...Cecidit, cecidit, Babylon magna:
et facta est habitatio demoniorum....
(Apocalypsis. Cap. XVIII, vers2.)
...Beati qui ad caenam nuptiarum
Agni vocati sunt...
(Id. Cap. XIX. Vers.9.)
I
Lo mòn modern camina
ab passos de gegant á sa ruina.
No sap d'hont ve ni ahont vá;
y, foll, y visionari,
lo sèu febròs desvari
creu vida exhuberant y sanitosa
que al cim del benestar l'aixecará.
Es que l'orgull l'enmena,
y tota subjecció li apar cadena.
A escorcollat la mar y'l firmament:
ha foradat montanyas,
y los tresors preciosos
ha tret de sas entranyas;
y, valentse d'enginys maravellosos,
del llamp n'ha fet sa presa
y com llamp ha fet corre'l pensament.
Set abrusant l'excita, per la seva ambiciò no ovira fita;
y, veyent que ab lo gas pot solcar l'ayre
y la terra y la mar ab lo vapor,
com si l'inflás lo mateix vent que'l porta
creu ell que tot se ho aporta,
y nega ab veu dampnada al Criador.
Ja tota gerarquía
considerém com negra tiranía.
Enderroquemlas totas,
y en cada ser humá miremhi un rey.
¿Que pátria ni familia? L'home es lliure:
per tot arreu pot viure:
tots som germans. Deixém pèls idiotas
la pátria, la familia y fins la lley.
La vida es per gosarla;
bè cal aprofitarla;
mes, com vivím encara en la rutina
y no s'obtè lo goig sino ab caudal,
pera lograr lo fi de la existencia,
sens escrúpols cerquém la rica mina,
y, espuntant lo fiblò de la conciencia,
esperarém fins que l'augusta ciencia
nos donga l'equilibri universal.
Mes la somiada gloria
de sopte ve á trencar forta cridória
d'irada gent famélica.
“Volém la nostra part” - furiosa brama,
clohent los punys, llensant pèls ulls verí.
“Iguals som tots per la naturalesa.
“Rebutgem vostra almoyna que'ns infama.
“No'ns parléu de virtuts ni de saviesa.
“Lo món te d'enfonzarse,
“ó haurém la part que'ns toca del festí!”
-----------
Lo mòn modern camina
ab passos de gegant á sa ruina.
No sap d'hont ve ni ahont va.
¡Ay pobre visionari!
Lo seu febròs desvari,
al fons de negre avench t'estimbará.
II
Etat superbiosa
que entre las grans, com la mes gran presums,
abaixa'l cap, abáixal vergonyosa,
donchs regna en tú una confusió espantosa
que apaga'l brill de tas fastuosas llums.
Ja que á ton Dèu menyspreas
y desvias, esquerpa'ls ulls del Cel,
guayta'l flagell que tu mateixa't creas:
ja estás en plena confusió d'ideas
terrible com no fou la de Babel.
De la doctrina falsa
arreu un devasall ni hi ha escampat.
Lo crim mes negre com virtut s'exalsa;
y'l que aixó fa, la veu indignat alsa
combatent á la santa caritat.
Complerta independencia
la lley suprema diuhen que ha de sè;
mes ja pera sufrir no hi ha paciencia
al veure com la cínica llicencia
posa grillóns enfurismada al bè.
No hi ha alé ni coratge
que fassan germinar nobles accions:
es bona part del humanal llinatge
munió de cuchs bregant entre'l solatge
pestilent de sas míseras passions.
Generació embrutida,
des d'antres pahorosos y malsans,
per homes sense cor estás regida,
y lo juhueu, successor del vil deicida,
lligada't tè ab son or de peus y mans.
III
Mes l'hora ja s'atansa
de pagar tants de mals ab cástich fort.
L'odi fer y dels bèns la cobejansa
los brasos armarán per' la venjansa
fent esclatar tots los enginys de mort.
Llavors, si'l mòn no fina,
als que foren los vius han de envejar.
Lo mòn, per ells, será de mal sentina:
per tot veurán no mes desastre y ruina;
y'ls ulls no bastarán pera plorar.
Avans d'aquesst termini,
verges nacions aquí viudrán de lluny
aixecant la bandera d'extermini,
deixantho ben ras tot al seu domini
com deixa'ls camps lo segador pèl juny.
Lo llamp cru de la guerra
destruhirá fins los majors invents:
las máquinas y tot serán desferra
que, al trobarse, desprès, entra la terra,
mirarán estranyats los homs vinents.
Donchs la ingrata criatura
fins lo recort de tant saber perdrá
en castich de sa mísera oradura,
y'l camí, ja esborrat, de la cultura
ab fadichs novament comensará.
Finirán las penúrias
quan l'home de la Fe torna al caliu
que va matar á las deytats espúrias
del món pagá, fa prop de vint centúrias,
y, universal y eterna, pugna y viu.
En combatura barca
aquesta hermosa Fe han simbolisat.
Allí, tnt lo pastor com lo monarca,
tenen redós. Aquella nau es l'Arca
des d'ahont reviurá la humanitat.
------------
Lo mòn modern camina
ab passos de gegant á sa ruina.
No sap d'hont ve ni ahont va.
¡Oh mòn ple de desficil
al caure al precipici
la Eslesia de Jesús te salvará
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Certamen Gerona de 1891, recopilatori del Certamen de la Asociación Literaria de Gerona publicat el 1892
- Revista La España regional, publicat l'any 1892
- Premi, del Certamen de la Asociación Literaria de Gerona de 1891
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada