Á mon país

Hermosa, dolsa llenga, la qu'en ma etat primera
tot tenitme en sa falda la mare m'ensenyá,
de tu jo fins vull váldrem per ma oració darrera;
no embrute los meus llabis parlaria estrangera,
que jo só catalá.

Amor tinch á ma terra (jamay de mí's separe!)
qu'encar que no fos patria dels homs mes enlayrats,
hi hauría al dessús d'ella las cendras de ma mare,
l'haurían travallada mos avis y mon pare
guardant los seus remats.

Per mí sempre sería la viva recordansa,
de mos instants de joya y mon seguit torment,
per mí sempre tindria d'amor una esperansa
y per son mar veuría, migrantme d'anyoransa,
com torna'l germá absent.

M'han dit que hi ha paissos hont l'estranger admira
mólt bellas y grans cosas; mes no las vull sabé.
¡Oh dolça Catalunya! lo teu amor me tira.
Si'l vent de la desgracia de tú no m'en retira,
ja may me'n anirè.

¿Y si mas esperansas se tornan secas fullas,
y'l vent de la desgracia me porta lluny d'aquí?
¡Oh Déu! ans de que muyra en terra estranya, vullas
que torne jo á ma patria! Fecunden mas despullas
la terra hont jo nasquí.



Llistat de publicacions on ha aparegut:

• Lo Gay Saber, publicat el 30 de setembre de 1869
• Euras, recull de poesies publicat l'any 1882