Crítica del Diccionari de barbrismes

1 d'agost de 1901 Joventut, periódich catalanista.

Crítica del Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana al diari Joventut.

Mancats estavam d'una obra de tanta utilitat pera la nostra llengua com es un diccionari de barbrismes. El que acaba de donar à llum el senyor Careta y Vidal conté més de tres mil articles, ó sia, més de tres mil esmenas d'expressions qu'están en us dins de la nostra llengua, malgrat esserhi totas ellas exóticas, segons l'autor.

Procedint ab tot rigorisme, com sembla ferho'l senyor Careta y Vidal, trobém que'l seu Diccionari no es prou complert, y creyém que a la investigació del autor no s'escaparian, si ell s'ho proposés, altres milers d'expressions que tenen quelcóm de barbrismes y que no figuran pas en la seva obra. Tan corromput está un idioma rich com el nostre!

L'obra del senyor Careta y Vidal no es, donchs, una obra acabada: es, si, un bon servey fet á las lletras catalanas, servey que sens dubte esdevindrà major y més excelent en lo successiu, per part del mateix autor, que ja ha dat el primer y més dificil pas, ó per part d'altres que vulguin seguir y completar la seva tasca.

El senyor Careta y Vidal, pera compondre son Diccionari, ha begut en bonàs fonts: llibres antichs, códix, crónicas, fascicles, aforismes, etc. Creyém que á voltas ha equivocat certas accepcions, y creyém també que no ha sabut prescindir de certas paraulas y expressions que molts tindrán per veritables arcaismes, tan rebutjables á son juhi com els barbrismes mateixos, y per tant.s'abstindrán de ferne us. En las (llenguas, com en tot, hi sol influhir, forsosa y fins necessàriament, la general evolució progressiva. En major ó menor grau ¿quina es la llengua que no ha rebut influencias extranyas? No sols las neollatinas entre sí, sinó també, en relació ab ellas, las anglo saxonas, germánicas, etc.. etc.

Deixant de banda aquest criteri oportunista, hem de remarcar novament la utilitat d'una obra com la del senyor Careta y Vidal, puig son necessaris molts coneixements pera realisar una tasca tan patriótica y profitosa com la de regenerar la llengua catalana, ressucitant sos bells mots oblidats y netejantla de vicis y resquicias qu'en general la desnaturalisan y la marcan ab un sagell de mal gust.

Coralment felicitém al autor, que revela voluntat é iluslració no comunas. Segueixi per aquest camí y li deurán beneficis las lletras catalanas. 

Enllaç de la publicació a Arca