Los Reys

I
Deixau, nins, vostras joguinas,
veniu, enrotllaume tots,
y parlarém d'una cosa
que vos agradará molt.
Avuy de posar es dia
la sabateta al balcò,
qu'esta nit los tres Reys passan
y vos posarán quelcom.
¡Oh! y posan cosas molt ricas
á tots quants son bons minyons:
als dolents posa'l Rey negre
deixuplinas y carbó.
Van acompanyats de música
tots vestits d'argent y d'or
¡y unas coronas que portan!
¡Si'ls vejesseu! fan un goig!
Pero no'ls vulláu pas veure,
sino no vindrian, no...
O pot ser vos succehiria
lo que á un noy molt curiòs.
Veus-aquí que una vegada
volgué veurels lo tal noy,
y al mateix punt qu'ells s'adonan
de que obria'ls finestrons.
Li tiran confits y ametllas
y sempre mes, cego fou.
¡Déu nos guart d'una tal cosa!
Val mes retirar dejorn.
Des del llit ja s'ou la música,
aneuvosen al llit, donchs;
mes poséu abans d'anarhi
la sabateta al balcó.

II
Dormiu, tendras poncelletas
estimadas del Senyor,
gosáu mentres esteu lliures
de las borrascas del mon.
Quan ja dormir no vos fassan
al so de tendras cansons,
quan no vos do al despertarvos
una mare son bes dols,
Quan dels Reys en la diada
no sentiu infantil goig;
be podreu dir: "¡A Dèu, ditxa,
á Dèu, que per mi ja has mort!"

Del llibre inédit "Festas de ma terra"
1865


Llistat de publicacions on ha aparegut:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada