Als catalans

(Composició tramesa als Jochs Florals del present any de 1882)

Jo, que ans d'obrir las fullas–de la inmortal historia,
sabia que ma patria–tinguè un passat capdalt,
jo que ab amor la canto–sens trauren or ni gloria
y en mig de tots volsaltres–puch dur lo cap ben alt;

Avuy ple de tristesa,–veyent tanta impudencia,
com ombra dels vells segles,–vos vinch á preguntar;
¿Qu'heu fet ¡oh compatricis!–de la prehuada herencia
que com reliquia santa–deviam conservar?

¿Hont sòn aquella patria–que'ls avis mantingueren
regantla ab sa sanch noble–y'l suor de sos afanys,
y aquellas lleys tan sabias,–y aquells costums que'ns feren
admiraciò, respecte–y enveja dels estranys?

Lo fret excepticisme–per tot arreu impera;
pochs sòn los que recordan–las glorias qu'hem tingut;
si'ls catalans tornavan–d'un segle y mig enrera,
estar petjant creurian–país desconegut.

La llivertat antiga–ni menys es anyorada:
vil tiranía'n diuhen–sols digna del temps vells.
De folla prostituta–contents l'han disfressada,
per son ideal ferne,–los catalans novells.

Avuy, l'oblit culpable–y un criminòs exemple,
vestits, música, dansas–costums, llenguatge, y tot
á l'extrangera mudan;–fins dins del sagrat temple
en llenga forastera–predica'l sacerdot.

La fe de nostres pares–curant que be's conega,
als nins de las escolas–s'ensenya en castellá,
y, pera mes vergonya,–aquell que á Dèu no prega
en est ni cap idioma,–renega en catalá.

¡Oh llenga gloriosa!–ben cert que no pensaren
que may poguès tocarte pervindre tan amarch
los sants, héroes y savis–que tant amunt t'alsaren
ni, al fer sas bellas trobas–lo dolç Ausias March!

Si'ls fonaments no aguantan,–s'arruna l'edifici;
aixís, quan es perduda–la salvadora fe,
los homs y las nissagas–sòn presa de un desfici
que'ls fa corre y empenyes–sens cap timò ni fre.

Los llassos de familia–s'afluixan cada dia;
ja per infants se deixa–no mes lo pur amor;
no hi es la amistat santa–que un home al altre unia....
Per tot, lo fret egoisme–y'l vici corruptor!

Lo nom sagrat de pátria–si acás algú l'invoca,
es per als fills d'aquesta conmoure y separar;
y aquest, tot rient s'ho mira,–y espera quan li toca
muntar fins als grans setis–per lluhir y disbauxar.

Y l'un ho apren del pare,–y après als fills ho ensenya;
si aquel pèl mal tirava,–s'hi enfanga lo darrer;
y ab tant per est abisme–la génera's despenya,
que abiat serás ¡oh terra!–un vil podrimener.

Oh, terra malhaurada!–apenas ja s'escolta
cantant lloansas tuas–la veu d'un trobador;
avuy sols te du l'eco–la befadora absolta
que't fa un aixam de vespas–rimayres sense cor.

Oh catalans! (si encara–algun n'hi ha que siga
hereu d'aquells grans homes–de cor y bras nervut)
feu que no arribe l'hora–en que tothom vos diga:
–L'honor de Catalunya–per sempre s'es perdut.–

Veniu tots los qu'encara–no heu oblidat sa historia,
los que voleu tornarli–lo seu passat capdalt,
aquells á qui llumena–la veritable gloria
y qu'entre tots los altres–portèu lo cap ben alt.

Eixim tots á la una–al crit de ¡Via fóra!"
marxém, com un sol home, fidels y ben units,
y á tot lo mòn diguemli,–puig de que ho sápia es hora:
–No som d'esta nissaga–d'esclaus desvergonyits!

Som fills d'aquells atletas–que als serrahins venceren
que á Italia veren sua–y á Grecia en tremolor;
volem que avuy lluhesca–la gloria qu'ells tingueren
ab Dèu, Familia, y Patria,–y Llivertat y Honor.–

Si aixís, valenta y noble,–la indignació no esclata,
si's pert la nostra causa–per esperit cobart,
morímnos de vergonya,–puig si'l dolor no'ns mata,
com febles criaturas–nos resta sols plorar.

Agost de 1881


Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Llibre de la Patria, recull de poesies publicat l'any 1882
• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
• L'Atlàntida, publicat l'1 d'abril de 1897
• Gent Nova, publicat el 24 de juliol de 1904
• 11 setembre 1714, full volant editat per la joventut catalanista Els Nets dels Almogávers l'11 de setembre de 1913