Santa Creu

I.

Dalt de tot d'una casa rónega que hi havia un carreró estret de Barcelona, vivia en altre temps una pobre dona ab son fill de quatre anys, ros, bonich com lo Jesuset que du la Verge en los brassos, ab lo cabell caragolat, y uns ulls hermosos, d'un mirar trist que tenia alguna cosa de celestial. En son aspecte y ab lo parament de casa's veya be sa miseria ¡mes un any avans no'n patian! sino que'l marit de infortunada dona y pare del pobre infant, havia lluytat per la causa del poble, qu'es la causa de Dèu, y'ls tirans lo portaren enllà del mar, ben lluny á una illa malehida. May mes se'n sabé res. Un vespre del mes de maig, estant plegats mare y fill, aixis parlavan.

—Mare meva, cómprem un pom de rosas, que demá es Santa Creu.
—¡Ay, fill meu del meu cor! ¿Cóm vols que't compre rosas, si no tinch per pa?
—Cómpremen, mare, que jo anirè ab los altres noys á captar lo dineret. ¿Per qué plora, mareta meva? Calle, calle; ¿veu? jo ja no ploro. Déspullem, dirè lo Pare-nostre per las animetas y pel pare, y me'n aniré al llit.
Aixis se feu. Lo infant no trigà en adormirse somniant las flors de la terra y los ángels del Cel ¡Qui fos infant!
Llavors sa mare obrí'l calaix de la taula, y veyent encara un boci de pa, va fer un bes a son fill, y apres d'un sospir digué:
—¡Fill del meu cor, vida meva, que l'ángel de la Guarda't do bon son!


II.

Quan al endemá la pobre dona vegè sortir á son fill content, ple d'alegria ab lo plat guarnit, se girá vers una estampa de la Mare de misericordia, exclamant:
—¡Verge santíssima, feulo ditxòs; y, avans no sia desgraciat com jo, trayénlo d' aquest mon, portéulo al chor de vostres ángels!


III.

L'infant endressá sos passos á la plasseta vehina, hont bi havia altres petits entorn d'una capella guarnida d'ells, ¡que feya un goig!
Quan hi va ser, los altres, veyent que no anava bonich com ells, se'l varen treure d'aprop ab reganys, sens mirar que ab tot y assó er'l mes hermós de tots, sens móurels á pietat las llágrimas que rodolavan per sas galtonas. A la fi, mentres ells escometian á un senyor que passava, dientli;

—A vosté, senyor galant,
que tè la cara de diamant,
¿un dineret per Santa Creu?

Ell marxava trist cap al seu carrer, y, un pich hi fou, trobá una senyora que tenia la hermosura d'un ángel y la magestat duna regina. S'hi atansá, y tot tremolant va dirli:

—A vosté, senyor hermosa,
que té la cara de rosa,
¿un dineret per Santa Creu?

La dama li feu un pató, un pató d'aquells que surten de l'ànima, li tirá una moneda al plat, y desaparaguè.
—¡Mare, mare! cridava ell pujant la escala, ja tinch un dineret.
Y en arrivant va donarli
—¿Qu'es assó? ¡Oh! no pot ser... Pero sí... or es! or!—deya la dona admirada.
Y despres de mil preguntas inútils per saber d'hont venia aquella almoyna, exclamá alsant los ulls:
—¡Benehit sia Dèu!


IV.

L'infant se'n torna á baix, mes comensá á posarse trist y, no tenint esma de caminar, va tornarsen dalt. Sa mare conegué pel semblant que no estava bo, y, trobantlo enfebrosit, aná á cercar metge. Lo metge trigava, la febre creixia, y la pobre mare acudí als remeys que a totas las mares ensenya son amor inmens. A mitja nit, com la febre aná amaynant, la pobre dona ab lo cor mes aixamplat, cusia prop del fruyt de son amor. Poch á poch, poch á poch, va apoderarse d'ella una pasió dolcíssima de son, y, al cap d'una pila d'horas de lluyta la feyna li caigué dels dits. Un cop adormida, vegé una inmensa y blanca nuvolada plena de llum vivíssima, y, al mig, son fill, son fill, son fill hermós, que cridava ab dolsa veu: «mare, mare» y plé d'alegria pujava amunt, amunt.
Tot plegat se desperta, toca à son fill y cau en un desmay abrassada ab ell.

Estava fret.
Los primers raigs del sol, entrant per la finestra queyan damunt d'ells y de la laula al bell mig d'un plat ab rosas.



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Lo Gay Saber, publicat l'1 de juny 1869