I.
La Mare de Dèu
un roser plantava;
un rey y dos sants
ab fe'l conreavan.
Jaume'l mes gran rey
de terras cristianas,
Nolasco, l'un Sant,
d'il-lustre prosapia,
l'altre Sant Ramon
fill de Vilafranca,
confessor de reys,
de reys y de papas.
Un arbre florit
se torna planta
y, en lloch d'aucellets,
los ángels hi cantan.
Nolasco y Ramon
almoyna demanan;
desprès van á mar
á llogá'una barca.
Ab aquella nau
frares blanchs hi marxan,
en lo pit la creu
y las quatre barras.
Van per terra y mar
d'una banda á l'altra:
de Valencia á Alger.
Mallorca ó Granada.
Com celestial llum,
consol y fe escampan
en los trists catius
que anyoran la patria.
Trencan sos grillons;
si'ls diners no hi bastan,
en lloch del esclau,
catiu resta un frare.
Res los fa'l patir,
la mort no'ls espanta,
qu'es morir per Dèu,
llivertat de l'ánima.
Mentre los que avans
presos gemegavan,
ara plens de goig
dintre la nau cantan,
tot mirant al cel.
trobas d'esperansa
al compás dels rems
que colpejan l'ayga.
Quan ja son á port,
que llágrimas cauhen!
Ab parents y amichs,
ab tothom s'abrassan.
Fins á terra algú
dòna una besada
y diu, tot plorant:
"¡Oh adorada pátria!"
Del convent n'ha eixit
professò arrenglada
la Reyna del Cel
portant sota tálam.
L'encens llansa olor,
los frares tots cantan,
lo poble segueix;
quan sòn á la platja,
s'aixeca un gran crit,
en pes tots exclaman:
"Gran mercé'ns heu fet,
Vos, plena de gracia!"
II.
Reyna celestial,
verge sobirana,
ara per la mar
ja no hi van corsaris.
Mes restan infaels
y cristians no manca
que tenen esclaus
pobles d'altra rassa.
Gent d'altra color,
en terras llunyanas,
al só del fuet,
gemegant travallan.
Oh Reyna del Cel!
Aquell que'us diu Mare,
per negres y blanchs
en la creu finava.
¡Esborréu del mòn
esta vil infamia,
per la dignitat
del humá llinatge!
Barras y creu du
vostra empresa santa:
REDEMPCIÓ es la creu;
LLIVERTAT las barras.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Certamen Bibliogràfico-Mariano 1879, recopilatori del certamen literari de Lleida.
- Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
- Medalla de plata, al certamen l'Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1879
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada