldria ser Sant!

IV.
Jo ani, germaneta meva,
á cercarte en lo fossar:
ton nom vegí en una llosa,
y desprès deya aquí jou.
Y, com que deya aqui jau,
vaig posarme allí á cercar;
y sols troví pols y terra
que 'm digué: "aqui no hi es pas!"

V. Rondalla de mare
Vaja ¿vols que conte un qüento? (1).
Donchs escoltam, filla mia.
Hi havia una pobre mare
que sols tenia una filla,
que se'n era enamorada
y res la mare savia...
Pero, perqué 't torns groga!
No t'agrada'l qüento, filla?
Al fadri mes ben plantat
qu' en tots los voltants hi havia,
enganyada ab promentensas
donava a la reixa citas;
y, mentres la pobre mare
ben descansada dormia!...
Mes... perque entristeixes?
No t'agrada'l qüento, filla?
Convingueren que una nit
sens de ningú fos sentida,
per anarsen ab ell, ella,
sa casa abandonaria,
abandonant á sa mare
quan tranquila dormiria!...
Mes dígam, perqué sanglotas?
No t'agrada'l qüento, filla?
Y arribá la nit aquella...
y aprés la hora de la cita...
y lo fadrí l'esperava...
y ella... no hi compareixia,
perqué tot contantli un qüento
sa mare l'entretenia...
Pero... digas ¿perqué ploras?
¿Es veritat lo qüento, filla?

(1) Posem la paraula qüento no perque sia catalana, sino perque es corrent en nostre llenguatje vulgar y, al mateix temps, curta y á propósit per cabre á dins del vers.


VI.
—Johim, hermosa es la vida?
hermós nostre viure n'es!
Brindo, los meus companys, brindo
per nostre Dèu, lo plaher;
per nostre Dèu lo plaher
torná á dir ab feble veu,
y, sens acabar de beure,
allá terra mort cayguè.

VII. Mes enllá
Anava per un camí
molt cansat un pelegrí
cercant la felicitat;
y la gent que al pas trobava,
tothom, tothom l'endressava
mes enllá.

Y travessa per las salas
de richs palaus plens de galas
cercantla ab molt gran afany,
entre la remor que's feya
de disbauixa, una veu deya:
mes enllá.

A la gent de las montanyas
pregunta si en sas cabanas
se troban ab ella en pau;
y ab tristesa manifesta
diuhen abaixant la testa:
mes enllá.

Se n'entra ab defalliment
en los claustres d'un convent,
y resta allí agenollat;
y en la remor de l'absolta
ou, sols una que altra volta:
mes enllà.

Per fi, en lo fossar, lloch sant,
ab ulls amarats de plant
cerca la felicitat;
y una figura espantosa
li diu obrint una fossa:
mes enllà!

VIII.
—Filla, ¿qué fa lo fuster
que tan afanyat travalla?
—Mare, la creu de la vida
una fusta molt pesanta;
y com n'es tant de pesanta,
ahí, mare, 'm preguntá
que... per no durla ell tot sol....
que... si'l volia ajudar!

IX. Y jo seré mort.
Tocan las campanas ab molt trist sonar,
tocan las campanas en lo campanar;
pot ser aviat toquen ab molt trist acort...
y jo serè mort.

Quan pera mi toquen pot será un dia
de sol sens cap broma, de pau y alegria,
irá l'hortolá cantant al seu hort...
y jo serè mort.

Irá'l caminant entre boschs de pins,
per llarchs viaranys y per llarchs camins,
veurá'l navegant des de lluny lo port...
y jo serè mort.

Se veurá en las vilas la gent com s'afanya,
volar los aucells per vall y montanya,
corre'l regaró cobert herba y flor...
y jo serè mort!

Irán los soldats, iran á la guerra,
y los missioners travessant la terra,
y'l desert, l'arab del sol en lo fort...
y jo seré mort!

Quan pera mi toquen ab molt trist sonar,
quan pera mi toquen en lo campanar;
si al obrir la fossa s'obra 'l cel ¡gran sort!...
jo no serè mort!


Llistat de publicacions on ha aparegut:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada