¿Ahont?

Cercant vaig per la terra–la pau tant cobejada,
no vull jou d'un déspota,–me'n vaig á altra encontrada
hont llu esplendent, sens boyras–lo sol de llivertat.
Mes la nacio vehina–ja hi vola en só de guerra...
Reculo. Puig que l'home–romeu es en la terra,
cerquem lo lloch sagrat.

M'han dit qu'en terras llunyas–un poble fart de viure
baix lo govern d'un home,–va declararse lliure,
y ferm, ple de coratge,–tirá lo soli al fanch.
Hi corro. Aixís que arribo, de sopte'l cor me falla,
vegent que ab gran disbauxa–gorverna la brivalla
y corran rius de sanch.

La terra y la mar rodo,–y, ab perillosos viatges,
fins á un pais arribo–poblat de gents selvatges.
Pot ser un poble verge–haurè trobat per sórt.
Mes ay! tambè guerrejan–y humana carn s'inmola
als monstres que idolatran–ó á sa terrible gola...
Me'n vaig ab desconhort.

Desenganyat dels homes,–no vull sa companyia,
lluny, lluny de sas malesas,–cap al desert faig via;
lo que mon cor desitja–tant sols se troba allí.
Com lliscarán las horas–llavors! que falagueras!
Mes sol, sens qui m'ajude–contra elements y feras,
¿com visch? pobre de mi!

La pau al mòn no's troba; –almenys si, quan Dèu vulla
que'm mori, poguès jaure–ben quieta ma despulla
sota la nau beneyta–d'esglesia ó de convent!
Tampoch, pus que per'l'lhome no hi ha cosas sagradas;
tambè las mevas cendras–irán arrosegadas
allá hont las duga'l vent.

Donchs bè: per mes que sia–la vida una enemiga
que sempre'ns atormenta,–pus fins lo goig fatiga,
sofrim, tinguem coratge,–vivim, ja que'u vol Dèu.
Per'la ánima soferta–la gloria es reservada:
quan arribada sia–la fi de ma jornada.
Senyor, ¿me la daréu?


Llistat de publicacions on ha aparegut:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada