Tinch de ma casa payral,
y es de tot lo meu cabal
la penyora mes preuhada,
una imatge, un dolç recort
de la Mare del amor,
de la Verge inmaculada.
No crech pas que quan la fes
l'escultor crears pensès
un nom digne de l'historia;
mes de tant li sò deutor,
que jo dich: "Quan sia mort,
Dèu li dò sa santa gloria."
D'esta imatge al bell davant,
vaig ficarme al llit pregant
bona part de ma infantesa;
esta imatge'm mantinguè
lo pur baume de la fe
en ma frévol jovenesa.
Quan l'amor trucá á mon pit,
de mon desficiiòs neguit
testimoni va ser ella;
y'l meu bell ideal car
á sos peus lo vaig posar
quan fou mústiga poncella.
Quan la mare va morir,
ab la forsa del patir,
lo meu cor nuat estava;
y'l trastorn per mi sofert
foun plangut, puig (es ben cert)
viu l'imatge que plorava.
Mort lo pare, 'm trobí sol;
y, en lo fort del desconsol,
me va dir l'imatge un dia:
"Aqui'm tens, pobre fills meu!
Los teus pares sòn ab Dèu:
per tu pregan nit y dia."
Anys desprès que un sagrament
me lligava dolçament
ab altr'ánima amorosa,
de l'imatge'l gay mirar
va'l petò glorificar
que'ns donarem jo y ma esposa.
Al venir mon primer fill,
esta imatge fou l'espill
hont vaig veure ma alegria,
y pèls altres lo mateix;
ab ma pena ella sofreix
si'ls abat greu malaltira.
Sap mos goigs, sap ma dolor;
encamina ab dolç amor
ma conciencia atribulada;
li encomano pensaments,
fills, esposa, amichs y bens,
fins ma patria malhaurada.
Y, no essent un'obra d'art,
en mi sempre ha fet brollar
tanta fe, tanta poesía,
que jo guardo com tresor
de consols aquest recort
de la morta mare mia.
Santa efigie,'m fas mòlt bè,
tant, que prou t'anyorarè
si'm veig lluny de ta presencia.
Sols per tu, m'he de salvar;
crech que á mi't deguè portar
la divina Providencia.
No t'apartes may de mi!
Fes que á l'hora de ma fí,
prop de la familia aymada
y abrassat ab una creu,
puga dar l'ànima á Dèu
alenantme ta mirada.
Fes que aixeque llest lo vol
vers la llum del etern Sol
y que veja, aixis, que'm tropia
en la patria celestial,
l'admirable original
del que tue ets humana copia.
Y tu sempre resta aquí
fins al dia del Juhí,
foch d'amor que may s'apaga,
escampant tos benifets
per mos fills y per mos nets
y per tota ma nissaga.
Llistat de publicacions on ha aparegut:
- Euras, recull de poesies publicat l'any 1882
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada