Lo Rey Martí á Valldonzella

(1410)

"Lo sol ja va apagantse, la nit es á la vora:
aixís de la fí meva sento acostarse l'hora.
Oh! quan será qu'exhale lo meu darrer sospir?
Qui en l'existencia troba no mes un cru martiri,
tement sols una gota al cálzer afegirhi,
la dolça pau cobeja que dòna lo morir."

"De sanch reyal vaig naixe per desventura mia:
la meva descendencia que fos de reys voli,
y'l regne de Sicilia tinguè mon fill aymat;
mentres que jo apagava d'alli la fera guerra,
lo meu germá moria, y de ma noble terra
me dava la corona un poble entusiasmat."

"Mes ay! eixa corona, sent d'or y pedras finas,
Dèu vol qu'en la mia testa s'haja tornat d'espinas
que dolorosas fiblan entrantme fins al cor.
Moria allá en Italia lo fill que'l Cel va darme;
avans, la mort mateixa sa mare va robarme...
¡Com m'ha de ser possible trobar pau ni conhort!"

"Per la salut dels pobles, altra muller prenia,
no pas perque t'oblide ¡oh ma gentil Maria!
puig ta memoria dolça no fugirá de mi.
A sos amors robada, ben jove, tendra y bella,
la que ser de flor devia, se va marcint poncella...
¡Perdona, Margarida, si'm fan ser ton botxí!"

"Ab mi fores lligada, y't pesa eixa cadena;
Dèu sap si jo te'n planyo, Dèu sap com ne tinch pena.
Alègrat, verge, alègrat, lo Cel sempre piadòs,
vol que ta desventura avuy sia finida:
com d'un trist fil s'aguanta tot just la meua vida;
quan aquest fil se trenque, serem lliures tots dos."

"Sia la teua vida mes bella y venturosa,
cayga lo meu cadavre sota la freda llosa,
y l'esperit se'n vole cap á l'Eternitat.
¿Qu'en trau, qu'en trau de viure ma carns sens l'energia
que mon cervell demana, que per ma alé caldria?
Vinga'l descans, l'espero ¡me trobo tant cansat!"

"Jo só una fortalesa de dins tota arrunada,
gros arbre eixorch y feble que sols trau capsalada,
espill hont pot mirarse l'inflat ergull del mòn;
y, pera mes racansa (y aço amargament ploro),
l'únich planter que'm deixa lo fill que tant anyoro,
porta de bastardia lo vil segell al front."

"Mon car Fadrich, nasqueres d'una passiò culpable;
mes d'eixa desventura no n'ets tu responsable.
L'imatge de ton pare en tu contemplo jo...
¡Ay! que rentar no's puga la taca que tu pórtas,
ni quan de l'altra vida me trobo ja á las portas,
per darte en lo reyalme la meva successiò!

"Poble lleal y digne, orfe de rey te deixo;
són mòlts los que't pretenen; mes jo no m'atreveixo
á dir qui es que't pertoca, com m'ho demana algú.
Y ab greu dolor de pare, ja't veig en guerra encesa...
No deixes ta prudencia, conserva ta grandesa.
¡Que Dèu de sa má't tinga! Jo, pregarè per tu."

Aixís, mentres finava, lo rey Martí's planyia.
De terra forastera aquí ab ergull venia
á governarns un príncep altivol y deslleal.
Vençut, lo dret, ab befa tancat en cárçre's veya
en lo castell de Xátiva, hont anys desprès s'ajeya
ferit per ma traydora ab extranger punyal.



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882