La verge de pedra marbre

¡Quina cambra mes jolia!
Un Ilit molt bonich hi havia
sota d'un blanch pabelló
y en un dosser per capella,
feta de marbre una bella
Puríssima Concepció.

Servia aquella cambreta
de niu á una donzelleta
que órfana á pochs anys restá,
á qui sa mare amorosa
d'aymar la Verge piadosa
desde xica l'ensenyá.

La nina est amor guardava:
davant la Verge cremava
una llántia nit y jorn,
y á sos peus toyas polidas
tenia de flors cullidas
per los marges del entorn.

Cada dia agenollada
per la seva mare aymada
l'orfaneta orava un xich
davant de la Verge pia;
á voltas tambè solia
dirli ab accent d'amor rich;

«¡Ay ay! ¿Perque sempre alsadas
porteu las mans plegadas?
Si jo hagués un infantet,
ben bonich lo vestiria,
al bras vos lo posarla,
y tindriau Jesuset.»

L' imatje llavors migreya....
(¡Benhaurat qui creu!) Quan jeya
en son llit, veya l'hermós
ángel sant que la guardava,
y ella en sas alas posava
son cap com l'or fi tant ros.

¡Mes ay! Un dia va vindre
que'l cor la nina va tindre
en altra amor inflamat,
y en negra nit tenebrosa
per la finestra l'hermosa
deixá entrar l'enamorat.

Llarga estona conversaren
de cosas de amor parlaren,
y ell li va pintar tan bé
la dolcesa d'aquets llassos,
qu' ella ben prompte en sos brassos
brusanta d'amor cayguè.

En sa follia mateixa
qu' ell li fassa un pató deixa....
La sagrada imatge al punt
lo dosser desamparava,
per la finestra passava,
y fugia amunt, amunt.

L' espay de claror s'omplia,
lo jove esglayat fugia
com hu que ha comés un crim,
la nina com morta queya,
y pujar l'imatge 's veya
d'un núvol posada al cim.


Ara la pobreta mira
vuyt lo dosser y sospira
sens jamay trobar conhort,
y exclama fent recordansa
de sos dias de gaubansa:
«!Ay, Deu meu, m'haguesseu mort!»

May mes havist la donzella
del ángel la cara bella
en lo capsal del seu llit;
mes no li manca sa guarda,
que ab los ulls baixos l'esguarda
y ab lo semblant afligit.

Novembre de 1867



Llistat de publicacions on ha aparegut:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada