Una ambició castigada

I.

En los primers anys de ma vida, quan encara no havia tastat la amargor de 1'horfanesa, cada setmana solia vindre á casa per' arreplegar una xica almoyna y fumar un cigarret un pobre vell que's deya Joan Serra. Vegeu si era vell, que's recordava del temps de la revolució francesa y havia anat ab las tropas españolas á la campanya de Rússia ajudant á Napoleón.

¡Qui li havia de dir que no gayre després 1'emperador aliat havia de ser un traydor y mortal enemich de nostra terra! Sia com sia, ell també va combatre á son temps per' nostra independencia, y, finida la guerra, tingué de guanyar lo pa teixin d'un cap de dia al altre, fins que, no podent mes de vellesa, li fou precís captarlo. Aquest home, donchs, com dich, venia á casa, y dava bo sentirlo quan a l hivern embolicat en sa capa vella, darrera 'ls vidres de la botiga, seyent prop del banch hont trevallava'1 pare, contava á n'ell y als fadrins lo fret de las neus de Rusia, la crema de Moscou, y las fatigas que passá essent presoner dels francesos. Y ho feya de tant gust, que mes dun cop jo havia vist que'1 cigarro ballava en sos trémols llavis sens una guspira de foch. Era aquest home una crónica viventa

de las gestas del seu temps y no menys de costums y de sucessos de familias pobras y ricas, que de tota mena'n conexia; ell, per exemple, havia tractat á la familia Moya y havia tingut ocasió de coneixe al nostre gran pintor Montanya, precisament quan son pinzell grandiós adornava las parets foranas del palau que avuy encara's coneix ab lo nom del qui'1 feu aixecar.

Recordo un fet esplicat d'ell, que'1 sabia per tradició de sos pares, y'm feu extremir. Es un cas senzill, pero dolorós, y una prova de quan car costava fer un tort als poderoros d'aquell temps. Héusel aquí:

II .

En una casa de nobles de Barcelona servia un jovenet de bella cara y airosa presencia, que no podent avenirse ab la clase humil en que havia nascut s'estimava mes arrosegarse entre l'opulencia que viure en la llibertat d'un ofici ó industria qualsevol. Era, com tots los sers d'esta mena, humil y falaguer ab los grans tant com soberch y despótich ab los de son bras. Havia nat plebeu y volia esser cavaller á tota costa. A n'aquest fí, posá'ls ulls, sino la voluntad, en la filla dels senyors, nina de carácter  sensible y apocat, propi dels pochs anys y de la educació que havia rebut. Ab tots los de la casa era humil y falaguer lo criat; pero en tractantse de la senyoreta, se'1 veya mes diligent y amorós que may y's notava en son rostre una satisfacció major. Desitjava ab gran dalé ser manat d'ella, ab tant, que fins de vegadas pretenia endevinar sa voluntat. Ella, sens amigas ni germans, vivint ab una familia en la que apenas se coneixian las espansions del cor, comensá agrahint la solicitut del jove, que des llavors perseverá ab mes força en son propósit.

Jo no se quin poder pot tindré un home quan llegeix pera una dona; mes lo cert es que's contan molts fets de patges que llegint, robaren lo cor d'una dama. Aixis succehi á la noble hereva de nostra historia: un dia llegintli ell, ab una expresió fogosa mantllevada á son mal desig, las dolsas esparsas de un gran poeta, aprofitá un moment de trasport de la jovencela, y li digué á cau d'orella certas paraulas que la feren extremir.

A la nit, quan tothom dormia, diu que'1 criat y la filla de sos senyors se parlavan, y, quan á la matinada se despedían ab un bes, ell deya:

—Seré rich y noble, trepitjaré als qui m'humillan.

Passá algun temps, y un dia la malhaurada filla tingué un infant.

Y 1'ambiciós servent, sens mirar las feridas que havia obert en los cors d'aquella familia deya desapiadament:

—Só rich y noble.

Mes al cap d'una estona, aparegué'l senyor groch d'ira y de vergonya; s'encará ab lo criat y, signantlí la porta, digué :

—Si estimas en res la teva vida, calla.

Mes lo traydor, agenollantse à sos peus, replicá: 

—Senyor, jo só'l culpable, si voleu, mateume, mes estich prompte á reparar lo mal qu'he fet.

—¡Vésten! cridá'l senyor en lo mes fort de sa ira, vésten miserable! Y si arriba ningú á saber ma deshonra, ho pagarás ab la vida.

Ab lo cap baix eixi de la casa, y un pich fora no's va desanimar perçó, ans procurá fer públich lo succehit; pensant que aixís alcansaria que la familia l'admetés com un remey á pitjor mal; mes va equivocarse, perque son senyor, pera cobrir la reputació, ja que no l'honra de la familia, lo denunciá com á home trastornat d'enteniment, y aixis los somnis ambiciosos del servidor finiren en oradura, pus en la casa dels boigs lo ficaren, y, quant mes ell deya qu' estava sá d'enteniment per mes foll lo tenian, fins que sa desesperació acabá per ferli tornar. Allí morí cridant:

—He fet lo mal; vull pagarlo! 

Aquí'l vell Serra estossegánt encenía'l cigarro, y, fent consideracions molt atinadas sobre l'ambició, comparava aquell temps ab lo nostre. Qui sabés esplicarse com ell! 

Llistat de publicacions on ha aparegut:

• La Bandera Catalana, publicat el 16 de gener de 1875